Vés al contingut

La marcha verde

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: La marcha verde (pel·lícula))
Infotaula de pel·lículaLa marcha verde
Fitxa
DireccióJosé Luis García Sánchez Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAndrés Vicente Gómez Modifica el valor a Wikidata
GuióRafael Azcona i José Luis García Sánchez Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFernando García Morcillo Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTote Trenas
MuntatgePablo González del Amo Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCanal Nou, Canal Sur Televisión i Lolafilms Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena26 abril 2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Pressupost300.000.000 ₧ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema històric Modifica el valor a Wikidata
TemaMarxa Verda Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióMarxa Verda Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0289319 FilmAffinity: 806618 Letterboxd: the-green-march Allmovie: v313768 TMDB.org: 270777 Modifica el valor a Wikidata

La marcha verde és una pel·lícula espanyola de comèdia surrealista del 2002 dirigida per José Luis García Sánchez amb guió de Rafael Azcona, basada en fets reals però amb evidents llicències històriques.[1]

Argument

[modifica]

En 1975, mentre Francisco Franco agonitzava, el Príncep, Cap d'Estat en funcions, es va veure involucrat en un difícil problema: Hassan II, davant la imminent mort del Dictador, va organitzar la «marxa verda» sobre el Sàhara espanyol, la qual cosa col·locava a l'Exèrcit en una situació molt delicada: el Marroc no havia declarat la guerra a Espanya, no hi havia, doncs, que enfrontar-se a cap exèrcit enemic. El que es va fer va ser assistir passivament a la invasió de la colònia espanyola per grans masses enfervorides de marroquins. En aquest context, a algú del Ministeri d'Informació i Turisme se li ocorre enviar a Al-Aaiun una companyia de revistes musicals, la de Gloria del Toro, ja molt de mal borràs, per a aixecar la moral de les tropes. L'arribada de Gloria, amb la seva filla Chichi, compromesa, culta i esquerrana, i la resta de membres de la companyia, revoluciona tot el destacament de soldats, inclosos el coronel i al tinent.[2]

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Fou rodada en cinc setmanes a Madrid i a l'aeròdrom de Tardienta, als Monegros (província d'Osca) amb un equip de 90 persones i uns 500 extres, en una zona de caràcter desèrtic i on hi havia alguns camells aclimatats.[3] El pressupost va ser d'entre 225 i 300 milions de pessetes.[4]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]