Leopoldo Matos y Massieu
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 agost 1878  Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) | ||
| Mort | 4 setembre 1936 (58 anys) Hondarribia (Guipúscoa) | ||
 Ministre de la Governació | |||
| 25 novembre 1930 – 8 febrer 1931 ← Enrique Marzo Balaguer – José María de Hoyos y Vinent → | |||
.svg){kind=small} Ministre de Foment d'Espanya | |||
| 30 gener 1930 – 25 novembre 1930 ← Rafael Benjumea y Burín – José Estrada y Estrada → | |||
| Ministre de Treball d'Espanya | |||
| 14 agost 1921 – 8 març 1922 ← Eduardo Sanz y Escartín – Abilio Calderón Rojo → | |||
 Governador civil de Barcelona | |||
| 16 juny 1917 – 18 setembre 1917 ← Juan Sánchez Anido – Eduardo Sanz y Escartín → | |||
| Governador civil de Barcelona | |||
| 1r novembre 1915 – 17 desembre 1915 ← Rafael Andrade Navarrete – Félix Suárez Inclán → | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 23 maig 1910 – 15 setembre 1923 Circumscripció electoral: Las Palmas de Gran Canaria | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
Leopoldo Matos y Massieu (Las Palmas de Gran Canaria, 6 d'agost de 1878 - † Hondarribia, 4 de setembre de 1936). Advocat i polític espanyol, va ser ministre de Treball durant el regnat d'Alfons XIII i ministre de Foment i de Governació al Govern de Dámaso Berenguer.
Biografia
[modifica]Estudià dret a la Universitat de Madrid. Un cop llicenciat treballà un temps com a passant d'Ángel Ossorio y Gallardo i després com a fiscal a l'Audiència de Madrid. Es casà amb María de Aguiar, filla del comte d'Aguiar.[1]
Membre del Partit Conservador va ser diputat en el Congrés per la circumscripció de les Las Palmas a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.[2]
Va ser ministre de Treball entre el 14 d'agost de 1921 i el 8 de març de 1922 en un gabinet que va presidir Antonio Maura. Després de la Dictadura de Primo de Rivera, ocuparia la cartera de Foment entre el 30 de gener i el 25 de novembre de 1930, i la cartera de Governació entre el 25 de novembre de 1930 i el 19 de febrer de 1931 al mateix govern que va presidir Dámaso Berenguer. Durant el darrer mandat va aprovar el Reial Decret que disposava la creació de l'aeroport de Gando.[1]
Va ser també governador Civil de Barcelona durant dos curts períodes (1915 i 1917) i advocat de la Casa Reial.[3]
Va morir assassinat per milicians republicans el 4 de setembre de 1936 al fort Guadalupe (Hondarribia, Guipúscoa), junt al dramaturg i fill d'Antonio Maura, Honorio Maura Gamazo i el polític tradicionalista Joaquín Beunza Redín. Ramon Brunet fou testimoni dels fets.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Canarios ilustres : Don Leopoldo Matos y Massieu». Arxivat de l'original el 2015-02-13. [Consulta: 5 gener 2015].
- ↑ Fitxa del Congrés
- ↑ Leopoldo Matos a xtec.es
- ↑ Ojos de Garza recuerda al político Leopoldo Matos a teldeactualidad, 13/6/2014
Enllaços externs
[modifica]- Leopoldo Matos als arxius del Ministeri de Cultura.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Rafael Andrade Navarrete |
Governador Civil de Barcelona nov-des. 1915 |
Succeït per: Félix Suárez Inclán |
| Precedit per: Juan Sánchez Anido |
Governador Civil de Barcelona juny-set. 1917 |
Succeït per: Eduardo Sanz y Escartín |
| Precedit per: Eduardo Sanz y Escartín |
Ministre de Treball_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} 1921-1922 |
Succeït per: Abilio Calderón Rojo |
| Precedit per: Rafael Benjumea y Burín |
Ministre de Foment gener-nov. 1930 |
Succeït per: José Estrada y Estrada |
| Precedit per: Enrique Marzo Balaguer |
Ministre de la Governació 1930-1931 |
Succeït per: José María de Hoyos y Vinent |
