Llorenç Balsach i Peig
|
Llorenç Balsach redirigeix aquí. Per a l'empresari i pintor, vegeu Llorenç Balsach i Grau. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1953 (71 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| Residència | Sabadell |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Lloc web | lamadeguido.com… |
| |
Llorenç Balsach i Peig (Sabadell, 16 d'abril de 1953) és un compositor català de música contemporània, investigador de la teoria musical i editor discogràfic.[1] És germà de la historiadora de l'art Maria Josep Balsach.
La seva mare, Maria Dolors Peig i Plans (Sabadell, 1922 - Barcelona, 2013) fou la introductora de l'art tèxtil a Catalunya. Els seus inicis com a artista es remunten a la fi dels anys quaranta, tot seguint els dissenys d'innovació dels teixits de llana de la tradició familiar. Filla de Josep Peig i Rovira, empresari tèxtil i neta de Concepció Moll i Gimferrer. L'any 1945 es casa amb Llorenç Balsach i Grau, hereu de la fàbrica tèxtil Fills de Pere Balsach S.A., i creador de les filatures Balcas S.A. i B.C. de Sabadell. Va impulsar la fundació del Grup Gallot (1960-1961) i els seus viatges a París i Nova York van impulsar-la a la creació d'un art tèxtil abstracte que es basa en la tradició del patchwork i la seva reelaboració en clau avantguardista. Va ser professora d'Art tèxtil al casal de Sarrià durant els anys 1990-1998. Maria Dolors Peig és la mare del compositor Llorenç Balsach i de l'escriptora i assagista Maria Josep Balsach.[2]
Les obres de Llorenç Balsach han estat interpretades a bona part dels països europeus, així com als Estats Units, Mèxic, Cuba, Austràlia, Rússia i Ucraïna,[3] i fou convidat a donar a conèixer una obra seva a La Fenice de Venezia (dins el marc de la Conferència per l'any europeu de la música) en un concert dedicat a cinc joves compositors europeus proposats pels compositors Josep Maria Mestres Quadreny, Luigi Nono, Pierre Boulez, Dieter Schnebel i Klaus Huber.[3] Ha rebut encàrrecs de Radio Baden-Baden, l'Associació Catalana de Compositors, Radio Nacional de España, el C.D.M.C del Ministeri de Cultura, el C.D.M.C de l'Ajuntament de Barcelona i l'Orquestra Simfònica del Vallès.[4]
El 1984 fundà La Mà de Guido, una de les millors discogràfiques (discos i partitures) de Catalunya. Va realitzar el programari La mà de guido Music Setting System per a la realització de partitures a través d'ordinador. Aquest programari va guanyar l'any 1984 el premi Simolog al millor programa informàtic (Fundació Citema-SIMO). Va convertir-se en un dels tres primers programaris professionals utilitzats per les editorials de música de tot el món. Els altres dos eren, en aquells anys, l'americà SCORE i l'alemany Amadeus.[5]
Obres destacades
[modifica]- Publicacions
- La convergència harmònica: morfogènesi dels acords i les escales musicals. Barcelona: Clivis Publicaciones, 1994.[Enllaç no actiu], un tractat sobre la teoria de l'harmonia.
- «Application of virtual pitch theory in music analysis» (pdf) (en anglès). Journal of New Music Research, Volum 26, 1997.
- «Los fundamentos de las tensiones armónicas». Editorial Boileau, 2016.
- Discografia
- Músiques per a cordes, veus i piano (Fundació ACA, Mallorca)[6]
- Visions grotesques (Ars Harmonica, Sabadell)
- Classes de música a la granja/Música concreta (Ars Harmonica, Sabadell)
Referències
[modifica]- ↑ «Llorenç Balsach i Peig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mas, Ricard. «Llorenç Balsach: when Sabadell was at the centre of culture» (en anglès). Mirador de les arts, 28-10-2019. «You can see this in the Art Museum of Sabadell in the curious exhibition Llorenç Balsach Grau (1922-1993). Industrialist, painter, collector, curated by his daughter, the art historian – specialist in Miró – and poet Maria Josep Balsach, also sister of the composer Llorenç Balsach.»
- ↑ 3,0 3,1 Serra, Màrius. Verbālia 2.0.: Jocs de paraules i esforįos de līenginy literari. Editorial Empúries, 2010, p.148. ISBN 8497876768.
- ↑ Cummings, David M. International who's who in music and musicians' directory: (in the classical and light classical fields) (en anglès). Routledge, 2000, p.34. ISBN 0948875534.
- ↑ (en anglès) Computer Music Journal, Volume 9, No. 3, tardor 1985.
- ↑ «Llorenç Balsach II». WilaWeb, 03-06-2006.
Bibliografia
[modifica]- Goldbach, Karl Traugott «Modelle der Akkordgrundtonbestimminung: Llorenç Balsach» (en alemany). Zeitschrift der Gesellschaft für Musiktheorie, 6, 2-3, 2009, pàg. 408-411. (Model d'establiment de la tonalitat de base d'un acord)