Auld Lang Syne

Auld Lang Syne

Forma musical	cançó
Àudio
Intèrpret	Orquestra Simfònica de la BBC (1982) Susan Boyle (2010) Sanna Nielsen (2013)
Compositor	tradicional
Lletra de	Robert Burns
Llengua	escocès
Data de publicació	1788

Il·lustració de John Masey Wright i John Rogers per al poema (c. 1841).

Auld Lang Syne (en català, L'hora dels adéus) és una cançó patrimonial escocesa, la lletra de la qual es basa en un poema escrit el 1788 per Robert Burns (Robbie Burns), un dels poetes escocesos més populars.

Es canta en moments solemnes, com quan algú s'acomiada, comença o acaba un viatge llarg en el temps, un funeral, etc. Se la relaciona especialment amb la celebració de l'any nou.

«Auld lang syne», en escocès, significa «fa molt de temps»; encara que es tradueix més adequadament com “pels vells temps”. Es canta amb la melodia popular tradicional (és a dir, folklòrica, i, per tant, anònima) escocesa classificada amb el número 6294 al catàleg de Roud.

Lletra

Lletra completa

Old Long Syne, per James Watson (1711)	Versos originals en escocès	Traducció al català de la versió escocesa
Should Old Acquaintance be forgot, and never thought upon; The flames of Love extinguished, and fully past and gone: Is thy sweet Heart now grown so cold, that loving Breast of thine; That thou canst never once reflect on Old long syne. CHORUS: On Old long syne my Jo, in Old long syne, That thou canst never once reflect, on Old long syne. My Heart is ravisht with delight, when thee I think upon; All Grief and Sorrow takes the flight, and speedily is gone; The bright resemblance of thy Face, so fills this, Heart of mine; That Force nor Fate can me displease, for Old long syne. CHORUS Since thoughts of thee doth banish grief, when from thee I am gone; will not thy presence yield relief, to this sad Heart of mine: Why doth thy presence me defeat, with excellence divine? Especially when I reflect on Old long syne CHORUS	Should auld acquaintance be forgot, and never brought to mind ? Should auld acquaintance be forgot, and auld lang syne* ? CHORUS: For auld lang syne, my jo (or my dear), for auld lang syne, we’ll tak a cup o’ kindness yet, for auld lang syne. We twa hae run about the braes, and pu’d the gowans fine ; But we’ve wander’d mony a weary fit, sin auld lang syne. CHORUS We twa hae paidl'd i' the burn, frae morning sun till dine ; But seas between us braid hae roar’d sin auld lang syne. CHORUS And there’s a hand, my trusty fiere ! and gie's a hand o’ thine ! And we’ll tak a right gude-willy waught, for auld lang syne. CHORUS	Haurien d'oblidar-se les velles amistats i mai recordar-les? Haurien d'oblidar-se les velles amistats i els vells temps? TORNADA: Pels vells temps, amic meu, pels vells temps: beguem una copa de cordialitat pels vells temps. Tots dos hem corregut pels vessants i recollit les belles margarides, però hem errat molt amb els peus adolorits des dels vells temps. TORNADA Tots dos hem vadejat el corrent des del migdia fins al sopar, però amples mars han rugit entre nosaltres des dels vells temps. TORNADA I heus aquí una mà, el meu fidel amic, i dona'ns una de les teves mans, i beguem un cordial glop de cervesa pels vells temps! . TORNADA

Història

Robert Burns va enviar una còpia de la cançó original al Museu de la Música Escocesa, amb la següent nota: «La cançó adjunta, una antiga cançó, dels vells temps, mai donada a la impremta fins ara, ni tan sols ha circulat manuscrita fins que la vaig recollir d'un ancià». Part de la lletra va ser, de fet, recollida, més que escrita pel poeta; la balada «Old Long Syne» (Fa molt de temps) impresa el 1711 per James Watson mostra en el vers inicial i en la tornada una semblança considerable amb el poema, posterior, de Burns, i és gairebé segur que es derivi de la mateixa antiga cançó. Es considera just atribuir la resta del poema al mateix Burns.

Existeixen certs dubtes que la melodia avui utilitzada sigui la mateixa que Burns havia disposat originalment, però es fa servir àmpliament a Escòcia i a la resta del món.

Versions en altres llengües

Hi ha multitud de versions en altres llengües. La versió en català es diu L'hora dels adéus o Pels vells temps. Se li ha donat aquest nom popularment per ser la forma de la lletra més estesa. Heus aquí el text, absolutament aliè a l'original escocès (posteriorment, atès el seu caràcter religiós, el mot final «cristians», va ser canviat per «catalans»):

És l'hora dels adéus
i ens hem de dir adéu-siau!
Germans, dem-nos les mans,
senyal d'amor, senyal de pau.
El nostre comiat diu:
A reveure, si a Déu plau!
I ens estrenyem ben fort
mentre diem adéu-siau.
No és un adéu per sempre,
és un adéu per un instant;
el cercle refarem
I fins potser serà més gran.
La llei que ens agermana,
ens fa més forts i ens fa més grans.
Si ens fa més bons minyons,
també ens fa ser més bons cristians [catalans].

• Adéu (versió de Feliu Ventura

Adéu, adéu, adéu i bon camí
Adéu, adéu, adéu i bona sort
Només et vull agrair
Tot el temps que hem estat junts […]

Bibliografia

• Noonan, Peggy «Days of Auld Lang What? The origin of the New Year's anthem—and what it means to us» (en anglès). Wall Street Journal, 03-01-2011. ISSN: 0099-9660.
• Auferil i Costa, Josep. «El cant dels adéus». Músics per la Cobla. [Consulta: 21 juliol 2022].

Enllaços externs

• Johnson, James; Stenhouse, William. «Auld lang syne». A: Biblioteca Nacional d'Escòcia. The scotish Musical Museum consisting of upsars of six handred songs. volum V. Edimburg: William Blackwood and sons, p. 426 [Consulta: 21 juliol 2022]. 
• Auld Lang Syne in Russian tool music (Quartet SKAZ Moskow) (rus)
• McKellar, Kenneth. «Auld Lang Syne» (MP3) (en anglès). [Consulta: 21 juliol 2022].
• Watson, James. «Broadside ballad entitled 'Old Long Syne'» (pdf), 1701. [Consulta: 21 juliol 2022].
• Sinyol, Nil; Ruiz, Paula; Parapar, Miguel; Fernández, Marc; Buonvicino, Nahuel. «Auld Lang Syne - Els adeus | Conservatori Municipal de Música de Barcelona» (àudio). Conservatori Municipal de Música de Barcelona. [Consulta: 21 juliol 2022].