Vés al contingut

Lorenzo Monaco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lorenzo Mónaco)
Plantilla:Infotaula personaLorenzo Monaco
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1370 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Siena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1425 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Florència Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, il·luminador, monjo Modifica el valor a Wikidata
Activitat1375 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata - 1430 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAgnolo Gaddi Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFra Angelico i Rossello di Jacopo Franchi Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde Camaldulès i Orde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Mare de Déu entronitzada

Lorenzo Monaco (Siena, c. 1370 - Florència, 1425), nascut Piero di Giovanni, fou un pintor i miniaturista florentí.[1][2]

Va entrar al monestir de l'orde dels camaldulesos de Santa Maria degli Angeli a Florència el 1391, on treballa com a miniaturista en el scriptorium i com a pintor sobre tela, consagrant-se en aquell temps com un dels millors pintors de temàtica sagrada a Florència. Pinta de manera més esporàdica el fresc i la seva obra major en aquesta tècnica és la decoració de la capella de la família Bartolini a la basílica Santa Trinita.

El 1404, el seu estil s'orienta cap al gòtic tardà. Als seus nombrosos retaules de fons daurat, hi trobem un estil característic dels moviments sinuosos de les figures i els vestits, de colors brillants i molt rics (profusió d'or i blau de lapislàtzuli), d'originals composicions arquitecturals.

Malgrat la seva reclusió monacal, les seves realitzacions mostren un cert coneixement de les novetats de l'època, de la pintura sienesa i de la pintura nòrdica.

Si bé sienès de naixement la seva formació és de l'escola florentina, en la més pura tradició giottesca i sensible als treballs de Spinello Aretino i d'Agnolo Gaddi. Serà l'últim representant important de l'estil giottesc, abans de la revolució del Renaixement de Fra Angelico (el seu alumne, que eclipsarà el mestre) i Masaccio.

Les seves obres són a tots els museus del món, amb boniques col·leccions a la Galleria dell'Accademia de Florència i a la National Gallery de Londres.

Les seves obres inclouen:

Molts còdexs, el suport dedicat a les miniatures, són conservats a la Biblioteca Laurentienne.

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Lorenzo Monaco». Museo Thyssen-Bornemisza. [Consulta: 18 abril 2017].
  2. Boskovits, Miklós. «Lorenzo Monaco Florentine, c. 1370 - c. 1425». National Gallery of Art. [Consulta: 18 abril 2017].