Vés al contingut

Llet materna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llet humana)
Dues mostres de llet, una d'un pit ple i l'altra d'un al qual ja quasi ja no li queda llet[1]

La llet materna és l'aliment produït per les mares mamíferes per a alimentar els seus fills quan aquests són petits. Segons l'Organització Mundial de la Salut el 2009 la mortalitat anual dels nadons de menys d'un any es podria reduir en més d'un milió si s'alimentessin únicament de la llet materna.[2]

La llet materna pot ser subministrada per una altra dona diferent de la maré del nadó, tradicionalment això es feia amb l'anomenada dida i ara més freqüentment per donacions de llet materna a un banc de llet.

L'Organització Mundial de la Salut recomi introduir després gradualment els aliments sòlids.[3]

A més de beneficis pel nadó, l'alletament matern també en comporta per les mares, ajuda al retorn de la posició de l'úter al lloc on estava abans de l'embaràs i redueix el sagnat post-part, a més d'ajudar a tornar al pes que tenia la mare abans de l'embaràs. També redueix el risc de càncer de pit.[4][5][6]

Producció

[modifica]
Composició de la llet materna humana[7]
Greix
total (g/100 ml) 4,2
llargada dels àcids grassos - 8C (%) traces
àcids grassos poliinsaturats (%) 14
Proteïna (g/100 ml)
total 1,1
caseïna 0.4 0,3
a-lactalbumina 0,3
lactoferrina (apo-lactoferrina) 0,2
IgA 0,1
IgG 0,001
lisozima 0,05
albúmina, sèrum 0,05
ß-lactoglobulina -
Carbohidrats (g/100 ml)
lactosa 7
oligosacàrids 0,5
Minerals (g/100 ml)
calci 0,03
fòsfor 0,014
sodi 0,015
potassi 0,055
clor 0,043

Sota la influència de les hormones prolactina i oxitocina, les dones produeixen llet després de l'infantament dels nadons per a poder alimentar-los. La llet inicial sovint rep el nom de calostre, el qual és ric en la immunoglobulina IgA, que fa una capa en el tracte gastrointestinal, que ajuda a protegir el nadó fins que el seu sistema immunitari funcioni adequadament i crea un lleuger efecte laxant que fa expel·lir el meconi i ajuda a construir la bilirubina.

La incapacitat de produir llet de qualitat suficient és rara, fins i tot les dones de llocs on es passa fam produeixen llet de qualitat similar que les dels països desenvolupats.[8] Hi ha diverses raons per les quals una mare no produeix prou llet en els seus pits. Algunes de les més freqüents és que els nadons no connectin eficientment amb els mugrons, certs medicaments com els que continguin estrògens, les malalties i la deshidratació. Hi ha una rara síndrome de Sheehan que està associada amb la deficiència de prolactina i que per a guarir-la requereix subministrar hormones.

Com més llet es doni al nadó o s'extregui per a donar-la a altres nadons, més quantitat de llet es produeix.[9][10][11][12][13] Algunes mares tracten d'incrementar la llet que produeixen prenent la planta usada tradicionalment dita fenigrec[14] També hi ha medicaments per a això com els anomenats Domperidone i Reglan.[15]

Beneficis

[modifica]

Pels nadons hi ha beneficis d'alimentar-se de llet materna incloent un poc de reducció del risc de la síndrome de la mort sobtada infantil[16] i increment de la intel·ligència,[17] menor probabilitat d'infeccions d'orella mitjana,[18] de refredat i de grip[19] amb una lleugera disminució de la leucèmia infantil,[20] diabetis,[21] asma i èczema,[22] problemes dentals[22] o disminució del risc d'obesitat en l'adult.[23]

Emmagatzematge

[modifica]

Les mares que han de treballar fora de casa i volen continuar alletant solen fer-ho succionant-se la llet elles mateixes amb ajuda d'una bomba i guardant la llet en biberons a la nevera o al congelador, perquè ella mateixa o una altra persona pugui donar-li al nadó.

