Logrosán

Logrosán

Tipus	municipi d'Espanya
Localització
39° 20′ 14″ N, 5° 29′ 32″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Extremadura
Província	Càceres
Capital	Logrosán
Població humana
Població	1.913 (2023) (5,24 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat Integral de Villuercas-Ibores-Jara
Superfície	365,3 km²
Altitud	477 m
Limita amb	Navalvillar de Pela Berzocana Cañamero Casas de Don Pedro Garciaz Madrigalejo Zorita Puebla de Alcocer
Organització política
• Alcaldessa	María Isabel Villa Naharro
Identificador descriptiu
Codi postal	10120
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	10109
Lloc web	logrosan.org

Logrosán és un poble i municipi de l'est d'Extremadura, capital del partit judicial de Logrosán pertanyent a la comarca Villuercas-Ibores-Jara i a la província de Càceres.

En el poble hi transcorre el riu Ruecas, que en el seu pas per Logrosán ha estat embassat en una presa. El seu terme municipal limita al nord amb Berzocana, a l'est amb Cañamero i Casas de Don Pedro, al sud-est amb Puebla de Alcocer, al sud amb Navalvillar de Pela, al sud-oest amb Madrigalejo, a l'oest amb Zorita i al nord-oest amb Garciaz.

Geografia i clima

El poble es troba als peus d'un plutó granític, que conforma un turó aïllat en una zona de gran riquesa mineralògica. A causa de la localització del poble de Logrosán, la seva fauna i flora autòctona són típicament mediterrànies. El clima també és mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus.

Història

Prehistòria

Els primers pobladors de les terres foren grups d'homínids i que s'instal·laren a la Serra de Sant Cristòfol, durant la prehistòria. Eren un poble de pastors i agricultors que començaren a usar eines de metall.

Edat Antiga

Posteriorment, els romans s'assentaren a la muntanya, però també en les vores dels rius i les esplanades, el que facilità desenvolupar l'agricultura. En l'època romana el nom de l'actual Logrosán era Lucretius.

Edat Medieval

El poble no compta amb gaires restes de presència visigòtica, tot i que diverses excavacions arqueològiques han revelat la presència d'una localitat àrab a les esplanades i un castell al cim de la Serra de Sant Cristòfor.

En el segle XIII, el Regne de Castella va conquerir els musulmans de la ciutat de Trujillo i els seus territoris, incloent-hi Logrosán. En el segle XIV, es va estendre i desenvolupar.

Edat Moderna

El 1594, el poble formava part de la Terra de Trujillo a la Província de Trujillo, fins que el 1792 se li concedí el títol de vila, la Vila de Logrosán.

Edat Contemporània

A la caiguda de l'Antic Règim, la localitat es constituí en municipi constitucional dintre la regió d'Extremadura. Des de 1834 és seu del Partit Judicial de Logrosán. En el cens de 1842 constava de 620 llars i 3.396 habitants.

Esdevenint una localitat de certa entitat al llarg de la primera meitat del segle XX, arriba als 6.595 habitants el 1960. Fou una població de gran importància minera entre els segles XIX i XX. Les mines que hi havia, ja no en funcionament, es poden visitar, fent tornar així la importància històrica minera del poble.

Política i Govern

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Logrosán
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista Obrer Espanyol		Juan Carlos Hernández Martínez	526	42,59%	4 (-2)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Julio Alfredo Roldán Masa	426	34,49%	3 (+3)
	Partit Popular		Mª Dolores Fernández Piñas	264	21,37%	2 (-3)
	Vots en blanc			19	1,53%
Total vots vàlids i regidors				1.235	100 %	9 (0)
	Vots nuls			22	1,75%
Participació (vots vàlids més nuls)				1.257	76,89%**
Abstenció				378*	23,11%**
Total cens electoral				1.635*	100 %**
Alcalde: Julio Alfredo Roldán Masa
Fonts: (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Demografia

Evolució demogràfica

2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	2017	2018	2019	2020	2021	2022	2023
2.437	2.386	2.277	2.239	2.219	2.227	2.189	2.139	2.090	2.094	2.080	2.089	2.110	2.119	2.068	2.045	2.025	2.007	1.994	1.971	1.944	1.936	1.913

La demografia de Logrosán porta en decadència des de fa dècades degut al tancament a la segona meitat del segle XX de les mines.