Vés al contingut

Lithodora fruticosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lithospermum fruticosum)
Infotaula d'ésser viuLithodora fruticosa Modifica el valor a Wikidata

Lithodora fruticosa al Parc Natural de la Sierra de la Muela a Cartagena (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBoraginales
FamíliaBoraginaceae
TribuLithospermeae
GènereLithodora
EspècieLithodora fruticosa Modifica el valor a Wikidata
Griseb., 1844
Nomenclatura
BasiònimLithospermum fruticosum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Lithospermum fruticosum

La herba de les set sagnies[1] o sanguinària[2] (Lithodora fruticosa) és una mata molt ramificada de la família de les boraginàcies present a l'oest del Mediterrani (est de la península Ibèrica i est d'Occitània), que també es coneix com a aspró, herba de les sagnies o herbeta de la sang.[3] El nom científic del gènere prové de "lithos" (pedra) i "esperma" (llavor).

Ecologia

[modifica]

Viu a l'Europa mediterrània en zones de matolls secs, sobre substrat bàsic, amb preferència per sòls secs, assolellats i pedregosos i a les garrigues, o sigui, es fa en brolles i comunitats camefítiques, des del nivell del mar fins als 1.780 metres d'altitud.[4]

Als Països Catalans es troba a la Catalunya Nord, i a totes les províncies del Principat[5] i el País Valencià,[6] però manca a les Balears.[4]

Descripció

[modifica]

És un camèfit, és a dir els meristemes no superen els 50 cm sobre el nivell del terra (subdivisió: mates fruticoses). És una mata que, com a màxim, pot arribar a mesurar 1 metre d'amplada i uns 50 cm d'alçària.

Presenta una tija de tipus ascendent (també anomenada decumbent), és a dir, primer creix en direcció horitzontal i després verticalment. Les fulles són estretes, semblants a les del romaní, una mica més curtes i cobertes de pèls rígids, que són els que donen el seu tacte aspre. Tant la tija com les fulles presenten una pilositat simple.

Com a característiques distintives té les de tenir les fulles lanceolatolinears sèssils híspides i de corol·la glabrescent. Les fulles tenen el marge revolut. La corol·la és inicialment purpúria i després d'un blau viu. Els fruits fan 4x2 mm. Fa de 10 a 60 cm d'alçada. Floreix de març a juny.

Farmacologia

[modifica]

El nom popular fa referència a un ús pretesament medicinal per a rebaixar la sang; segons la teoria del signe aquest ús l'indicaria el canvi de color de les flors.

Referències

[modifica]
  1. «herba». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «sanguinària». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Duran, Josefa. Diccionari de Plantes Medicinals. Edicions 62, 1998, p. 82. ISBN 8429744843. 
  4. 4,0 4,1 Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 
  5. Cadevall i Diars, Joan. Flora de Catalunya. vol.4. Institut d'Estudis Catalans, 1915, p. 151. 
  6. Masclans, Francesc. Els noms de les plantes als països catalans. Centre Excursionista de Catalunya, 1981, p. 139.