Lazare Nicolas Marguerite Carnot
Nom original | (fr) Lazare Carnot | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Naixement | (fr) Lazare Nicolas Marguérite Carnot 13 maig 1753 Nolay (França) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 2 agost 1823 (70 anys) Magdeburg (Alemanya) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sepultura | Panteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Diputat per a l'Assemblea Legislativa i la Convenció Nacional | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
1791 – 1793 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Membre del Comitè de Salvació Pública | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
En el càrrec des de 1793 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Membre del Directori francès | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
1795 – 1797 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Oponent/s | Paul de Barras | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ministre de la Guerra de la Primera República Francesa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
1800 – 1804 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ministre de l'Interior del Govern dels cent dies | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
1815 – 1815 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Formació | École du Gènie de Mézières | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Camp de treball | Domini militar, enginyeria civil, matemàtiques, física, política, poesia, Fortificació i fortificació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | París | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | matemàtic, enginyer, poeta, contractista, físic, enginyer militar, oficial, polític, científic | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | 1771 - 1815 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Partit | Maraise | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Membre de | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Influències | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Influències en | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Branca militar | Enginyers | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rang militar | general de divisió | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Comandant de (OBSOLET) | 14 exèrcits en defensa de la Revolució Francesa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conflicte | Bataille de Wattignies durant el Regnat del Terror (1793) Campanya de Bèlgica (1815) durant les Guerres Napoleòniques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
5 maig 1789 | Revolució Francesa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Obra | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Obres destacables Réflexions sur la métaphysique du calcul infinitésimal (1797) Géométrie de position (1803) De la défense des places fortes (1810) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Localització dels arxius |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Altres | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Títol | Comte | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Jacqueline Sophie Dupont de Maringheur | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fills | Nicolas Léonard Sadi Carnot, Lazare Hippolyte Carnot | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Germans | Claude-Marie Carnot Joseph-François-Claude Carnot | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Lazare Nicolas Marguerite Carnot (Nolay (Costa d'Or), 13 de maig del 1753 - Magdeburg (Prússia), 2 d'agost del 1823) fou un militar, polític físic i matemàtic francès conegut pels malnoms d'Organitzador de la Victòria o Gran Carnot.
Vida
[modifica]Lazare Carnot és un dels pocs personatges històrics que tenen una carrera científica i una militar i política, dignes d'estudi independent cadascuna d'elles:[1] soldat-filòsof al final de l'Antic Règim, estrateg del Terror per la millor de les repúbliques, savi-ciutadà amb el despotisme napoleònic.[2]
Lazare Carnot era fill d'un notari de Borgonya, va fer els seus estudis al col·legi d'Autun (dirigit per oratorians)[3] i va ingressar el 1770 a l'acadèmia d'enginyeria militar de Mézières després de passar l'examen d'ingrés que li va fer Charles Bossut.[4] El seu germà Claude-Marie (conegut com a Carnot-Feulins), també va ser alumne de l'acadèmia militar a partir de 1773.[5]
Lazare Carnot es va graduar el 1773 amb el grau de tinent. Tot i haver estat alumne de Gaspard Monge, no sembla que fos dels seus deixebles preferits. Després graduar-se va estar destinat successivament a Calais, Le Havre, Béthune, Arràs i Aire.[6]
El 1784 obté un premi de l'Acadèmia de ciències de Dijon pel seu Éloge de Vauban, la seva primera obra,[7] tot i que un any abans havia publicat anònimament el Essai sur les machines en gènèral.[8] A la lectura del seu treball a l'Acadèmia de Dijon hi va assistir el príncep Enric de Prússia, per això sembla que va presentar el seu següent treball a l'Acadèmia de Ciències de Berlin i sempre va mantenir una certa simpatia pel món alemany.[9]
