L'estel misteriós
L'Étoile mystérieuse | |
---|---|
Tipus | àlbum de còmics |
Fitxa | |
Autor | Hergé |
Llengua | Francès |
Publicació | Bèlgica, 1942 |
Editor | Casterman |
Editorial | Casterman |
Edició en català | |
Traductor | Joaquim Ventalló |
Dades i xifres | |
Gènere | Còmic d'aventures |
Personatges | |
Lloc de la narració | àrea metropolitana de Brussel·les Akureyri Reykjavík oceà Àrtic Aurora Peary (en) meteoroid (en) |
Descriu l'univers de ficció | univers de Les aventures de Tintin |
Sèrie | |
Les aventures de Tintín | |
← El cranc de les pinces d'or (1941) El secret de l'Unicorn (1943) → | |
Altres | |
ISBN | 978-84-261-1183-8 |
Lloc web | fr.tintin.com… |
L'estel misteriós és el desè àlbum de Les aventures de Tintín creat per Hergé el 1942 en mig de la Segona Guerra Mundial. A partir d'aquesta obra, els àlbums següents foren editats en color. Va ser traduït al català per Joaquim Ventalló i Vergés.[1]
En aquest àlbum hi apareix Porfirio Bolero y Calamares, un científic de la Universitat de Salamanca, presumptament especialitzat en astrofísica.[2] És l'únic personatge de nacionalitat espanyola que apareix a les aventures de Tintín. Escrit i publicat sota l'ocupació nazi de Bèlgica, només hi apareixen figures secundàries de països amics d'Alemanya, o neutres.[3] Després de la guerra Hergé en va editar una nova edició a la qual els aspectes més antisemites van ser una mica afluixats. El financer dolent Blumenstein de la versió de 1942, nom de conotació jueva esdevé «von Bohlwinkel», nom brussel·lenc que al·ludeix a una botiga de llaminadures.[4]
El 1982, l'artista belga Jan Bucquoy en va publicar una paròdia La vie sexuelle de Tintin («la vida sexual de Tíntin») al qual el bolet del frontis ésdevé un gran fal·lus.[5] Tot això no va plaure als hereus i la fundació Moulinsart que té tradició de demander els parodistes i que generalment perd, davant del dret artístic a la parodia.[6][7]
Argument
[modifica]Un meteorit gegant s'acosta a la Terra i pot causar la fi del món, però només en cau un fragment a l'oceà Àrtic. Amb la col·laboració d'un científic organitzen una expedició per veure'l i competeixen amb un altre vaixell per arribar primers. Allí descobreixen un nou element que té la propietat d'engrandir tot allò que hi estigui en contacte. Hergé va publicar aquesta idea de la fi del món durant l'època del desembarcament de Normandia i hi tracta la rivalitat pel progrés entre Europa i els Estats Units representada per la cursa entre els dos vaixells.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Hergé; Ventalló i Vergés, Joaquim. L'Estel misteriós. 6a ed. Barcelona: Joventut, 1982. ISBN 84-261-1183-1.
- ↑ «Porfirio Bolero y Calamares» (en anglès). Comics Vine. Gamespot. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ «Les dessous de Tintin #9 – Tintin perd le Nord» (en francès), 10-11-2018. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ Binick, Charles; Delcroix, Olivier «Raciste, antisémite, sexiste: Tintin sur le banc des accusés [Racista, antisemita, sexista: Tintín al tribunal]». Le Figaro, 10-12-2014. Arxivat de l'original el 10 de desembre 2014 [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ La vie sexuelle de Tintin - Jan Bucquoy. Brussel·les: Dolle Mol.
- ↑ Knudde, Kjell. «Hergé» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ «L'artiste qui plaçait Tintin en "charmante compagnie" attaqué par Moulinsart devant la justice française» (en francès). RTBF, 11-03-2021. [Consulta: 15 maig 2022].