Llista de tetràpodes semiaquàtics
Aquesta és una llista de tetràpodes que passen part del seu cicle biològic o una part significativa de la seva vida a l'aigua.
Els tetràpodes semi-aquàtics són aquells que són principalment o parcialment terrestres, però passen gran part dels temps nedant o ocupats en alguns assumptes a l'aigua, tant com a part del seu cicle vital com a part dels seu comportament essencial (per exemple: alimentant-se). Alguns mamífers marins, com la llúdria costanera sud-americana, l'ós blanc i els pinnípedes, són semi-aquàtics, mentre que d'altres, com lallúdria marina, els cetacis i els sirenis, són completament aquàtics. Els únics mamífers completament aquàtics que no són marins són els manatís (el manatí amazònic i algunes poblacions de manatí africà) i certs cetacis petits (el dofí del Ganges, el Tucuxi, i algunes poblacions de dofí de l'Irauadi i de marsopa sense aleta). Entre els rèptils marins, les iguanes marines i els cocodrils parcialment marins (com el cocodril marí i el cocodril americà) són tots semi-aquàtics. Les tortugues marines són gairebé completament aquàtiques, tot i que han de sortir a terra per dipositar els ous. La majoria de serps marines són ovovivípares i completament aquàtiques (sent l'excepció les serps ovípares i semi-aquàtiques del gènere Laticauda). Per altra banda, cap espècie d'ocell és completament aquàtica, ja que totes han de posar e incubar els seus ous, així com criar les cries, a terra o al gel. La major part dels amfibis tenen una etapa larvària aquàtica i per aquesta raó són com a mínim semi-aquàtics, tot i que hi ha moltes excepcions a aquesta generalització.
- Monotremes
- Ornitorrinc - (Ornithorhynchus anatinus)
- Marsupials
- Opòssum cuagruixut - (Lutreolina crassicaudata)
- Opòssum aquàtic - (Chironectes minimus)
- Tenrecs
- Primats
- Rosegadors
- Castorimorfs - castors, gòfers i rates cangur
- Caviomorfs - histricògnats del nou món
- Miomorfs
- Lagomorfs
- Soricomorfs
- Desmaninis
- Musaranya aquàtica de l'Himàlaia
- Musaranya aquàtica de Borneo
- Musaranya aquàtica de Styan
- Musaranya aquàtica de Sumatra
- Musaranya aquàtica de Xelkóvnikov
- Musaranya aquàtica elegant
- Musaranya aquàtica japonesa
- Musaranya aquàtica malaia
- Musaranya aquàtica mediterrània
- Musaranya aquàtica nord-americana
- Musaranya aquàtica pirinenca
- Musaranya d'Alaska
- Musaranya de Bendire
- Carnívors
- Mustèlids
- Visó americà
- Visó europeu
- Llúdries (excepte la llúdria marina)
- Pinnípedes
- Prociònids - ossos rentadors
- Úrsids - ossos
- Fèlids - gats
- Mangostes
- Vivèrrids - civetes i genetes
- Mustèlids
- Perissodàctils
- Artiodàctils
- Pingüins
- Ànecs
- Anserinins
- Cignes
- Ardèids
- Alcedínids
- Làrids
- Pelicans
- Escolopàcids
- Caradrins
- Àlcids
- Estercoràrids
- Cínclids
- Crocodilians[a]
- Lacertilis
- Serps
- La major part de les tortugues, excloent les completament terrestres dels gèneres Terrapene i Cuora, i els testudínids.
La major part dels amfibis tenen una fase larvària aquàtica i per tant són com a mínim semi-aquàtics en virtut d'aquest fet. Molts amfibis adults són també semi-aquàtics (mentre que d'altres són completament aquàtics o terrestres). No obstant això, alguns amfibis no tenen una etapa larvària aquàtica. Algunes granotes, com la majoria dels leiopelmàtids, la majoria del xanixàlids, alguns leptodactílids, alguns miobatràquids, la granota de Darwin i la granoteta de les Seychelles, tenen capgrossos no aquàtics. Alguns gimnofions, molts anurs,[3] com els braquicefàlids, la majoria dels sooglòclids i l'espècie Eleutherodactylus planirostris, i la major part de salamandres apulmonades dipositen els ous a terra, on les larves es desenvolupen fins a la forma adulta abans d'alliberar-se. La salamandra alpina[4] i els gripaus africans (Nectophrynoides i Nimbaphrynoides)[5] són ovovivípars i donen a llum a terra. A més, al voltant dels 75% dels gimnofions són vivípars.
- La major part dels anurs (granotes i gripaus), excepte els completament aquàtics pípids, o els membres completament aquàtics de subfamílies com els telmatobins
- Alguns gimnofions, com els ictiòfids, rinatremàtids, Chthonerpeton i Nectocaecilia, sense incloure els completament aquàtics tiflonèctids[6]
- La majoria de salamandres no pletodòntides, sense incloure els completament aquàtics amfiúmids, criptobrànquids, proteids, sirènids i diverses espècies d'altres famílies que presenten neotènia, com ara Ambystoma mexicanum
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Malgrat que tots els crocodilians són semi-aquàtics, alguns gèneres recentment extints, Mekosuchus i Quinkana, eren principalment o completament terrestre.
Referències
[modifica]- ↑ Walker, M. «Aquatic deer and ancient whales». BBC News, 07-07-2009. [Consulta: 26 març 2010].
- ↑ Meijaard, E.; Umilaela; de Silva Wijeyeratne, G. «Aquatic escape behaviour in mouse-deer provides insight into tragulid evolution» (en anglès). Mammalian Biology, 75, 5, 9-2010, pàg. 471-473. DOI: 10.1016/j.mambio.2009.05.007 [Consulta: 4 desembre 2016].
- ↑ «Eleutherodactylus planirostris». AmphibiaWeb, 2012. [Consulta: 4 desembre 2016].
- ↑
«Salamander». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 1. 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- ↑ Channing, A.; Howell, K. Amphibians of East Africa. Comstock Pub. Associates/Cornell University Press, Gener de 2006, p. 104-117. ISBN 978-0-8014-4374-9. OCLC 60650905.
- ↑ Vitt, L. J.; Caldwell, J. P. Herpetology: An Introductory Biology of Amphibians and Reptiles. Academic Press, 25 de març de 2013, p. 453. ISBN 978-0-12-386920-3. OCLC 898295183.
