Lamials
Lamiales  | |
|---|---|
 ortiga morta | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Ordre | Lamiales Bromhead, 1838 |
.svg){kind=icon}
Les lamials (Lamiales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides,[2] i s'hi inclouen unes 24 famílies.[3] Aquest ordre conté més de 23.700 espècies agrupades en més d'un miler de gèneres.[4]
Característiques
[modifica]Les espècies pertanyents a aquest ordre presenten els trets següents:
- Flors amb corol·les bilabiades, bilaterals o actinomorfes, formades per cinc pètals.
- Ovari súper format per dos carpels biovulats o uniovulats fusionats.
- El fruit més comú consisteix en un fruit drupaci, uniseminat format per la meitat d'un carpel.
Taxonomia
[modifica]Aquest ordre va ser descrit per primer cop l'any 1838 a la revista Magazine of Natural History de Londres pel naturalista irlandès Edward Ffrench Bromhead (1789-1855).[5]
Famílies
[modifica]A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les lamials hi havia les 24 famílies següents:[3]
- Acanthaceae Juss.
- Bignoniaceae Juss.
- Byblidaceae Domin
- Calceolariaceae Olmstead
- Carlemanniaceae Airy Shaw
- Gesneriaceae Rich. & Juss.
- Lamiaceae Martinov
- Lentibulariaceae Rich.
- Linderniaceae Borsch, Kai Müll. & Eb.Fisch.
- Martyniaceae Horan.
- Mazaceae Reveal
- Oleaceae Hoffmanns. & Link
- Orobanchaceae Vent.
- Paulowniaceae Nakai
- Pedaliaceae R.Br.
- Phrymaceae Schauer
- Plantaginaceae Juss.
- Plocospermataceae Hutch.
- Schlegeliaceae Reveal
- Scrophulariaceae Juss.
- Stilbaceae Kunth
- Tetrachondraceae Wettst.
- Thomandersiaceae Sreem.
- Verbenaceae J.St.Hil.
També hi havia alguns ordres sense assignar a cap família, entre ells Peltanthera[6] i Wightia[7], que estudis posteriors han portar a proposar la seva inclusió en famílies pròpies:[8]
- Peltantheraceae Molinari (2016)[9]
- Wightiaceae Bo Li, B. Liu, S. Liu & Y. H. Tan (2019)[10]
Història taxonòmica
[modifica]Sistema APG
[modifica]A primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer l'ordre de les lamials amb una composició de 21 famílies.[11] A la segona versió, APG II (2003) l'ordre també era format per 21 famílies, però respecte a la versió anterior desapareixen quatre famílies, Avicenniaceae, Buddlejaceae, Cyclocheilaceae i Myoporaceae, se n'afegeixen quatre, Calceolariaceae, Carlemanniaceae, Martyniaceae i Plocospermataceae.[12] A la tercera versió, APG III (2009), l'ordre era format per 23 famílies, es van afegir Linderniaceae i Thomandersiaceae.[13] A la quarta versió, APG IV (2016), es va afegir la família de les Mazaceae.[14]
| APG I | APG II | APG III | APG IV |
|
|
|
|
Classificació clàssica
[modifica]Cronquist
[modifica]En l'antic sistema Cronquist (1981) l'ordre de les lamials era reconegut dins la subclasse de les Asteridae, però tenia una delimitació molt diferent, estava format per tan sols 4 famílies, que agrupaven unes 7800 espècies:[15]
- Lennoaceae
- Boraginaceae
- Verbenaceae
- Lamiaceae
Takhtajan
[modifica]Al sistema Takhtajan (1997), l'ordre de les lamials contenia set famílies, i era dins del superordre Lamianae que formava part de la subclasse les Lamiidae:[16]
- Verbenaceae
- Phrymaceae
- Cyclocheilaceae
- Symphoremataceae
- Avicenniaceae
- Viticaceae
- Lamiaceae
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Lamiales» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ 3,0 3,1 Byng et alii., 2016, p. 20.
- ↑ «Lamiales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ «Lamiales Bromhead» (en anglès). Tropicos. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 1, 8.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 9.
- ↑ «LAMIALES Bromhead» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ «Peltantheraceae» (en anglès). Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ «Wightiaceae» (en anglès). Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 542.
- ↑ Bremer et alii., 2003, p. 409, 420.
- ↑ Bremer et alii., 2009, p. 117.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 9, 19-20.
- ↑ Cronquist, 1981, p. XVII, 910.
- ↑ Takhtajan, 1997, p. 17.
Bibliografia
[modifica]- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 399-436.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 105-121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
- Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1.
- Takhtajan, Armen Leonovich. Diversity and Classification of Flowering Plants (en anglès). Nova York: Columbia Univertity Press, 1997. ISBN 0-231-10098-1.
- Stevens, P. F. «Angiosperm Phylogeny and Diversification». A: Kliman, R. M. Encyclopedia of Evolutionary Biology (en anglès). Volum 1. Academic Press, 2016, p. 78-83. DOI 10.1016/B978-0-12-800049-6.00257-2. ISBN 9780128004265.
