Elionor de Castella i de Manuel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1360 Regne d'Aragó |
| Mort | 27 febrer 1416 (Gregorià) (55/56 anys) Erriberri (Navarra) |
| Sepultura | Catedral de Santa María de la Asunción de Pamplona |
| Consort de Navarra | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | reina |
| Altres | |
| Títol | Infanta de Castella Consort de Navarra Reina consort |
| Família | Dinastia Trastàmara |
| Cònjuge | Carles III de Navarra (1375 (Gregorià)–) |
| Fills | Joana de Navarra i de Castella, Beatriu de Navarra, Blanca I de Navarra, Elisabet de Navarra, Carles de Navarra, Lluís de Navarra |
| Pares | Enric II de Castella i Joana Manuel |
| Germans | Beatriz Enríquez Fadric de Castella Joan I de Castella Alfons Enríquez de Castella Elionor de Castella Enric de Castella Pedro Enríquez Agnès de Castella Isabel de Castella |
| Cronologia | |
| 3 juny 1403 (Gregorià) | consagració reial (Catedral de Santa María de la Asunción de Pamplona)
|
Signatura  | |
 | |
Elionor de Castella i de Manuel (?, 1350 - Pamplona, 1415). Infanta de Castella, regna consort de Navarra, des de 1403, i filla d'Enric II de Castella i de Joana Manuel.
A la mort del seu pare va heretar un important senyoriu entre Roa i Sepúlveda, el que li va proporcionar un important poder. Va fracassar un pla per casar-se amb Ferran I de Portugal el 1371, i el 1373 va ser promesa al futur Carles III de Navarra. Es van casar el 27 de maig de 1375. Al febrer de 1388 es van separar, tornant a la cort castellana. Després de diverses negociacions perquè tornés en les quals Elionor referia que a Navarra patia maltractaments, Carles III va aconseguir l'entrega de la seva filla gran Joana, per ésser educada i jurada com a hereva.
Elionor va participar de forma activa a les intrigues a Castella quan el seu nebot Enric III de Castella era menor d'edat. Quan va arribar a la majoria d'edat, i ja que els enfrontaments eren més intensos, va ser tornada a Navarra al març de 1395. A partir d'aleshores la relació dels esposos va ser bona, sent coronada a Pamplona el 1403, participant en el govern en absència del seu espòs i col·laborant a l'entesa entre el regne de Navarra i la Corona de Castella.
Descendència
[modifica]- Joana de Navarra i de Castella (1383 - juliol 1413), casada amb Joan I de Foix.
- Blanca I de Navarra (1385 - Santa María la Real de Nieva, 3 d'abril de 1441), successora del seu pare com a reina de Navarra i casada el 1401 amb Martí II de Sicília i el 1419 amb Joan II d'Aragó.
- María (1388 - abans del 8 de setembre de 1425).
- Margarida (1390 - 1403/25),
- Beatriu (1392 - 1415), casada amb Jaume II de Borbó,
- Elisabet (1395 - després del 31 d'agost de 1435), casada amb Joan IV d'Armagnac.
- Carles (Pamplona, 15 d'agost de 1397 - 12 d'agost de 1402), príncep de Viana.
- Lluís (Olite, 1402 - 14 d'octubre de 1402), príncep de Viana.
Bibliografia
[modifica]
- DDAA. Gran Enciclopedia Larousse (en castellà). Barcelona: Planeta, 1990. ISBN 84-320-7370-9.