Vés al contingut

Laura Simó i Fabregat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Laura Simó)
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2020)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaLaura Simó i Fabregat
Biografia
Naixement7 maig 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1987 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 1f801927-344f-402e-8148-7ed06e2abca7 Discogs: 2844103 Modifica el valor a Wikidata

Laura Simó i Fabregat (Barcelona, 7 de maig de 1957) és una cantant relacionada amb el món del jazz i reconeguda artísticament com a Laura Simó.[1]

Trajectòria artística

[modifica]

El 1987 s'edita el disc d'estàndards clàssics de jazz amb el nom de Bliss. El 1988 junt al pianista Conrad Setó, Lluís Atance al baix i David Simó a la bateria el grup Laura Simó & Conrad Setó Sound, que l'octubre de 1988 representa a Espanya en la categoria de jazz al Festival Mars International, a París. Des d'aquell any comença a treballar regularment amb el pianista Lucky Guri, i també amb Francesc Burrull. Enregistra dos temes del disc Jazz al Drac. Vol 1 en la Cova del Drac, amb músics locals, liderats pel trompetista Arnau Boix.[2] El 1990, el músic Juan Carlos Calderón la convida a realitzar diferents concerts amb la seva Big Band. També es presenta en diferents actuacions amb el trio de jazz format per Albert Bover al piano, Guillermo Prats al contrabaix i David Xirgu a la bateria.[3]

El 1993 participa en el concert de jazz Euroring 93 en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, a càrrec de la Big Band de Barcelona dirigida per Francesc Burrull. Laura Simó i Carme Canela uneixen les seves veus per formar el grup Estamos Reunidas, amb Joan Vinyals a la guitarra, Xavi Ibáñez als teclats, David Simó a la bateria i Ignasi Zamora al baix elèctric.[4] Aquell mateix any, Tete Montoliu escull Simó com a vocalista per al seu trio, i juntament amb Horacio Fumero i Peer Wiboris, actuen per diferents capitals de l'Estat Espanyol. També entra a formar part de la Big Band de John Dubuclet.[5]

El 1997, el mateix sextet presenta el seu treball per diferents ciutats de l'Estat i a més realitza diferents concerts amb el trio de Tete Montoliu.[6]

El 1998 enregistra un nou disc juntament amb Joan Vinyals i Horacio Fumero que porta per títol Laura Simó. De cine, my favourite things,[7] enregistrat als estudis Gemecs de Premià de Mar. Per tercer any seguit, Laura Simó canta al Jamboree durant la setmana de Nadal, i en aquesta ocasió amb un monogràfic sobre Stevie Wonder, acompanyada per Xavi Ibáñez, Jordi Portaz, David Simó i Joan Vinyals.[8] El 2000, Laura Simó torna a reunir-se amb Carme Canela, aquest cop amb trio de jazz i presenten el seu treball al Festival de Jazz de Terrassa; a Tortosa, acompanyades de l'Acadèmic Big Band i també al Festival de Jazz de Lugo. Segueix també presentant en directe el seu espectacle dedicat al cinema i el 2 de novembre canta a l'Auditori de Barcelona, acompanyada per l'OBC, temes del compositor alemany Wilheim Gross. El mes de desembre presenta a la sala Luz de Gas de Barcelona, dins el Festival de Jazz de Barcelona, el seu nou espectacle: Laura Simó: De Cine europeo, acompanyada de la formació Ensemble de Bellaterra, dirigida pel saxofonista Eladio Reinón.[9]

El 2004 forma amb el pianista Francesc Capella el grup Laura Simó & Francesc Capella Trío, actuant en diferents festivals de jazz, al mateix temps produeix un programa de la televisió estatal suïssa ('Simply luxurious')[10] sobre la ciutat de Barcelona. L'octubre del mateix any comença a col·laborar amb Albert Guinovart, Laura Simó i l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSC), dirigida per Edmon Colomer, per a oferir un espectacle de musicals americans i catalans de Guinovart, arrenjants pel mateix músic, amb concerts al Teatre de la Faràndula de Sabadell, al Palau de la Música Catalana i en la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2005, a Alemanya fa una Masterclass Workshop i actua amb el grup de jazz Marcus Horn trio.[11] El 2007 s'edita el disc Laura Simó & Francesc Burrull interpreten Serrat,[12] editat per Stres Music, enregistrant l'espectacle que durant els últims anys havien presentat conjuntament la cantant i el pianista català, interpretant versions de cançons de Joan Manuel Serrat.

