Comtats de Suècia

Els comtats de Suècia (en suec: län) són el primer nivell administratiu i polític de l'organització territorial de Suècia, i n'hi ha vint-i-u.

Els comtats van establir-se el 1634 per iniciativa del comte Axel Oxenstierna i substituïren les antigues comarques (en suec, landskap) o províncies històriques de Suècia per bastir una administració moderna. Les fronteres dels comtats sovint coincidien amb les fronteres comarcals, però la Corona sovint va optar per realitzar petites modificacions per adaptar-la als seus propòsits.

Actualment a Suècia hi ha propostes molt polèmiques per reorganitzar el país en grans regions, tot substituint els actuals comtats.

Funció

A cada comtat hi ha un Consell d'Administració Comtal (en suec länsstyrelse) dirigit per un governador civil (en suec landshövding), i també un Consell de Comtats de Suècia i d'altres organitzacions governamentals.

El Consell d'Administració és designat pel Govern Suec per coordinar l'administració amb els objectius polítics nacionals per al comtat.

La deputació comtal, d'altra banda, és un govern regional, ço és, una assemblea política nomenada per l'electorat per deliberar sobre els afers municipals o comtals, principalment en relació a la sanitat pública.

Una sèrie d'agències del govern s'organitzen sobre la base territorial dels comtats, inclosos els principals òrgans de la policia, treball, seguretat social i serveis forestals.

Mapa

Organització territorial de Suècia

Organització actual		Organització històrica
Sigles Län BD Comtat de Norrbotten AC Comtat de Västerbotten Z Comtat de Jämtland Y Comtat de Västernorrland X Comtat de Gävleborg W Comtat de Dalarna S Comtat de Värmland T Comtat d'Örebro U Comtat de Västmanland C Comtat d'Uppsala AB Comtat d'Estocolm D Comtat de Södermanland O Comtat de Västra Götaland E Comtat d'Östergötland F Comtat de Jönköping H Comtat de Kalmar N Comtat de Halland G Comtat de Kronoberg K Comtat de Blekinge M Comtat d'Escània I Comtat de Gotland län		Regió Landskap Norrland Ångermanland Norrland Gästrikland Norrland Hälsingland Norrland Härjedalen Norrland Jämtland Norrland Lappland (Lapònia) Norrland Medelpad Norrland Norrbotten Norrland Västerbotten Svealand Dalarna (Dalecàrlia) Svealand Närke Svealand Södermanland Svealand Uppland Svealand Värmland Svealand Västmanland Götaland Blekinge Götaland Bohuslän Götaland Dalsland Götaland Gotland Götaland Halland Götaland Öland Götaland Östergötland Götaland Escània Götaland Småland Götaland Västergötland

Cada comtat se subdivideix en municipis (en suec kommuner) i llur creació depèn de forma discrecional del govern central. Des del 2004 n'hi ha 290, corresponent, per tant, una mitjana de 13,8 per cada comtat.

Llista de comtats

Codi ISO	Escut	Comtat (Län)	Centre administratiu	Superfície (km²)	Població (2013)
AB		Estocolm	Estocolm	6.519,3	2.163.042
AC		Västerbotten	Umeå	55.186,2	261.112
BD		Norrbotten	Luleå	98.244,8	249.436
C		Uppsala	Uppsala	8.207,2	345.481
D		Södermanland	Nyköping	6.102,3	277.569
E		Östergötland	Linköping	10.602,0	437.848
F		Jönköping	Jönköping	10.495,1	341.235
G		Kronoberg	Växjö	8.466,0	187.156
H		Kalmar	Kalmar	11.217,8	233.874
I		Gotland	Visby	3.151,4	57.161
K		Blekinge	Karlskrona	2.946,4	152.757
M		Escània	Malmö	11.034,5	1.274.069
N		Halland	Halmstad	5.460,7	306.840
O		Västra Götaland	Göteborg	23.948,8	1.615.084
S		Värmland	Karlstad	17.591,0	273.815
T		Örebro	Örebro	8.545,6	285.395
U		Västmanland	Västerås	5.145,8	259.054
W		Dalarna	Falun	28.188,8	277.349
X		Gävleborg	Gävle	18.198,9	277.970
Y		Västernorrland	Härnösand	21.683,8	242.156
Z		Jämtland	Östersund	49.341,2	126.461

Antigues divisions

Les províncies històriques de Suècia o comarques i les regions de Suècia no tenen importància política, però són denominacions molt emprades culturalment i històrica. Històricament les províncies es dividien en tres regions: Götaland, que comprenia el sud i l'oest del país; Svaeland, la part oriental i sud-oriental; i Norrland, tota la meitat nord. Les dues primeres fan referència als dominis d'antigues tribus i la tercera és una referència geogràfica. Encara són molt emprades aquestes denominacions com a referències geogràfiques.