Potentilla recta
Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | aqueni |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Rosaceae |
Tribu | Potentilleae |
Gènere | Potentilla |
Espècie | Potentilla recta L., 1753 |
Potentilla recta és una espècie de planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies.
Descripció
[modifica]És una planta molt pilosa, força robusta amb nombroses flors grogues en una inflorescència laxa ramosa bastant plana a la part superior. Tiges floríferes erectes de 10-50(-60) cm de longitud. Té les fulles alternes, digitades verdes palmades i amb 5-7 folíols, de serrades a pinnatisectes. Floreix a la primavera i estiu. Flors disposades en cimes laxes; sèpals ovado-triangulars; 5 pètals de 6-12 mm, de color groc, iguals o una mica més grans que els sèpals; estams i carpels molt nombrosos. Segments del calicle lineals. Fruit constituït per un conjunt d'aquenis.[1] La planta pot reproduir-se per llavors o vegetativament produint nous brots del càudex.
Distribució i hàbitat
[modifica]Distribuïda per gran part de Europa. Introduïda a Gran Bretanya, Bèlgica, Finlàndia, Països Baixos, Noruega i Suècia.[2] Habita a prats de les zones muntanyoses i zones ermes.
Taxonomia
[modifica]Potentilla recta va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 1: 497, l'any 1753.[3]
- Potentílla: nom genèric que deriva del llatí postclàssic potentilla, -ae de potens, -entis, potent, poderós, que té poder; llatí -illa, -illae, sufix de diminutiu-. Al·ludeix a les poderoses presumptes propietats tòniques i astringents d'aquesta planta.
- recta: epítet llatí que significa "erecta".[4]
- Fragaria recta (L.) Crantz
- Hypargyrium rectum (L.) Fourr.
- Pentaphyllum rectum (L.) Nieuwl.
- Potentilla acutifolia Gilib.
- Potentilla cardiopetala Besser ex Ser.
- Potentilla × cavarnana Prod n
- Potentilla crassa Tausch ex Zimmeter
- Potentilla erecta Maiden
- Potentilla herbichii Bl>locki
- Potentilla hirta auct. balcan.
- Potentilla hirta var. nicolitiela (Prod n) Guşul.
- Potentilla hirta var. pallida (Lag. ex Besser) Rouy & E.G.Camus
- Potentilla hirta var. recta (L.) Ser.
- Potentilla hirta subsp. recta (L.) Briq.
- Potentilla hirta var. rubens DC.
- Potentilla hirta var. zlatiborensis Nov k
- Potentilla × honoratae Bl>locki
- Potentilla leucotricha (Borb s) Zimmeter
- Potentilla macrophylla Schur
- Potentilla × nicolitiela Prod n
- Potentilla pallens Moench
- Potentilla pallida Lag. ex Besser
- Potentilla pseudopallida Siegfr.
- Potentilla pseudopilosa Porcius
- Potentilla recta var. obscura (Willd.) W.D.J.Koch
- Potentilla recta var. pilosa (Willd.) Ledeb.
- Potentilla recta subsp.recta
- Potentilla recta var. semilaciniosa Borb s
- Potentilla recta var. sulphurea (Lam.) DC.
- Potentilla recta var. sulphurea (Lam.) Lapeyr.
- Potentilla recta subsp. sulphurea (Lam.) J v.
- Potentilla recta subsp. tuberosa (J.Wolff ex Borb s) So¢
- Potentilla recta var. varnensis (Velen.) Th.Wolf
- Potentilla semilaciniosa (Borb s) Borb s
- Potentilla sulfurea Lam.
- Potentilla sulphurea Lam.
- Potentilla sulphurea f. perglandulosa G yer ex J v.
- Potentilla tenuirugis Pomel
- Potentilla transcaspia (Th.Wolf) Lipsky
- Potentilla tuberosa J.Wolff
- Potentilla tuberosa J.Wolff ex Borb s
- Potentilla varnensis Velen.
- Potentilla velenovskyi Hayek
Referències
[modifica]- ↑ Luceño Garcés, M. Flores de Gredos. Ávila:Caja de Ávila, 1998. ISBN 84-930203-0-3.
- ↑ Polunin, O. Guía fotográfica de las flores silvestres de España y de Europa. Barcelona:Omega, 1989. ISBN 84-282-0857-3.
- ↑ «Potentilla recta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 12 gener 2015].
- ↑ recta a Epítetos Botánicos
Bibliografia
[modifica]- Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Pittosporaceae through Connaraceae). 9: 1–496. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (editors) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.