L'important és estimar

L'important és estimar
L'important c'est d'aimer
Fitxa
Direcció	Andrej Zulawski
Protagonistes	Romy Schneider; Jacques Dutronc; Fabio Testi; Klaus Kinski; Claude Dauphin; Roger Blin; Katia Tchenko; Andrée Tainsy; Claude Legros; Claudine Beccarie; Éric Vasberg; Gabrielle Doulcet; Guy Delorme; Guy Mairesse; Henri Coutet; Howard Vernon; Jacques Boudet; Nicoletta Machiavelli; Manu Pluton; Marc Dudicourt; Michel Berreur; Michel Robin; Michel Such; Olga Valery; Paul Bisciglia; Philippe Clévenot; Sybil Danning; Sylvain Lévignac; Zouzou; Michel Duchaussoy; Martine Sarcey; Gérard Zimmermann
Dissenyador de producció	Jean-Pierre Kohut-Svelko
Guió	Andrej Zulawski i Christopher Frank
Música	Georges Delerue
Fotografia	Ricardo Aronovitch
Muntatge	Christiane Lack
Vestuari	Catherine Leterrier
Productora	Cineriz
Distribuïdor	Cineriz
Dades i xifres
País d'origen	França, Itàlia i Alemanya
Estrena	12 febrer 1975
Durada	109 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Gènere	drama i cinema romàntic
Premis i nominacions
Nominacions	César al millor muntatge (1976); César al millor decorat (1976); César a la millor actriu (1976) ;
Premis	César a la millor actriu (1976) ;

L'important és estimar^[1] (títol original en francès: L'important c'est d'aimer) és una pel·lícula del director de cinema polonès Andrzej Żuławski, estrenada el 1975. És una coproducció franco-italo-alemanya amb entre altres Romy Schneider, Fabio Testi i Jacques Dutronc en els papers principals; Klaus Kinski, Claude Dauphin i Roger Blin hi tenen igualment papers essencials. Ha estat doblada i subtitulada al català.^[1]^[2]

Argument

Un fotògraf coneix una actriu que, per subsistir, roda pel·lícules pornogràfiques. Trobada important però encara no prou per fer néixer entre ells un vincle verdader. Nadine té, d'altra banda, un afecte profund pel seu marit, Jacques, simpàtic pallasso trist que viu en un món interior la fantasia del qual amaga malament l'angoixa. Per ajudar la jove, Servais prepara una peça en la qual li fa tenir secretament el paper principal, i per obtenir diners, s'uneix amb Mazelli, un cantant que li fa fer clixés molt especials. Però la peça és un fracàs. Nadine, que ha entès entretant la raó del seu compromís, s'ofereix a Servais que la rebutja. Jacques intenta reaccionar contra la desesperació que el mina, però tement que l'amor de Nadine no sigui més que pietat, es suïcida. Aquesta mort sembla separar Nadine i Servais. Cansat, aquest es nega des d'aleshores a sotmetre's a les exigències degradants de Mazelli.^[3] La història és treta de la novel·la La nit americana de Christopher Frank (cap relació amb la pel·lícula homònima de François Truffaut).

Repartiment

Romy Schneider: Nadine Chevalier
Fabio Testi: Servais Mont
Jacques Dutronc: Jacques Chevalier
Claude Dauphin: Mazelli
Roger Blin: El pare de Servais
Gabrielle Doulcet: Sra. Mazelli
Michel Robin: Raymond Lapade
Guy Mairesse: Laurent Messala
Katia Tchenko: Myriam, la puta
Nicoletta Machiavelli: Luce, la dona de Lapade
Klaus Kinski: Karl-Heinz Zimmer
Paul Bisciglia: L'ajudant del regidor
Sylvain Lévignac: el primer home a la brasseria
Olga Valéry: La dona del consolador
Jacques Boudet: Robert Beninge
Robert Dadiès: El metge a l'hospital / Un actor en el teatre
Georges-Frédéric Dehlen: Un actor en el teatre
Jacques Jourdan: Victor
Claude Legros: Manuel Rosenthal
Kira Potonie: La dona de Messala
Michel Such: L'electricista
Jacques Van Dooren: Verdurin
Nadia Vasil: La directora
Sin May Zao: La vietnamita
Gérard Zimmermann: Léonard
Frédérique Barral: Una noia a la brasseria (No surt als crèdits)
Claudine Beccarie: La noia a l'orgia (No surt als crèdits)
Michel Berreur: el segon home a la brasseria (No surt als crèdits)
Guy Delorme: Un guardaespatlles de Mazelli (No surt als crèdits)
Jerry Di Giacomo: L'anglès travesti (No surt als crèdits)

