Vés al contingut

El testament d'Orfeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Le Testament d'Orphée)
Infotaula de pel·lículaEl testament d'Orfeu
Le Testament d'Orphée
Fitxa
DireccióJean Cocteau
Protagonistes
Jean Cocteau
Jean Marais
Maria Casarès
François Périer
Édouard Dermit
Director artísticPierre Guffroy
ProduccióJean Thuillier
Dissenyador de produccióPierre Guffroy Modifica el valor a Wikidata
GuióJean Cocteau
MúsicaGeorges Auric
Martial Solal
Dissenyador de soPierre Bertrand
René Sarazin
FotografiaRoland Pontoizeau
MuntatgeMarie-Josèphe Yoyotte
VestuariJanine Janet
ProductoraLes Éditions Cinégraphiques (França)
DistribuïdorCinédis (França)
UGC (França)
Connaissance du Cinema (França)
Tamasa Distribution (França)
Les Acacias (França)
Robur (França)
Ciné Classic (França)
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1960
Durada81 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerebiografia
Manifest poètic
IMDB: tt0054377 FilmAffinity: 698214 Allocine: 29705 Rottentomatoes: m/testament-of-orpheus Letterboxd: testament-of-orpheus Allmovie: v49182 TCM: 92622 AFI: 18974 Archive.org: le-testament-dorphee-jean-cocteau-1960 TMDB.org: 36878
Musicbrainz: 6f3e9d67-cb41-4eae-9548-4575cc025c28 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: The Orphic Trilogy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
← Orpheus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El testament d'Orfeu (títol original en francès: Le Testament d'Orphée) és un pel·lícula francesa dirigida per Jean Cocteau el 1959 i estrenada el 1960. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

Mort i resurrecció del poeta. Colpit per una bala, el poeta Jean Cocteau viatja a un altre temps. Vida i mort, present i futur, monstres i imaginació, angoixes i fantasmes, és el testament del poeta cineasta, la seva biografia sense cap preocupació de cronologia. Jean Cocteau hi té el paper principal.

Repartiment

[modifica]

Banda sonora

[modifica]

Músiques addicionals: Christoph Willibald Gluck, Georg Friedrich Haendel, Johann Sebastian Bach (BWV 1067, Menuet i Badinerie), Richard Wagner.

Producció

[modifica]

Rodatge

[modifica]
  • Període preses: 1959, setembre a novembre
  • Interiors: Estudis de la Victorine (Alps Marítims), Estudis Francoeur (París)
  • Exteriors:
  • Jean Cocteau va acceptar que un equip radiofònic, dirigit per Roger Pillaudin, segueixi el rodatge de la pel·lícula.

Acollida

[modifica]
« Aquesta pel·lícula és bonica perquè és la pel·lícula d'un home que sap que morirà i que no arriba a prendre's la mort seriosament. (Cahiers du cinéma) »

.

Premis i nominacions

[modifica]
Nominacions

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El testament d'Orfeu». esadir.cat.
  2. ↑ «Le testament d'orphée». The New York Times.
  3. ↑ Casats en l'època del rodatge, una o l'altre són als crèdits segons diferents bases de dades cinematogràfiques: Annette Vadim per l'imdb, Roger Vadim per la BiFi, i tots dos per The TCM Movie Database Estats Units (TCM menciona Roger Vadim i « Annette Strøyberg »). Com indica Jean Cocteau en l'epíleg de la pel·lícula, cada espectador haurà pogut reconèixer diverses celebritats entre les aparicions dels «amics d'Orfeu».
  4. ↑ Propietat de Francine Weisweiller.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_testament_d%27Orfeu&oldid=31446215»