Lazare Carnot i el seu germà Feulins van entrar en política el 1791 en ser escollits diputats de l'Assemblea Legislativa en representació del districte de Pas-de-Calais. L'estiu de 1793, quan la situació militar de la revolució era catastròfica, Carnot és enviat al front de l'est i aconsegueix la victòria militar de Wattignies (16 d'octubre de 1793) després d'haver estabilitzat el front a Estrasburg.[10] Aquests fets faran que sigui nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, organisme que, de fet, dirigeix el poder executiu de la república. Des d'aquest càrrec, i juntament amb l'altre enginyer militar del comitè, Prieur de la Côte d'Or, serà l'encarregat d'aprovisionar i instruir els exèrcits republicans i conduir-los a la victòria final.[11][12] Un dels fets necessaris per aconseguir aquest fi va ser la fundació de l'École polytechnique, que escometrà juntament amb Prieur i Monge.[13]
El novembre de 1795, en crear-se el Directori, en serà escollit un dels seus cinc membres.[14] Però només hi romandrà fins al setembre de 1797 (cop d'estat del 18 de Fructidor), quan, perseguit pels radicals, haurà de refugiar-se a Suïssa. Tot i així, és el personatge que més temps va ocupar de forma continuada un càrrec a la més alta institució de l'executiu de la nova república francesa (1793-1797).[15]
El desembre de 1799, amb l'amnistia decretada en arribar al poder Napoleó Bonaparte, retorna a França i, per breu temps serà ministre de la guerra de Napoleó (abril a octubre de 1800).[16] El 1815, durant el Govern dels cent dies, tornarà a ser ministre de l'interior en un govern de Napoleó. Abans però, en les dramàtiques circumstàncies de les derrotes a Rússia, Napoleó el va nomenar governador d'Anvers, ciutat de la qual va comandar la defensa i que va mantenir fins i tot després de la derrota de Waterloo.[17]
La Restauració borbònica no li va perdonar el seu republicanisme i el 1815 va tornar a marxar a un exili del que ja no tornaria mai. Amb ell va marxar el seu fill Hippolyte. Després d'una breu estada a Varsòvia es va instal·lar a Magdeburg on va morir el 1823.[18]
Va ser el pare de Nicolas Léonard Sadi Carnot, un dels iniciadors de la termodinàmica, i de Lazare Hippolyte Carnot, reputat polític republicà, i l'avi de Marie François Sadi Carnot, president de la Tercera República de França.
El 1889 les seves despulles van ser solemnement traslladades al Panteó de París.
Obra
[modifica]Al marge de la seva activitat política, Lazare Carnot ha deixat una obra científico-matemàtica no gaire voluminosa, però si significativa:
- 1783 (Dijon), Essai sur les machines en général
- 1784 (Dijon), Éloge de M. le Maréchal de Vauban
- 1797 (París), Réflexions sur la métaphysique du calcul infinitésimal
- 1801 (París), De la corrélation des figures de géométrie
- 1803 (París), Géométrie de position
- 1803 (París), Principes fondamentaux de l'équilibre et du mouvement
- 1806 (París), Mémoire sur la relation qui existe entre les distances respectives de cinq points quelconques pris dans l'espace
- 1810 (París), De la défense des places fortes
També va publicar algunes obres poètiques, tot i que el seu valor literari està molt per sota del valor científic de les anteriors:
- 1820 (París), Opuscules poétiques du général L.N.M. Carnot
- 1821 (París), Don Quichotte. Poème héroï-comique en 6 chants
Referències
[modifica]- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgina 7.
- ↑ Charnay, pàgina 31.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgina 20.
- ↑ Grison, paràgraf 12.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgines 24-25.
- ↑ Gillispie & Pisano, pàgina 2.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgina 24.
- ↑ Gillispie & Pisano, pàgina 3.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgina 25.
- ↑ Grison, paràgraf 3.
- ↑ Grison, paràgraf 4.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgina 34.
- ↑ Grison, paràgraf 7.
- ↑ Gillispie & Pisano, pàgina 10.
- ↑ Gillispie & Pisano, pàgina 11.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgines 36-37.
- ↑ Gillispie & Pisano, pàgina 13.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgina 42.
Bibliografia
[modifica]- Charnay, Jean Paul (ed.). Lazare Carnot, ou, Le Savant citoyen: actes du colloque tenu en Sorbonne les 25, 26, 27, 28 et 29 janvier 1988 (en (francès)). Presses de l'Université de Paris-Sorbonne, 1990. ISBN 2-904315-67-5.
- Gillispie, Charles Coulstan; Pisano, Raffaele. Lazare and Sadi Carnot: A Scientific and Filial Relationship (en (anglès)). Springer, 2014. ISBN 978-94-017-8010-0.
- Gillispie, Charles Coulstan; Youschkevitch, Adolf P. Lazare Carnot Savant Et Sa Contribution a la Theorie de L'Infini Mathematique (en (francès)). París: Librairie Philosophique J. Vrin, 1979.
- Grison, Emmanuel «Lazare Carnot et le grand Comité de Salut public» (en (francès)). Bulletin de la SABIX, Vol. 23, 2000, pàg. 15-21. ISSN: 2114-2130.
- Reinhard, Marcel. Le Grand Carnot (en (francès)). (2 volums). París: Hachette, 1950.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lazare Nicolas Marguerite Carnot» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Gillispie, Charles Coulstan. «Carnot, Lazare-Nicolas-Marguerite». Complete Dictionary of Scientific Biography. [Consulta: 3 agost 2015].
- Soboul, Albert M. «Lazare Carnot». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 agost 2015].
- «Fundació Carnot». Fondation Carnot. [Consulta: 3 agost 2015].
- «Lazare Nicolas Marguerite Carnot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.