Vés al contingut

Lluís de Caralt i Borrell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lluís de Caralt)
Plantilla:Infotaula personaLluís de Caralt i Borrell
Biografia
Naixement1917 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1994 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, polític, editor Modifica el valor a Wikidata

Lluís de Caralt i Borrell (Barcelona, 13 de desembre de 1916[1] - 1994) fou un editor, col·leccionista d'art i polític català.

Biografia

[modifica]

Es va criar en el si d'una família de tradició industrial. Persona d'ideologia falangista,[2] en els anys de postguerra va formar part del cercle d'intel·lectuals barcelonins reunits al voltant del falangista Luys Santa Marina.[3] Va col·laborar amb la revista falangista Destino. Lluís de Caralt va arribar a formar part de la Junta Política clandestina de Falange Española Auténtica,[4][5] oposada a la línia oficialista i franquista de FET y de las JONS.

Fundà el 1942 l'editorial Luis de Caralt Editor,[6][7] amb seu a Barcelona i que actualment s'ha unit a l'Editorial Noguer per formar Noguer Caralt Editores. Al llarg dels anys publicà tant títols de qualitat com comercials entre els quals abundaven els autors estrangers (Ernst von Salomon, William Faulkner, Graham Greene, Jack Kerouac, Georges Simenon, James M. Cain, Constantin Virgil Gheorghiu o Mario Lacruz). En la postguerra i durant la dictadura franquista exercí de regidor de l'Ajuntament de Barcelona.[6][7] Segons Xavier Moret, Lluís de Caralt feu un paper fonamental en la postguerra per a difondre la literatura estrangera.

També va editar obres de marcat contingut ultradretà i antisemita,[8] com ara Comentaris de Mein Kampf de J. Benoist-Mechin,[9] i d'autors com ara Galeazzo Ciano, Léon Degrelle, Bernard Faÿ o el mateix Adolf Hitler.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Veyrat i Navas, 1973, p. 89.
  2. ↑ 2,0 2,1 Álvarez Chillida, 2002, p. 430.
  3. ↑ Rodríguez Puértoas, 2008, p. 604.
  4. ↑ Ruhl, 1986, p. 317.
  5. ↑ Ellwood, 1984, p. 207.
  6. ↑ 6,0 6,1 Rodríguez Jiménez, 1994, p. 116.
  7. ↑ 7,0 7,1 Casals, 1995, p. 52.
  8. ↑ Álvarez Chillida, 2002, p. 430, 436.
  9. ↑ Rozenberg, 2010, p. 178.

Bibliografia

[modifica]
  • Álvarez Chillida, Gonzalo. El Antisemitismo en España. La imagen del judío (1812-2002). Madrid: Marcial Pons, 2002. ISBN 978-84-95379-49-8. 
  • Casals, Xavier. Neonazis en España. De las audiciones wagnerianas a los skinheads (1966-1995). Barcelona: Grijalbo, 1995. ISBN 84-253-2804-7. 
  • Ellwood, Sheelagh M. Prietas las filas. Historia de Falange Española, 1933-1983. Editorial Crítica, 1984. 
  • Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Madrid: CSIC, 1994. ISBN 84-00-07442-4. 
  • Rodríguez Puértolas, Julio. Historia de la literatura fascista española. I. Akal, 2008. 
  • Rozenberg, Danielle. La España contemporánea y la cuestión judía: retejiendo los hilos de la memoria y de la historia. Madrid: Casa Sefarad-Israel y Marcial Pons Historia, 2010. ISBN 978-84-92820-20-7. 
  • Ruhl, Klaus-Jörg. Franco, Falange y «Tercer Reich»: España en la Segunda Guerra Mundial. Akal, 1986. 
  • Veyrat, Miguel; Navas, José Luis. Falange, hoy. Madrid: G. del Toro, 1973. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_de_Caralt_i_Borrell&oldid=33926039»