Llei Orgànica de protecció de dades de caràcter personal

Llei Orgànica de protecció de dades de caràcter personal

LOPD
Tipus	Llei Orgànica espanyola
Data de publicació	15 desembre 1999
Revocat per	Llei orgànica de protecció de dades personales i garantia dels drets digitals
← Organic Law on the regulation of the automatic treatment of personal data (en) Llei orgànica de protecció de dades personales i garantia dels drets digitals →
Tema	information privacy law (en)
Estat	Espanya
Llengua original	castellà

La llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) va ser una llei orgànica que va tenir l'objecte de protegir la intimitat i la privadesa personal i familiar. Fou aprovada a les Corts espanyoles el 13 de desembre del 1999. Aquesta llei es desenvolupa fonamentada en l'article 18 de la Constitució espanyola de 1978, sobre el dret a la intimitat familiar i personal i el secret de les comunicacions.

Aquesta llei afecta a totes les dades que fan referència a persones físiques registrades sobre qualsevol suport, informàtic, o no. Queden exempts del compliment d'aquesta normativa aquelles dades recollides per a ús domèstic, les matèries classificades de l'estat i aquells fitxers que recullen dades sobre terrorisme i altres formes de delinqüència organitzada (no s'hi inclou la delinqüència simple).

A partir d'aquesta llei es varen crear l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, d'àmbit estatal, i l'Agència Catalana de Protecció de Dades, en l'àmbit de Catalunya, que vetllen pel compliment d'aquesta normativa.

Aquesta llei ha estat derogada per la Llei Orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i garanties dels drets digitals.

Nivells de la LOPD

Les dades de caràcter personal s'estructuren en diferents nivells que classifiquen els registres en tres nivells de seguretat. Ho són:

• noms i cognoms de persones físiques vives
• números de DNI, NIF i passaport
• adreces físiques que s'hi associïn o s'hi puguin associar a través del tractament informàtic
• telèfons i adreces de correu electrònic que s'hi associïn o s'hi puguin associar a través del tractament informàtic
• fotografies on es pugui reconèixer clarament algú
• veu a través de la qual es pugui reconèixer algú
• dades genètiques i mèdiques associades a persones concretes
• dades biomètriques
• dades referides a creences, filiació política o sindical
• dades referides a la raça
• qualsevol dada que permeti identificar algú (la llei no opta per una enumeració tancada, sinó per la definició anteriorment exposada; per tant, la intenció és atorgar el màxim de protecció possible atesos els continus avenços de la ciència i la tècnica)

Nivell bàsic

• Identificatiu.
• Personal.
• Circumstàncies socials.
• Acadèmics i professionals.
• Detall d'empleats.
• Informació comercial
• Econòmic-financer i d'assegurances
• Transacció

Nivell mitjà

• Infraccions administratives o penals.
• Hisenda pública.
• Serveis Financers.
• Solvència patrimonial i crèdits.
• Avaluació de la personalitat.

Nivell alt

• Ideologia.
• Creences.
• Origen racial.

Principals elements derivats de la legislació espanyola

Conceptes legals previs

La Constitució Espanyola de 1978 fa referència en 3 articles al tractament de les dades, tot i que la jurisprudència reconeix que no es pronuncia clarament:

• Article 18.4: El legislador va deixar clar que la llei ha de limitar l'ús de la informàtica per tal de garantir l'honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets.

• Article 20.1: Dret a comunicar o rebre lliurement informació.

• Article 105.b: La llei regularà l'accés dels ciutadans als arxius i registres (Llei 30/1992).

S'ha de tenir en compte, que al regular un dret fonamental segons la Constitució la seva aprovació ha de ser per llei orgànica, el que suposa tenir la majoria absoluta al Congrés dels Diputats

Àmbit d'Aplicació

La LOPD estableix, en línies generals, que la llei és aplicable a totes aquelles empreses i administracions que donin servei a ciutadans dins del territori espanyol (Per exemple afectaria a una empresa que donés servei a ciutadans espanyols des de qualsevol lloc del món).

