Abró becenc
Leccinum versipelle  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Leccinum | ||||||||
| Espècie | Leccinum versipelle Snell, 1944 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus versipellis | ||||||||
| Sinònims | Boletus versipellis Leccinum versipelle var. atrostipitatum Leccinum versipelle var. glandaceum Leccinum atrostipitatum Leccinum roseotinctum Leccinum rufescens Leccinum testaceoscabrum Leccinum rufescens var. pallidicute Leccinum testaceoscabrum var. olivaceoviride Leccinum testaceoscabrum var. viridescens Boletus versipellis var. rufescens Suillus versipellis Leccinum percandidum Krombholzia rufescens Boletus rufescens
| ||||||||
.svg){kind=icon}
L'abró becenc (Leccinum versipelle),[1] també anomenat abró de bedoll rogenc,[2] molleró rogenc i abró,[3] és un molleró poc citat, del grup dels mollerons alberencs o abrons, els mollerons de carn sempre blanca que, en tallar-la, canvia a rosa o lila i, sovint, a gris, negrós o negre. Es diferencia de la resta de mollerons alberencs pel barret bru pàl·lid a taronja, a vegades blanquinós, els aspres de grisencs a negres, fins i tot en els exemplars joves i pèl fet de viure vora bedoll o bes.
Taxonomia
[modifica]Descrit per primera vegada com a Boletus versipellis en la tesi de Kristofer Teodor Hök, dirigida per Elias Fries l'any 1835.[4][5] El neotipus va ser designat per Bakker & Noordeloos (2005).[6]
Walter Henry Snell (1944) el combinà al gènere Leccinum[7].
Iconografia
[modifica]Lannoy& Estades, Mon. Lecc. Europe (1995) pl. 24, pl. 31,pl 32, pl. 33[8]
Assyov, Boris. Boletales.com.(2024)[9]
Jose Antonio Muñoz, Boletus s.l. (2005): 101 a-d[10]
Descripció
[modifica][11][12][13][10]Bolet de solitari a gregari; gran; barret de 8 a 20 cm de diàmetre; hemisfèric de jove, convex d’adult.
Superfície de groc ataronjat o bru groguenc a bru ataronjat o roig groguenc, algun cop blanc amb tons roses o albercoc; de finament vellutada a fibril·loso-esquamulosa, llis i gras en temps humit.
En els exemplars joves, el marge excedent fins a 4 mm, amb flocs apendiculats; en els adults el marge acostuma a ser enter.
Tubs curts; grisos ja des de ben joves.
Porus grisencs des de ben joves, mai perfectament blancs; de gris ocraci a bru pàl·lid amb l’edat; brunencs al frec.
Cama cilíndrica o clavada; de 6-20 cm de longitud; superfície llisa, de blanca a grisenca; amb aspres gris fosc o negre des de ben joves, algun cop blanquinosos, sovint molt densos; peu sovint amb taques blau verdoses.
Carn blanca, ben aviat de color vinaci clar en el barret i la part alta de la cama, amb el temps griseja i ennegreix, mantenint els tons violacis; sempre negre en les zones menjades per larves; sovint amb taques blau verdoses al peu; al tast, dolcenca
Hàbitat
[modifica][10][11]Des de l’estiu fins a la tardor; més corrent en terrenys silicis; sempre en zones muntanyoses; exclusiu de bedoll i bedoll nan.
Distribució
[modifica][14]Ocasional. És citat al llarg dels Pirineus.
Espècies semblants
[modifica][6] Tenen un aspecte similar el tremolí (Leccinum aurantiacum) i el tremolí de cama blanca (Leccinum albostipitatum). El tremolí té la cama coberta per aspres de color bru a bru vermellós i creix vora trèmol, albar i, algun cop, vora bedoll. En el tremolí de cama blanca els aspres són sempre de color blanc i creix vora espècies del gènere Populus. En les dues espècies no trobem mai els aspres de color bru fosc a negre.
Comestibilitat
[modifica]Comestible; com totes les espècies del gènere Leccinum cal considerar-les com a comestibles mediocres. Es recomanable descartar la cama. Causen problemes gastrointestinals si es mengen crus o mal cuinats.
Analítica
[modifica]- Carn formol+: inicialment, rosa salmó; ben aviat, rogenc. Carn FeSO4 +: Verd a verd groguenc
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions. 2013, ISBN 9788496905986
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Hök, C. T. (Dissertant). Boleti fungorum generis, illustratio, quam consens, ampliss, facult. philos. Upsal. præside Elia Fries ... p. p. C.T. Hök Smolandus. In audit. Gustav. die XIII Junii MDCCCXXXV. H. p. m. s (tesi). Uppsala, 1835, p. 1-14, 13.
- ↑ Fries, E.M.; Hök, C.T. «Boleti, fungorum generis illustratio» p. 13. Regiae Academiae Typographia, Upsaliae., 1835.
- ↑ 6,0 6,1 Bakker, Henk den; Noordeloos; Machiel «A revision of European species of Leccinum Gray and notes on extralimital species». Persoonia - Molecular Phylogeny and Evolution of Fungi, 18(4), 2005, pàg. 511–587.
- ↑ Slipp, A.W.; Snell, W.H. «Taxonomic-ecologic studies of the Boletaceae in northern Idaho and adjacent Washington». Lloydia, 7, 1944, pàg. 1-66.
- ↑ Lannoy, Gilbert; Estadès, Alain. Fedération Mycologique Dauphiné-Savoie. Monographie des Leccinum d’Europe, 1995, p. 1-229.
- ↑ Assyov, Boris. «Leccinum versipelle». Boletales.com. Boris Assyov, 2024.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Muñoz, José Antonio. Boletus s.l: excl. Xerocomus: Strobilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae. Alassio [Italy]: Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ 11,0 11,1 Kibby, Geoffrey. British Boletes with keys to species (en anglès). 6 ed. G. Kibby, 2013, p. 72.
- ↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..