Llengües romàniques orientals

Llengües romàniques orientals
Tipus	família lingüística
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües itàliques; llengües romàniques

Les llengües romàniques orientals són una branca lingüística que comprén les varietats parlades al sud i est de la línia Massa-Senigallia; les llengües romàniques orientals per tant serien el romanès, italià, sicilià i l'extint dàlmata, entre altres varietats parlades al centre i sud d'Itàlia i als Balcans. Mentre que les llengües romàniques situades al nord i oest de la línia com l'espanyol, portugués, francés, català, occità entre més varietats en pertandrien a la branca occidental.^[1]

Cal distingir dos termes per a les llengües romàniques orientals:

1) El terme es refereix a les varietats situades al sud i est de la línia Massa-Senigallia i la seua distribució abasta Romania, Moldàvia, determinades zones dels Balcans, centre i sud d'Itàlia i l'illa de Còrsega, que comparteixen certes isoglosses úniques dins la Romània, de manera que llengües com l'italià estàndard, napolità i sicilià també serien llengües romàniques orientals.
2) El terme es refereix únicament a les llengües balcanoromàniques, que inclou les llengües balcanoromaneses i el dàlmata, llengües romàniques utilitzades als Balcans.^[2]

Isoglosses

La principal característica és que conserven les oclusives sordes intervocàliques /p, k, t/ en contraposició al romànic occidental, que les sonoritza o perd.
Usen exclusivament els plurals (-e, -i) derivats del plural nominatiu del llatí.
Palatalització dels grups llatins (ci, ce) cap a un (/tʃ/) i els grups (ti, te) evolucionaren a (ts) i contrasta amb el romànic occidental, en què tots dos grups evolucionaren a (/s/, /z/ /θ/) respectivament.^[3]
També les llengües romàniques orientals són més conservadores en aspectes fonètics i gramaticals que les occidentals.^[4]

Exemples d'isoglosses

Exemples de formació del plural:

Llatí	Català	Italià	Sicilià	Romanès	Dàlmata
Stella, Stellae	estels	stelle	stelle	stele	stale
Libroraria	llibres	libri	libri	libri	libri
Homo, Homines	homes	uomini	omini	oamini	jomini

Exemples de conservació d'oclusives sordes intervocàliques per llengües són:^[5]

Latí	Català	Italià	Napolità	Sicilià	Arromanès	Romanès	Dàlmata^[6]
Capra	ca(b)ra	capra	cràpa	crapa	caprã	capră	cuopra
Saponem	sa(b)ó	sapone	sapune	sapuni	sãpune	săpun	sapaun
Iocare	ju(g)ar	giocare	jucà	jucari	jucari	juca	jocur
Carricare	carre(g)ar	caricare	carrecà	caricari	ncãrcari	încărca	cuoricur
Potere	po(d)er	potere	putè	putiri	putiri	putea	putar
Petra	pe(d)ra	pietra	preta	petra	pietrã	piatră	pitra

Classificació

Llengües balcanoromaneses^[7]
- Romanès^{[nota 1]}
- Varietats balcanoromaneses^{[nota 2]}
Dàlmata (†)^[8]
Llengües italianes centremeridionals
- Toscà
  - Cors^{[nota 3]}
  - Italià estàndard^{[nota 4]}
- Italià central^{[nota 5]}
- Napolità o italià meridional^{[nota 6]}
- Sicilià o italià extremomeridional^{[nota 7]}

Llengües romàniques extintes que degueren pertànyer a aquesta branca

Morlac †
Llengua romànica de Pannònia †

Notes

↑ Inclou el moldau considerat una llengua separada del romanés.
↑ Alguns consideren que les llengües balcanoromaneses (armanès, meglenoromanès i istroromanès) són dialectes del romanés, ja que deriven del protoromanès; alguns lingüistes romanesos, però, consideren que les altres varietats són llengües a banda.
↑ A Sardenya es parla el gal·lurés i sasserés, que poden ser classificats com dialectes corsos.
↑ A la Toscana també es parlen altres varietats locals que poden classificar-se com dialectes de l'italià estàndard.
↑ També anomenats dialectes italians centrals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua: se sol emprar la denominació genèrica de romanesc per a referir-se a aquestes varietats. Sovint es considera un dialecte de l'italià estàndard.
↑ També anomenats dialectes italians meridionals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua; se sol usar la denominació genèrica de napolità per a referir-se a aquestes varietats.
↑ També anomenats dialectes italians extremomeridionals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua; se sol emprar la denominació genèrica de sicilià per a referir-se a aquestes varietats.

Referències

↑ Renzi. Nuova introduzione alla filologia romanza. Bologna, Il Mulino. Pàg. 504. ISBN 88-15-04340-3
↑ Sala, Marius (coord.), Enciclopedia limbilor romanice, București, Editura Științifică și Enciclopedică, 1989, ISBN 973-29-0043-1
↑ Alessio, G. 1954a, Concordanze lessicali e fonologiche tra i dialetti rumeni e quelli italiani meridionali, «Annali della Fac. di Lett. e Fil. di Bari» I, 3-53.
↑ Pierre Bec, Manuel pratique de philologie romane, París: Picard, 2 vol.
↑ Ilari, Rodolfo. Lingüística Românica. Ática, 2002, p. 50. ISBN 85-08-04250-7.
↑ Léxico básico dálmata en la base de datos lexicostática global
↑ Glottolog: llengües romàniques orientals.^{[Enllaç no actiu]}
↑ Glottolog lenguas italo-dálmatas^{[Enllaç no actiu]}

[8] Inclou el moldau considerat una llengua separada del romanés.

[9] Alguns consideren que les llengües balcanoromaneses (armanès, meglenoromanès i istroromanès) són dialectes del romanés, ja que deriven del protoromanès; alguns lingüistes romanesos, però, consideren que les altres varietats són llengües a banda.

[11] A Sardenya es parla el gal·lurés i sasserés, que poden ser classificats com dialectes corsos.

[12] A la Toscana també es parlen altres varietats locals que poden classificar-se com dialectes de l'italià estàndard.

[13] També anomenats dialectes italians centrals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua: se sol emprar la denominació genèrica de romanesc per a referir-se a aquestes varietats. Sovint es considera un dialecte de l'italià estàndard.

[14] També anomenats dialectes italians meridionals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua; se sol usar la denominació genèrica de napolità per a referir-se a aquestes varietats.

[15] També anomenats dialectes italians extremomeridionals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua; se sol emprar la denominació genèrica de sicilià per a referir-se a aquestes varietats.

[1] Renzi. Nuova introduzione alla filologia romanza. Bologna, Il Mulino. Pàg. 504. ISBN 88-15-04340-3

[2] Sala, Marius (coord.), Enciclopedia limbilor romanice, București, Editura Științifică și Enciclopedică, 1989, ISBN 973-29-0043-1

[3] Alessio, G. 1954a, Concordanze lessicali e fonologiche tra i dialetti rumeni e quelli italiani meridionali, «Annali della Fac. di Lett. e Fil. di Bari» I, 3-53.

[4] Pierre Bec, Manuel pratique de philologie romane, París: Picard, 2 vol.

[5] Ilari, Rodolfo. Lingüística Românica. Ática, 2002, p. 50. ISBN 85-08-04250-7.

[6] Léxico básico dálmata en la base de datos lexicostática global

[7] Glottolog: llengües romàniques orientals.^{[Enllaç no actiu]}

[10] Glottolog lenguas italo-dálmatas^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[nota 1]

[nota 2]

[8]

[nota 3]

[nota 4]

[nota 5]

[nota 6]

[nota 7]