Per contra la llei no afecta a:

• Fitxers mantinguts per persones físiques en exercici exclusivament personal o domèstic.
• Fitxers de matèries classificades.
• Fitxers establerts per a la investigació de terrorisme i de delictes greus relacionats amb la delinqüència organitzada.
• Persones ja mortes.

Objecte

L'article 1 de la Llei Orgànica 15/99 de Protecció de dades estableix: "La present Llei Orgànica té per objecte garantir i protegir, pel que fa al tractament de les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques, i especialment del seu honor i intimitat personal i familiar".

En l'article 2 de la citada Llei se n'estableix la competència i àmbit d'aplicació. La manca de concreció de la mateixa llei ha fet que es generin molts dubtes al voltant de determinades definicions i aspectes normatius d'aquesta. En tot cas resulta evident la necessitat que té el legislador de protegir les dades personals, en el sentit de desenvolupar i garantir el dret fonamental a la intimitat així com establir una legislació de control sobre el tràfic i gestió de les dades personals dels ciutadans.

Conceptes bàsics

• Dada Personal: qualsevol informació del tipus que sigui que permeti identificar o faci identificable la persona física (no la persona jurídica).
• Afectat: persona identificada o identificable a qui corresponen les dades personals.
• Fitxer: Tot conjunt organitzat de dades de caràcter personal, que permeti accés a les dades amb criteris determinats, qualsevol que sigui la forma o modalitat de creació, enregistrament, organització, tractament i accés.
• Responsable del fitxer: persona física o jurídica de naturalesa pública o privada a qui pertany el fitxer, amb independència que executi o no materialment el tractament.
• Sistema de Tractament: qualsevol forma o modalitat que permeti l'ús i gestió de les dades, des que es registren fins que s'eliminen.
• Encarregat de Tractament: pot ser el responsable del fitxer o qualsevol altra persona física o jurídica de naturalesa privada o pública que tracti per encàrrec del responsable les dades de caràcter personal dels fitxers. Alhora, aquest encarregat de tractament pot fer-ho sol o conjuntament i en cada cas estan tots els agents implicats obligats a la normativa de confidencialitat desenvolupada.
• Usuari: qualsevol persona que tingui accés a les dades personals que componen el o els fitxer/s del responsable.
• Responsable de Seguretat: persona o persones físiques o jurídiques que tenen la funció de vetllar pel compliment, aplicació i manteniment del document de seguretat.
• Document de seguretat: recull de normativa i processos per a l'aplicació dels aspectes regulats en matèria de protecció de dades que tot Responsable de Fitxer ha de tenir obligatòriament.
• Comunicació de dades: qualsevol cessió de les dades personals del responsable del fitxer a tercers. Tota comunicació o cessió de dades entre parts s'ha de donar en un marc regulat entre les parts de confidencialitat estricta i s'han de garantir l'aplicació de les mesures de seguretat corresponents així com que les dades seran tractades per a la finalitat amb què van ser registrades, amb l'excepció dels requeriments de determinades administracions públiques relacionades amb les funcions policials, de justícia i sanitat.

Fitxer de dades personals

És el punt de partida de la normativa. Un fitxer serà qualsevol conjunt organitzat de dades personals, de propietat pública o privada, qualsevol que sigui la seva forma d'enregistrament i tractament amb una finalitat determinada. No ha estat fins al RDLOPD que s'ha concretat que el sistema de tractament en paper constitueix també un fitxer. Per tant, tota entitat de dret públic o privat té fitxers que contenen dades personals registrades per a diferents finalitats. Cal identificar-los i classificar-los per funcionalitat i naturalesa i registrar-los públicament.

