Llei marc
Una llei marc és un tipus de llei estatal ordinària espanyola[1] que serveix perquè les Corts Generals atribuïsquen a una, diverses o totes les comunitats autònomes la facultat de dictar lleis que afecten a l'àmbit autonòmic dins del marc legal establit per aquesta llei. Està establit per l'article 150.1 de la Constitució espanyola de 1978 i està basada en les normes regulades per l'article 71 de la Llei fonamental de Bonn.[2]
Aquest tipus de lleis es caracteritzen: implica una delegació d'una competència estatal a una comunitat autonòmica dins un marge establit per la llei marc (són, per tant, competències compartides[3]), són poc extenses perquè es limita a establir objectius i tenen una modalitat de control establida en la pròpia llei marc per evitar interpretacions esbiaixades.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Viciano, Roberto. Constitución y reforma de las estatutos de autonomía : Procedimientos constitucionales de modificación del Estado autonómico. València: Tirant lo Blanch, 2005, p. 186. ISBN 84-8456-252-2.
- ↑ 2,0 2,1 Rebollo Delgado, Lucrecio; Pais Rodríguez, Ramón. Introducción al derecho I (Derecho público). Madrid: Dykinson, 2004, p. 220. ISBN 84-9772-331-7.
- ↑ Viciano, 2005, p. 187.