El 2009, Laura Simó i Pedro Ruy-Blas, s'uneixen per a l'espectacle en directe Sueño inmaterial en el que repassen els seus respectius repertoris, amb Carme Canela com a convidada especial. Acompanyats de 33 músics i dirigits per Joan Albert Amargós, canten el 20 de maig de 2009 al Teatro Español de Madrid, a Barcelona en concert del 15 de juny de 2009 en el Palau de la Música Catalana, on s'enregistra un CD i DVD en directe inèdit, i el 28 de juny del mateix any també canten al Zankel Hall del Carnegie Hall de Nova York.[13] El 2010 edita el seu segon disc en homenatge a Joan Manuel Serrat juntament amb el pianista Francesc Burrull amb el títol de Temps de pluja (Temps Record), amb el que fan una nova gira per diferents escenaris.[14] El gener de 2012 presenta la seva col·laboració en directe amb el baix barceloní Stefano Palatchi, de títol PalatchiSimo, amb temes de Gershwin, Porter, Ellington i d'altres autors clàssics del gènere.[15]

Discografia[16]

[modifica]
  • Bliss (1987)
  • Jazz al Drac, Vol. 1 (1988)
  • Laura Simó Sextet – The best is yet to come (1996, Actual Records)
  • Laura Simó: De cine – My Favourite things (1999, Actual Records)
  • Laura Simó: Senza fine (2002, Satchmo Records)
  • Laura Simó & Francesc Burrull interpreten Serrat (2007, Stress Music)
  • Gran Canaria Big Band (2008, Gofio Records)
  • Laura Simó & Francesc Burrull – Temps de pluja (2010, Temps Record)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Jazz a Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: abril 2013].
  2. ↑ «Biografia jazzterrassa.org». Arxivat de l'original el 2012-06-21. [Consulta: 26 febrer 2013].
  3. ↑ La veu de Laura Simó inunda este dijous les Nits de Blues a l'Ivam. Vilaweb 2012
  4. ↑ «Actual Records». Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 26 febrer 2013].
  5. ↑ «Col·laboració amb John Dubuclet». Arxivat de l'original el 2012-07-06. [Consulta: 26 febrer 2013].
  6. ↑ Fundació Juan March - bio Laura Simó (en castellà)
  7. ↑ El Punt 2003
  8. ↑ Canciones de película. El País (en castellà)
  9. ↑ De cine europeo. El País 2002 (en castellà)
  10. ↑ Ecodiario.com 2009 (en castellà)
  11. ↑ Laura Simó (biografia) - apoloybaco.com (en castellà Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine.)
  12. ↑ Canta a Serrat lhdigital.cat 2012[Enllaç no actiu]
  13. ↑ Laura Simó y Ruy-Blas llegan al Palau de la Música. El confidencial
  14. ↑ Laura Simó y Francesc Burrull revisitan Serrat en clave de jazz. Cancioneros.com
  15. ↑ Del aria al swing. El País
  16. ↑ [enllaç sense format] http://www.vipmusicsl.com/currsimo_esp.htm Arxivat 2010-08-21 a Wayback Machine. Vip Music - Discografia

Enllaços externs

[modifica]
  • Web oficial de Laura Simó Arxivat 2012-11-21 a Wayback Machine.
  • Entrevista a Laura Simó (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laura_Simó_i_Fabregat&oldid=33985263»