Cogomina clipiada
Lepiota clypeolaria  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Lepiota | ||||||||
| Espècie | Lepiota clypeolaria P.Kumm., 1871 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus clypeolarius | ||||||||
| Sinònims | Agaricus clypeolarius
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La cogomina clipiada[1](Lepiota clypeolaria), també anomenada palometa clipiada,[2] és una cogomina del gènere Lepiota. Es caracteritza per l'ornamentació flocosa de la cama en forma de faixes cotonoses i blanquinoses[3]
Taxonomia
[modifica]L'espècie va ser descrita per primera vegada l'any 1789 com a Agaricus clypeolarius pel micòleg francès Jean Baptiste Francois Bulliard.[4] Paul Kummer la va traslladar a Lepiota[5] l'any 1871.
Descripció
[modifica][3][6]Bolet relativament gran; barret de 3-10 cm de diàmetre; de campanulat a estès amb un umbó menut; de centre bru ataronjat pàl·lid a bru, que es va clivellant en esquàmules menudes, denses, fibril·loses sobre un fons blanquinós; marge apendiculat, de tomentós a cotonós.
Làmines blanques; denses; lliures
Cama 50-100 x 3-10 mm; cilíndrica amb peu més inflat; fistulosa; a la part superior fibril·losa, blanca, per sota la zona anular amb faixes de cotonoses a tomentoses, blanquinoses.
Carn blanquinosa; olor desagradable.
Esporada blanca; espores dextrinoides, fusiformes; 11-18 x 4.5-6 μm
Hàbitat
[modifica]Des d'estiu a finals de tardor; en tota mena de boscos i sòls, sembla preferir les fagedes sobre sòls calcaris; solitari o en grups reduïts, entre virosta i molses.
Distribució geogràfica
[modifica]Comú; estès en les regions temperades de l' hemisferi nord.[7]
Espècies semblants
[modifica]La cogomina de cama groga (Lepiota magnispora) és d'aparença semblant i sovint es confon amb la cogomina clipiada (L. clypeolaria). La primera té colors més vius, bru groguencs, especialment a les faixes de la part inferior de la cama i dimensions esporals superiors (13-25 x 4-6 μm).[3][6]
Comestibilitat
[modifica]És una espècie tòxica[3]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Bulliard, Jean Baptiste François Pierre. Herbier de la France; ou, Collection complette des plantes indigenes de ce royaume; avec leurs propriétés, et leurs usages en medecine (en francès). 9, 1789, p. 385-432; 405.
- ↑ Kummer, Paul. Der Führer in die Pilzkunde (en alemany). Zerbst: Verlag von E. Luppe's Buchhandlung, 1871, p. 1-146; 137.
- ↑ 6,0 6,1 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ «Lepiota clypeolaria» (en anglès). GBIF (Global Biodiversity Information Facility).