Lluís Faraudo i de Saint-Germain
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 juny 1867 Barcelona |
Mort | 16 setembre 1957 (90 anys) Barcelona |
Altres noms | Barcelona |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona (1890–1957) |
Ocupació | filòleg, militar |
Membre de | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Regne d'Espanya |
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
Rang militar | General de Divisió |
Conflicte | Guerra de Cuba |
Lluís Faraudo i de Saint-Germain (Barcelona, 4 de juny de 1867 - 16 de setembre de 1957)[1] fou un militar i erudit català.
Combinà la seva carrera militar (general de brigada) amb la bibliofília i l'estudi de textos catalans antics. Publicà nombrosos textos medievals catalans, sobretot de caràcter científic o tècnic (medicina, manescalia, cuina). Publicà per primera vegada el Llibre de Sent Soví (1952). Treballà també sobre Anselm Turmeda i publicà traduccions al català (moltes de les quals sota el pseudònim de Lluís d'Eztany o Deztany, entre elles Gargantua de François Rabelais. A la seva mort, llegà un important fitxer de cèdules lexicogràfiques que havia extret de textos catalans medievals (Vocabulari de la llengua catalana medieval) a l'Institut d'Estudis Catalans, institució que n'ha emprès la publicació en un web sota la direcció de Germà Colón.[2]
Fou membre de la Société des Études Rabelaisiennes de París, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (a partir del 1941) i de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (a partir del 1953).
Obra
[modifica]- (L. F. SG. editor), Pronostich per l'any 1533 compost per lo Reverent mestre Gaspar G. Molera e estampat a Barcelona per Carles Amorós a .XX. de Febrer del dit any, ed. Lluís Deztany. Barcelona, 1909.
- Viatges de Gulliver a diverses nacions del món - primera part, traducció del llibre de Jonathan Swift, Biblioteca Popular de l'Avenç, 1913.
- (L. F. SG. editor), ALCOATÍ, Libre de la Figura del Uyl: text català traduït de l'àrab per mestre Joan Jacme i conservat en un manuscrit del XIV segle a la Biblioteca Capitular de la Seu de Saragossa, ara exhumat i presentat per Lluís Deztany. Barcelona, 1933
- (L. F. SG. editor), El Libre de les Medicines Particulars : versión catalana trescentista del texto árabe del tratado de los medicamentos simples de Ibn Wáfid, autor médico toledano del siglo XI. Transcripción, estudio proemial y glosario. Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1943
- “Consideracions entorn d'un pla de glossari raonat de la llengua catalana medieval”. J. Coromines (ed.), Miscel·lània Fabra: recull de treballs de lingüística catalana i romànica, dedicats a Pompeu Fabra pels seus amics i deixebles amb motiu del 75è aniversari de la seva naixença. Buenos Aires: Impremta i Casa Editora Coni, 1943, p. 143-174. (Facsímil Barcelona: IEC, 1998)
- “Llibre de totes maneres de confits: un tratado manual cuatrocentista de arte de dulcería”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 19 (1946), p. 97-144
- Estudio preliminar y notas que acompañan al texto de la Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos de Francisco de Moncada. Barcelona, 1947
- “El texto primitivo inédito del Tractat de les mules de Mossen Dieç”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 22 (1949), p. 23-62
- “El Llibre de Sent Soví : recetario de cocina catalana medieval”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 24 (1951-1952), p. 5-81
- “Una versió catalana del Libre de les herbes de Macer”, Estudis Romànics 5 (1955-1956), p. 1-54
Referències
[modifica]- ↑ «esquela de D.Luis Faraudo de Sant Germain». La Vanguardia, 20-09-1957, pàg. 16.
- ↑ Vegeu els enllaços externs.
Bibliografia
[modifica]- Colón, Germà, El «Vocabulari de la llengua catalana medieval» de L. Faraudo de Saint-Germain, Caplletra. Revista internacional de Filologia 52 (2012), p. 95-105
Enllaços externs
[modifica]- Vocabulari de la llengua catalana medieval
- Biografia Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine. al web de la Societat Catalana de Geografia
- «Lluís Faraudo i de Saint-Germain». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Pere Barnils i Giol |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XX 1941-1957 |
Succeït per: Joan Perucho i Gutiérrez |