Al voltant de la pel·lícula

La pel·lícula s'estrena quan Romy Schneider és en la cimera de la seva glòria: cinc anys després de La piscina i quatre després Les Choses de la vie, l'actriu té un enorme èxit, tant de públic com de crítica, amb la pel·lícula d'Andrzej Żuławski, que li val un César a la millor actriu el 1976. A més del César guanyat per Romy Schneider, la pel·lícula va ser igualment nominada en altres dues categories: César al millor muntatge (per a Christiane Lack) i César al millor decorat (per a Jean-Pierre Kohut-Svelko). Aquesta pel·lícula va donar a conèixer el cantant i comediant francès Jacques Dutronc, que hi fa el seu primer paper tràgic. Dutronc confessa que va tenir una relació amb Romy Schneider el temps del rodatge.^[4] Amb aquesta pel·lícula Klaus Kinski obre també una nova fase franco-europea de la seva carrera. La tempesta era el títol inicial d'aquest film.^[5]

Censura

«	El distribuïdor de l'època va demanar tallar una part de l'escena del suïcidi de Jacques Dutronc, cosa que podia comprendre. Però va cometre un crim tallant una de les escenes més boniques de Romy, i és per això que el final de la pel·lícula em semblarà sempre abrupte. Després de la mort del seu marit, ella va a veure els pares de Jacques, gent extremadament modesta que viu als afores. Intenta explicar-se, excusar-se. La rebutgen completament. Quan surt del petit pavelló, el germà de Jacques, una mica retardat, li llança una pedra al clatell. Es toca el coll i, amb les mans vermelles, s'allunya sense dir res cap al tren. És una escena que va interpretar de manera tan commovedora que fins i tot avui estic trastornat. El distribuïdor va demanar tallar aquesta escena. Vaig passar una de les nits més tristes de la meva vida: l'havia d'enviar a pastar fang o acceptar que m'amputessin un dit. Finalment, considerant la meva experiència del comunisme, on amics escenògrafs havien estat internats en hospitals psiquiàtrics, per sortir-ne vegetal, em vaig dir que amputar aquesta pel·lícula que em semblava interessant era un sacrifici que podia consentir	»
— Dossier de premsa de la pel·lícula quan es va reestrenar el 8 d'agost de 2012

^[6]

Premis i nominacions^{[cal citació]}

premis

César a la millor actriu per Romy Schneider

nominacions

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 esadir.cat. L'important és estimar. esadir.cat.
↑ «L'important és estimar». Goita què fan, ara!. [Consulta: 1r juliol 2023].
↑ «L'important c'est d'aimer». The New York Times.
↑ Khadija Moussou. «Jacques Dutronc conta la seva relació amb Romy Schneider». elle.fr, 23-01-2014.
↑ S. Pomer i P.J.B. Benichou, Romy Schneider , PAC, Coll. «Caps de Cartell» p.243
↑ Sophie Grassin «Andrzej Zulawski: « Mes films ne veulent pas mourir »». L'Obs, 08-08-2012.

Enllaços externs

Fitxa de la pel·lícula a CinéRessources.net

[català-1] 1,0 ^1,1 esadir.cat. L'important és estimar. esadir.cat.

[2] «L'important és estimar». Goita què fan, ara!. [Consulta: 1r juliol 2023].

[3] «L'important c'est d'aimer». The New York Times.

[4] Khadija Moussou. «Jacques Dutronc conta la seva relació amb Romy Schneider». elle.fr, 23-01-2014.

[5] S. Pomer i P.J.B. Benichou, Romy Schneider , PAC, Coll. «Caps de Cartell» p.243

[6] Sophie Grassin «Andrzej Zulawski: « Mes films ne veulent pas mourir »». L'Obs, 08-08-2012.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]