Vés al contingut

Ararat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: L'Ararat)
Per a altres significats, vegeu «Ararat (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula indretArarat
(tr) Ağrı dağ Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmuntanya
atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaProvíncia d'Ağrı (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 42′ N, 44° 18′ E / 39.7°N,44.3°E / 39.7; 44.3
SerraladaAltiplà d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud5.137 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència3.611 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament379,29 km Modifica el valor a Wikidata
Àrea important de conservació d'aus
Identificadorağrı-mount-iba-türkiye

L'Ararat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia. Segons el capítol novè del gènesi s'hi va aturar l'arca de Noè després del diluvi universal.[1] Fa 5.137 metres d'altitud.

L'Ararat 3D

Pel tractat de Turkmančay, pactat del 2 al 14 de febrer de 1828, Pèrsia va cedir el vessant nord de la muntanya a Rússia (districtes de Surmlu, Kulp i Tsolakert), conservant el vessant est, mentre els vessants sud i oest romanien territori otomà. El cim del Gran Ararat va quedar en territori rus mentre que el del Petit Ararat era la confluència de fronteres dels imperis Persa, Rus i Otomà, o "frontera dels tres emperadors". Pel tractat de Moscou de 16 de març de 1921 entre Rússia i Turquia, la plana de l'Aras era concedida a Turquia. L'acord entre turcs i iranians de 23 de gener de 1932 (efectiu el 3 de novembre de 1932) concedia a Turquia una petita part del vessant oriental. La part soviètica va quedar dins la República autònoma de Nakhtxivan i per tant en territori de l'Azerbaidjan després del 1991.

Notes

[modifica]
  1. Sagona, Antonio. The Heritage of Eastern Turkey: From Earliest Settlements to Islam (en anglès). Macmillan Education AU, 2006, p. 25. ISBN 1876832053. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Petit Ararat (esquerra) i Gran Ararat (dreta) (Landsat, NASA).