Totes les mesures de seguretat que es desenvolupen s'han d'aplicar sobre els fitxers en funció del seu sistema de tractament. Són així l'element central en matèria de protecció de dades personals, ja que són el conjunt de dades registrades i tractades per a una o diverses finalitats concretes. En qualsevol suport. I és propietat del responsable del fitxer, que és qui ha d'assumir l'aplicació de la normativa corresponent sobre els fitxers.

Qualitat de la dada i nivells de seguretat

L'article 4.1 de la LOPD estableix que: les dades de caràcter personal només es podran recollir pel seu tractament, així com sotmetre'ls al citat tractament, quan siguin adequades, pertinents i no excessives en relació amb l'àmbit i les finalitats determinades, explícites i legítimes per les que s'hagin obtingut.

La LOPD defineix quina és la qualitat de la dada, basant-se en la qual s'estableixen els nivells de seguretat que sobre el seu tractament cal aplicar i que desenvolupa el RDLOPD. Això tindrà implicacions respecte al sistema de tractament i també respecte als usuaris (control d'accessos, registre, identificació, autenticació, compromís de confidencialitat del personal, etc.). En tot cas, els nivells es defineixen en tres nivells:

• Nivell Bàsic: qualsevol fitxer que contingui dades personals de qualsevol tipus que facin identificable la persona: nom, imatge, adreça, etc.
• Nivell Mitjà: fitxers que continguin, a més de les anteriors, dades relatives a la comissió d'infraccions administratives o penals, hisenda pública, serveis financers i aquells corresponents a la prestació de serveis de solvència i crèdit. Generalment, però s'entén que estarem davant dades de nivell mitjà quan aquestes permetin fer una valoració d'entorn social i psicològic de la persona, més enllà de la seva simple identificació.
• Nivell Alt: fitxer que contingui dades personals sobre ideologia, religió, creences, origen racial, salut o vida sexual o els registrats per a fins policials sense consentiment. Aquestes són les dades que han de ser especialment protegides.

En funció del nivell de dades registrades en el fitxer amb un o altre sistema de tractament, caldrà aplicar unes mesures de seguretat concretes que es desenvolupen al RDLOPD per a cada un dels nivells. Igualment, el règim sancionador és diferent en funció de la qualitat de la dada implicada en la infracció. De manera que la normativa protegeix especialment les dades qualificades com a nivell alt, que tenen una especial relació amb els drets fonamentals de les persones.

Registre de fitxers

Tot responsable de fitxer haurà de registrar a L'Agència Espanyola de Protecció de Dades tants fitxers com tingui identificats. No tenir els fitxers registrats és una primera infracció. Això té nombroses implicacions i obligacions concretes per als responsables de fitxer i alhora suposa una garantia mínima de qualitat per la persona respecte de les seves dades personals. El registre de fitxers és d'accés públic i el que es comunica a l'agència és la identificació del fitxer, el contingut de les dades (la seva qualitat) així com la finalitat i cessions que se'n facin i la identificació de tercers implicats en la gestió i/o tractament de les dades. No es comuniquen les dades concretes, sinó la seva composició per a cada un dels fitxers. I es fa a través de l'aplicació informàtica única que l'agencia disposa públicament.

Consentiment informat i drets

Aquest és un altre element cabdal de la legislació, regulat en l'article 6 de la LOPD. En el moment que es recull la dada de caràcter personal el responsable del fitxer ha de fer-ho obtenint el consentiment informat de l'afectat. Alhora, ha d'informar la persona afectada, com a mínim, dels següents aspectes:

• Identitat del Responsable del Fitxer i advertència de l'existència de fitxer on seran registrades les dades.
• Dels drets que assisteixen l'afectat respecte de les seves dades personals: accés, rectificació, cancel·lació i oposició.
• De la finalitat amb què són recollides i de l'ús que se'n donarà, així com de possibles cessions a tercers.

