Llorenç Matamala i Piñol
(S'ha redirigit des de: Llorenç Matamala)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1856 Gràcia (Barcelonès) |
| Mort | 29 juliol 1927 (70/71 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Família | |
| Fills | Joan Matamala i Flotats |
Llorenç Matamala i Piñol (Sant Fruitós de Bages, 1856 - Barcelona, 29 de juliol de 1927) fou un escultor català.
Va ser deixeble i gendre de l'escultor Joan Flotats, amb el qual va treballar a la decoració escultòrica del Parc de la Ciutadella, i va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona. Col·laborador i amic de joventut d'Antoni Gaudí, el va ajudar a la Sagrada Família, on era cap de l'equip d'escultors,[1] realitzant nombroses obres seguint les directrius marcades per Gaudí. També col·laborà a la Casa de los Botines. Va ser pare del també escultor Joan Matamala i Flotats.[1][2]
Obres de Matamala
[modifica]A la Sagrada Família
[modifica]- Àngels trompeters, Jesús treballant de fuster, Jesús predicant al temple, El savi i el Nen Jesús, Família de Jesús, Mort dels Sants Innocents, La fugida a Egipte (en col·laboració amb Carles Mani), Sant Zacaries, Sant Joan predicant, Immaculada Concepció, Casament de Josep i Maria, Coronació de Maria, La barca de Sant Josep, La presentació de Jesús al temple i Visitació (façana del Naixement).
- Mare de Déu amb el Nen, Mort del Just, Temptació de la Dona i Temptació de l'Home (Portal del Roser).
- Sant Maties, Sant Judes Tadeu, Sant Simó i Sant Bernabé (campanars del Naixement).
A la Casa Botines
[modifica]- Sant Jordi i el drac, a la façana principal de la Casa Botines de la ciutat de Lleó[3]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llorenç Matamala i Piñol
- ↑ 1,0 1,1 «Llorenç Matamala i Pinyol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 141. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Bassegoda. Gaudí o espacio, luz y equilibrio. p. 155.