La Reine de Saba
 La Reine de Saba, el 28 de febrer de 1862, Acte Ier, escena 2, escenografia de Despléchin (L'Illustration, març 1862) | |
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Charles Gounod |
| Llibretista | Jules Barbier i Michel Carré |
| Llengua original | francès |
| Basat en | Le voyage en Orient de Gérard de Nerval (Hermann Hesse ) |
| Creació | 1861 |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | grand opéra |
| Parts | cinc |
| Personatges | Amrou (en)  , Bénoni (en) , Méthousaël (en) , Phanor (en) , Sarahil (en) , Adoniram (en) , Soliman (en) i Balkis (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 28 de febrer de 1862 |
| Escenari | Teatre de l'Òpera de París, |
 
| |
La Reine de Saba és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en Le voyage en Orient de Gérard de Nerval. S'estrenà al Teatre de l'Òpera de París el 28 de febrer de 1862.
Origen i context
[modifica]El 1859, Gounod va estrenar Faust i va passar a ser el compositor més famós de França. Gounod va intentar la resta de la seva vida compondre una obra com Faust. Mai no ho va aconseguir tot i que va compondre molta música, ni amb La Reine de Saba, que n'era la seva favorita.[1]
El dia de l'estrena, la part més aplaudida de l'obra va ser el cor cantat al segon acte pels jueus i el poble de Saba (identificats sovint com sabeus).[2]
Personatges
[modifica]| Paper | Tessitura | Estrena, 28 de febrer de 1862[3] (Director: Pierre-Louis Dietsch) |
|---|---|---|
| Balkis, la Reina | soprano | Pauline Guéymard-Lauters |
| Bénoni | mezzosoprano | Hamäckers |
| Sarahil | mezzosoprano | Tarby |
| Adoniram, escultor i arquitecte del Temple de Salomó | tenor | Louis Guéymard |
| Soliman, el bíblic Salomó | baix operístic | Jules-Bernard Belval |
| Amrou | tenor | Raphaël-Auguste Grisy |
| Phanor | baríton | Mécène Marié de l'Isle |
| Méthousaël | baix operístic | Théodore-Jean-Joseph Coulon |
| Sadoc | baix operístic | Frèret |
| Ballarines | Zimma, Emma Livry |
Argument
[modifica]Balkis, reina de Saba, visita a Soliman, a la ciutat de Jerusalem, on es treballa en la construcció del Temple. L'arquitecte encarregat de les obres és Adoniram. La reina s'enamora apassionadament d'Adoniram. L'arquitecte, enardit pel seus èxits, s'atreveix a plantar cara a Soliman. Balkis i Adoniram conspiren contra Soliman i fugen. L'última escena té lloc a la Vall del Cedró. Adoniram és assassinat per tres dels seus treballadors, que l'acusen de no fer front a les seves demandes salarials. Balkis atribueix la mort del seu estimat a una venjança de Soliman.
Referències
[modifica]- ↑ Schonberg, Harold C. Los grandes compositores. Ediciones Robinbook, 2007, p. 420. ISBN 9788496924048.
- ↑ Chouquet, Gustave «La Reine de Saba» (en francès). Histoire de la musique dramatique en France depuis ses origines jusqu'à nos jours, 1873, pàg. 420 [Consulta: 28 febrer 2017].
- ↑ Casaglia, Gherardo (2005). Almanacco, La Reine de Saba Almanacco Amadeus (italià)
Enllaços externs
[modifica]- «Charles Gounod - La Reine de Saba» (en anglès). [Consulta: 28 febrer 2017].
Òperes de Charles Gounod | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||