Lloc d'emmagatzematge Temperatura Màxim temps d'emmagatzematge
En una habitació 25 °C 77°F De sis a 8 hores
Sac tèrmic aïllat amb glaçons Fins a 24 hores
En una nevera 4 °C 39°F Fins a 5 dies
El congelador dins una nevera -15 °C 5°F Dues setmanes
Un congelador de la nevera amb portes separades (Combi) -18 °C 0°F De tres a sis mesos
Congelador separat potent -20 °C -4°F De sis a 12 mesos

Comparació amb altres llets

[modifica]

Com a regla, la llet dels mamífers que alleten freqüentment, com passa amb la llet humana, és menys rica o més aquosa. La llet humana és notablement més fina i dolça que la llet de vaca.

La llet de vaca no conté prou vitamina E o àcids grassos essencials. La llet de vaca també conté un excés de proteïnes, sodi i potassi que afecta negativament els ronyons dels nadons humans a més que les proteïnes i greixos de la llet de vaca li resulten més difícils de digerir i absorbir.[24] La llet evaporada pot ser més fàcil de digerir però continua sent inadequada nutricionalment. Una minoria d'infants són significativament al·lèrgics a la llet de vaca, sovint a les seves proteïnes.[25] Aquests problemes també poden afectar les fórmules infantils derivades de la llet de vaca.

Alternatives a l'ús de llet materna

[modifica]

La llet materna s'ha usat medicinalment durant milers d'anys.[26] S'ha considerat que té propietats antibacterianes i propietats de guarir.[27] La llet materna conté anticossos potents i antitoxines però no té propietats antisèptiques i d'esterilitat i pot estar afectats per malalties com la SIDA i diverses de bacterianes com les del grup B dels Streptococcus.[28]

El restaurador Daniel Angerer d'Àustria, obrí un restaurant a Nova York i va usar, o això va dir, llet materna com a substitut de la llet de vaca en les seves receptes.[29] La llet humana no es produeix o distribueix industrialment.[30]

Contaminants ambientals

[modifica]