Nombrosos procediments sancionadors s'han iniciat per incompliments d'aquests elements que recullen els articles 5 i 6 de la LOPD, bàsicament per cessions de dades no informades o per l'ús de finalitats diferents per a les que es van registrar i no informades en el moment de recollida de la dada, ni tampoc captat el consentiment necessari per a la cessió. Són moltes les implicacions que es poden derivar d'aquesta obligació i molts els casos en què es vulnera, com es pot comprovar sobre el total de procediments sancionadors que disposa públicament l'agència espanyola de protecció de dades on identifica l'article o articles concrets que s'han vulnerat.

A la pràctica, els responsables de fitxer han optat per incloure clàusules generals en formularis de recollida de les dades personals. Que en un o altre moment verifiquen que l'afectat hagi signat o acceptat de forma explícita o tàcita.

La llei però també estableix una sèrie d'excepcions en les que no és necessari demanar consentiment informat:

• Quan la llei digui el contrari.
• Quan es recullen fonts accessibles al públic.
• Quan el destinatari sigui el Defensor del poble, el Ministeri fiscal espanyol o la judicatura, el Tribunal de comptes, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, etc.
• Quan la cessió de dades sigui entre administracions llevat que el motiu pel qual es van recollir sigui diferent al motiu pel qual se cedeixen.
• Quan la cessió de dades de salut sigui per motiu d'urgència.
• Quan es refereixi a persones vinculades per una relació comercial, laboral o administrativa i siguin necessàries per al manteniment de les relacions o quan el tractament respongui a la lliure i legítima acceptació d'una relació, el desenvolupament, compliment i control de la qual impliqui necessàriament la connexió d'aquest tractament amb fitxers de tercers.

La respecte als drets dels titulars de les dades, aquests es coneixen com a drets ARCO.

Comunicació i cessió de dades personals a tercers

Una altra obligació fonamental per al responsable del fitxer la trobem en la cessió i comunicació de dades i es desprèn dels articles 11 i 12 de la LOPD. La cessió també ha de tenir el coneixement i consentiment de l'afectat i això no sempre és així. Aquesta obligació adquireix especial rellevància en el context actual de subcontractació de serveis per les entitats. De manera que podria ser que la dada fos recollida per un responsable del fitxer i que després fos cedida a un tercer per a un tractament específic. Per exemple, les dades d'uns treballadors passades al servei contractat d'assessoria laboral, sense coneixement ni consentiment dels afectats, podrien ser posteriorment utilitzades per enviar-los publicitat comercial de serveis.

En qualsevol comunicació o cessió de dades, per a tractament o no, hi ha d'haver un contracte entre el responsable del fitxer i aquest tercer encarregat del tractament on s'estableixin quines són les finalitats del tractament i on l'encarregat del tractament es comprometi a complir amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades. Resulta doncs una garantia força important per a l'afectat i en el recull de processos sancionadors de l'Agència Espanyola trobem importants sancions econòmiques per cessió il·legal de dades. L'article 9 de la LOPD estableix que el responsable del fitxer i en el seu cas l'encarregat del tractament seran els responsables d'aplicar les mesures de seguretat en les dades.

Confidencialitat del personal

Una altra de les implicacions normatives a tenir molt present i que és fonamental per al correcte tractament de les dades personals és la que es desprèn de l'article 10 de la LOPD, que estableix: "El responsable del fitxer i aquells que intervinguin en qualsevol fase del tractament de les dades de caràcter personal resten obligats al secret professional respecte dels mateixos i al deure de guardar-los, obligacions que subsistiran encara després de finalitzar les seves relacions amb el titular del fitxer o, en el seu cas, amb el responsable d'aquest."

Resulta aquest un altre dels articles la vulneració del qual se centra una bona part dels processos sancionadors que instrueix l'agència espanyola. Doncs implica una diversitat molt extensa d'àmbits i és una obligació general que recau sobre qualsevol usuari que tingui accés a les dades de qualsevol fitxer del responsable o encarregat del tractament. És la prova de la responsabilitat en aplicar les mesures de seguretat al fitxer no només per part de l'entitat responsable sinó també pel seu personal i càrrecs, així com pels possibles encarregats de tractament.

