Vés al contingut

Lamprofil·lita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lamprofilita)
Infotaula de mineralLamprofil·lita

Cristalls marrons de lamprofil·lita sobre aegirina (verd fosc) de la península de Kola, Regió del Nord, Rússia
Fórmula química(Sr,K,Ba)₂(Na,Ti,Mn2+,Fe3+)₄ Ti₂(Si₂O₇)₂O(O,OH,F)
Localitat tipusPenínsula de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/B.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.6c.4
Heys14.9.8
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 19.76Å, b = 7.06Å, c = 5.4Å, β = 96.5°
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colormarró-daurat, verd groguenc, marró, groc
Exfoliacióbona
Duresa (Mohs)2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca, marró-groguenca
Densitat3,44
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.746 nβ = 1.754 nγ = 1.779
Birefringènciaδ = 0,033
Angle 2Vmesurat: 21° to 43°, calculat: 60°
Dispersió òpticano en té
Impureses comunesAl, Fe, Nb, Ta, Mn, Mg, Ca, K, H₂O
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1894
SímbolLmp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La lamprofil·lita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del grec lampros, brillant, i phillon, fulla. Va ser descoberta l'any 1894 a la península de Kola (Rússia). Pertany i dona nom al grup de la lamprofil·lita.[2]

Característiques

[modifica]

La lamprofil·lita és un mineral silicat, concretament un sorosilicat, que pertany i dona nom al grup lamprofil·lita. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És un mineral de color predominantment marró, amb ratlla de color marró-groguenca o blanca i lluentor vítria. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lamprofil·lita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació

[modifica]

Es pot trobar en qualsevol tipus de roca i en la majoria de pegmatites. Acostuma a trobar-se associada a altres minerals, com microclina, nefelina, aegirina, lorenzenita, eudialita, lomonossovita, murmanita, vil·liaumita, catapleiïta, calcita, fluorita, analcima i pectolita.[3]

Varietats

[modifica]

Es coneix una varietat, la barilamprofil·lita, una varietat rica en bari, amb fórmula Na₂(Sr,Ba)TiSi₂O₈, trobada en diferents zones de Rússia.[4] També es coneixen dos politips: la lamprofil·lita-2M i la lamprofil·lita-2O.

Grup de la lamprofil·lita

[modifica]

El grup de la lamprofil·lita és un grup de diverses espècies minerals.[2] Aquest grup forma part des del 2016 del supergrup de la seidozerita, juntament amb el grup de la rinkita, el grup de la bafertisita i el grup de la murmanita.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Lamprophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 setembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Lamprophyllite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 setembre 2014].
  3. «Lamprophyllite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 15 setembre 2014].
  4. «Barium-Lamprophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 setembre 2014].
  5. «Seidozerite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 desembre 2016].
  • Zaitsev V.A., Krigman L.D., Kogarko L.N. Pseudobinare phase diagram lamprophyllite – nepheline // EMPG-X Symposyum Abstracts. Lithos. 2004. 73 N. 1-2. s. 122.
  • Zaitsev V.A., Kogarko L.N., Senin V.G. Phase Equilibria in the System Lamprophyllite–Nepheline. ISSN 0016-7029, Geochemistry International, 2013, Vol. 51, No. 11, pp. 889–895.
  • Zaitsev V.A., Kogarko L.N. Compositions of Minerals of the Lamprophyllite Group from Alkaline Massifs Worldwide // Geochemistry International 2002. Vol. 40, No. 4, pp. 313-322.
  • Zaitsev V.A. Numerical Dependence of the Unit-Cell Parameters of Minerals of the Lamprophyllite Group on the Cationic Composition in the Interlayer Position // Crystallography Reports, 2005, Vol. 50, No. 3