Els contaminants ambientals que es troben a la llet humana normalment no són perillosos. Els que preocupen més són els plaguicides, mercuri orgànic i el plom. El DDT i dieldrin no es poden evitar i es detecten també en les fórmules infantils de llet preparada maternitzada.[31] Els palguicides i altres tòxic és bioacumulen. Això és particularment important en l'ètnia Inuit de l'Àrtic, que mengen molta carn.[32]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Breast milk: Colostrum, Foremilk and Hindmilk». Drpaul.com. Arxivat de l'original el 2008-06-29. [Consulta: 26 octubre 2011].
  2. ↑ La llet materna podria salvar 1 milió de nadons de menys d'un any 3cat24.cat 2009
  3. ↑ «WHO | Exclusive breastfeeding». Who.int, 15-01-2011. [Consulta: 26 octubre 2011].
  4. ↑ womenshealth - breastfeeding benefits mom and baby -- INADEQUATE CITATION
  5. ↑ «Breast-Feeding Might Cut Risk for Tough-to-Treat Breast Cancer: Study». Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 18 octubre 2012].
  6. ↑ Levin, Roy J. «"The breast/nipple/areola complex and human sexuality"». Sexual & Relationship Therapy, 21, 2, maig 2006, pàg. 237–249.
  7. ↑ Constituents of human milk United Nations University Centre
  8. ↑ Prentice, A.M., Paul, A., Prentice, A., Black, A., Cole, T., & Whitehead, R. (1986). Cross - cultural differences in lactational performance. In Maternal Environmental Factors in Human Lactation. Human Lactation 2, pp. 13 = 44 [Hamosh, M., & Goldman, A.S. (eds). New York: Plenum Press.
  9. ↑ «Breast-feeding: Pumping and maintaining your milk supply». MayoClinic.com, 13-03-2010. [Consulta: 26 octubre 2011].
  10. ↑ «How Can I Increase My Milk Supply?». LLLI, 21-06-2011. Arxivat de l'original el 2013-03-29. [Consulta: 26 octubre 2011].
  11. ↑ «Increasing Your Milk Supply | Ask Dr. Sears®». Askdrsears.com, 20-05-2011. [Consulta: 26 octubre 2011].
  12. ↑ «Breast milk: Increasing supply - iVillage». Parenting.ivillage.com, 01-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-05-14. [Consulta: 26 octubre 2011].
  13. ↑ «How Breast Milk is Produced». Babies.sutterhealth.org. [Consulta: 26 octubre 2011].
  14. ↑ «Breastfeeding: Treatments for Problems II». Pediatrics.about.com, 17-06-2010. Arxivat de l'original el 2011-01-11. [Consulta: 26 octubre 2011].
  15. ↑ «Low Milk Supply - Metoclopramide». Arxivat de l'original el 2014-08-07. [Consulta: 26 desembre 2012].
  16. ↑ «Breastfeeding and reduced risk of sudden infant death syndrome: a meta-analysis». Pediatrics, 128, 1, 7-2011, pàg. 103–10. DOI: 10.1542/peds.2010-3000. PMID: 21669892.
  17. ↑ Breastfeeding Associated With Increased Intelligence, Study Suggests
  18. ↑ «Recurrent middle-ear infections in infants: the protective role of maternal breast feeding». Ear, Nose, & Throat Journal, 62, 6, 6-1983, pàg. 297–304. PMID: 6409579.
  19. ↑ «Prevention of mother-to-infant transmission of influenza during the postpartum period». American Journal of Perinatology, 30, 3, 3-2013, pàg. 233–40. DOI: 10.1055/s-0032-1323585. PMID: 22926635.
  20. ↑ «Breastfeeding: the importance of intervening». Acta Medica Portuguesa, 24 Suppl 4, 12-2011, pàg. 889–96. PMID: 22863497.
  21. ↑ «Breastfeeding and diabetes: Part 2». The Practising Midwife, 15, 11, 12-2012, pàg. 33–4, 36. PMID: 23304866.
  22. ↑ 22,0 22,1 «Breastfeeding: an overview of oral and general health benefits». Journal of the American Dental Association, 144, 2, 2-2013, pàg. 143–51. DOI: 10.14219/jada.archive.2013.0093. PMID: 23372130.
  23. ↑ «Neonatal anthropometrics and correlation to childhood obesity—data from the Danish Children's Obesity Clinic». European Journal of Pediatrics, 172, 6, 6-2013, pàg. 747–51. DOI: 10.1007/s00431-013-1949-z. PMID: 23371390.
  24. ↑ MedlinePlus Medical Encyclopedia: Cow's milk for infants and children
  25. ↑ "Alguns pacients amb intolerància a la lactosa poden ser al·lèrgica a la llet." Lactose Intolerance, National Institute of Child Health and Human Development (NICHD)
  26. ↑ Newsvine.com. The Milk Of Human Kindness: Uses For Human Breast Milk http://daniel-slack.newsvine.com/_news/2009/04/26/2733785-the-milk-of-human-kindness-uses-for-human-breast-milk
  27. ↑ Bella Online: Medicinal Uses of Breast milk http://www.bellaonline.com/articles/art41924.asp
  28. ↑ New England Journal of Medicine Breast Milk & Risk of CMV 1980 http://content.nejm.org/cgi/content/citation/302/19/1073 Arxivat 2019-09-12 a Wayback Machine.
  29. ↑ New York Daily News: Restaurant Drops Plan to Cook with Breast Milk http://www.nydailynews.com/money/2008/09/18/2008-09-18_restaurant_drops_plan_to_cook_with_breas.html Arxivat 2011-08-05 a Wayback Machine.
  30. ↑ Jelliffe, Derrick B., and E. F. Patrice Jelliffe. Human Milk in the Modern World. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 1978.
  31. ↑ kidsgrowth.org --> Drugs and Other Substances in Breast Milk Arxivat 2020-05-14 a Wayback Machine. Retrieved on June 19, 2009
  32. ↑ Silent Snow: The Slow Poisoning of the Arctic by Marla Cone, Grove Press.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llet_materna&oldid=34085078»