També en aquest cas els responsables del fitxer han anat optant majoritàriament per establir clàusules generals d'obligació a la confidencialitat en els contractes laborals del personal, amb col·laboradors, tercers, etc.

Règim sancionador

El règim sancionador establert per la legislació espanyola és més estricte en comparació amb altres de països veïns. Dependrà en tot cas de la infracció comesa i especialment de la qualitat de la dada implicada, però el nivell econòmic de les sancions se situa, en funció del grau de la infracció, en:

• Sanció per infracció lleu: de 900 € a 40.000 €
• Sanció per infracció greu: de 40.001 € a 300.000 €
• Sanció per infracció molt greu: de 300.001 € a 600.000 €

Això no obstant, el procediment sancionador no és el mateix per a les entitats de dret privat que per a l'administració pública. En cas que sigui l'administració la que cometi una infracció el procediment passarà per una investigació que pot concloure amb sancions disciplinàries sobre l'òrgan i els càrrecs infractors, però no amb sanció econòmica. Té això cert sentit doncs els diners sortirien de la hisenda pública per anar a parar a la hisenda pública. Però no cal passar per alt que segons la qualificació de les dades que fa la mateixa llei, és precisament l'administració la que posseeix dades de major qualitat: serveis sanitaris, educatius, tributaris, etc.. Per aquesta raó seria desitjable que la normativa s'adaptés de forma immediata, per garantir els drets dels afectats.

El Títol VII de la LOPD configura tant la naturalesa de la infracció com el procediment i sancions disposades en la matèria, tot establint una distinció quant al procés sancionador si la infracció és comesa per entitats de dret públic, administracions públiques, o de dret privat, la resta. De manera que en el primer cas parlarem d'amonestacions i procediments disciplinaris i en el segon de sancions econòmiques. A més, cal pensar que, com es desprèn de l'article 44 que defineix els tipus i gravetat de les infraccions, a l'analitzar el conjunt de resolucions dels procediments, en la majoria dels casos ens trobem davant una infracció que com a mínim serà greu i que partirà doncs d'una sanció econòmica mínima de 60.101,21 €.

Document de Seguretat

És el document que tot responsable de fitxer ha d'elaborar i disposar on es reculli el processos que acompleixen internament a la normativa. On figuri un responsable de seguretat, la identificació i registre dels fitxers, la normativa aplicable, el registre d'usuaris, de suports, l'inventari de sistemes d'informació i aplicacions, i tot allò relacionat amb la implantació a l'entitat de la normativa. És un document de garantía mínima de compliment amb les obligacions derivades de la normativa que tota entitat hauria de disposar, però que per si mateix no implica el compliment de les mesures de seguretat.

Implicacions i futur

El desenvolupament a través de la Llei Orgànica del conjunt de drets i deures que suposa la garantia legal de protecció de les nostres dades personals té nombroses implicacions. En primer lloc hem de veure tot aquest marc normatiu com un conjunt de garanties respecte de l'ús de les dades personals per part dels responsables del fitxer. En el sentit que hem d'estar informats de per a què es recullen les nostres dades i de quin serà el seu destí, alhora de garantir-nos l'exercici dels drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició d'aquestes.

Igualment, el règim sancionador disposat a la llei suposa una amenaça clara per a les empreses, tot i que desigual. Doncs no distingeix entre una gran corporació que fa transferència il·legal de dades per a benefici comercial d'entre una petita o mitjana empresa, per la qual cosa el fet que es té en compte en imposar la sanció és la infracció i no la posició del responsable del fitxer. Això provoca que determinades corporacions empresarials amb potencial i capital suficient puguin destinar una partida del seu pressupost anual al pagament de les possibles sancions en protecció de dades, donat que el rendiment econòmic que les seves infraccions en l'àmbit de l'acció comercial serà superior a l'import de les eventuals sancions. Mentre que una entitat privada sense aquesta posició es veurà greument afectada.

Tanmateix, en el context de la societat del coneixement i amb el desenvolupament i implantació al món professional de les TIC no es poden obviar les obligacions respectives dels proveïdors de serveis tecnològics i del comerç electrònic. Més encara si sabem que les cessions de dades són constants, especialment en consideració a la subcontractació de serveis de hosting, de còpies de seguretat, de processos de reconstrucció, d'assistència a distància, i un llarg etc. Per això resulta interessant vincular l'estudi de la normativa en matèria de protecció de dades amb la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic (LSSI-CE).. Especialment important per a l'aplicació de la normativa en matèria de comerç electrònic i d'usos d'Internet. És aquest un àmbit encara per descobrir i no cal dir que al legislador se li escapa de les mans, tot i que, en qualsevol cas, són creixents els procediments sancionadors de l'Agencia Espanyola de Protecció de Dades on aquesta llei i matèria son objecte de sanció.

La regulació en matèria de Protecció de Dades Personals suposa unes garanties de drets dels afectats i alhora imposa unes obligacions als responsables dels fitxers, les mesures de seguretat a aplicar sobre els fitxers així com la garantia que tot usuari o encarregat de tractament tindrà coneixement de l'existència de la normativa i adquirirà un compromís de confidencialitat. Però si s'analitza al detall tota la regulació, que des del RDLOPD és quelcom més concreta, cal adonar-se que el seu compliment íntegre és pràcticament impossible. I, donat que el règim sancionador disposat és molt dur, no és d'estranyar que l'aparició d'aquesta normativa hagi suposat una nova quota de mercat per a empreses de serveis d'assessorament i consultoria que, arran de la preocupació que genera aquesta qüestió i afegint l'exigència dels estàndards de qualitat internacionals, no pot fer més que créixer. Igualment, també el creixement de serveis destinats a la destrucció de documentació, gestió d'arxius, allotjament de dades remots, serveis de reconstrucció, etc.

I és que la protecció de dades entesa de forma global afectat tots els tipus d'activitat i el seu àmbit d'aplicació és constant i creixent, perquè les dades personals són la base de les relacions de servei. Al mateix ritme, per tant, es van desenvolupant tot un seguit de novetats tecnològiques i de formació per a professionals al respecte. No podem separar la Protecció de Dades de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, de la Signatura digital, del Certificat digital, ús d'Internet, entre altres eines avui habituals en el marc laboral i sobre les quals la protecció de dades té una significació molt important. En un entorn de e-administració creixent i de serveis online en creixement exponencial, la Protecció de Dades Personals jugarà un paper transcendental en els propers anys. Especialment si tenim en compte que el percentatge d'entitats, responsables de fitxer, públics i privats, que tenen fitxers registrats (primer pas per al compliment de la normativa) a les agencies és insignificant encara avui.

Una de les millors formes per adonar-se de la importància creixent que aquest àmbit normatiu està prenent és comprovar les resolucions de l'agència espanyola on es pot verificant la diversitat de processos sancionadors, la diversitat d'entitats implicades i la multitud de possibilitats d'infringir la norma, tanmateix per ésser conscients de fins a quin punt podem exercir els nostres drets a la intimitat i correcta gestió de les nostres dades, no deixant impune qualsevol infracció.

Font primària

• Corts espanyoles, LLEI ORGÀNICA 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal ( PDF) BOE [Madrid], núm. 298, 13-12-1999, pàg. 1399-1411 [Consulta: 27 febrer 2009].

Vegeu també

• Lleis d'Espanya sobre privadesa

Enllaços externs

• Agència Espanyola de Protecció de Dades Arxivat 2009-12-10 a Wayback Machine. (castellà)
• Agència Catalana de Protecció de Dades Arxivat 2020-09-27 a Wayback Machine.
• http://apdcat.gencat.cat/ca/documentacio/RGPD/ Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine.