Louis-Alexandre Berthier

Louis-Alexandre Berthier

Biografia
Naixement	20 novembre 1753 Versalles (França)
Mort	1r juny 1815 (61 anys) Bamberg (Alemanya)
Causa de mort	suïcidi, alleged suicide (en)
Sepultura	Tegernsee Abbey (en)
Ministre de guerra de França
Par de França
Activitat
Ocupació	escultor, militar, polític, enginyer
Activitat	1764 -
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit francès
Rang militar	Mariscal de l'Imperi
Conflicte	Guerres Napoleòniques
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França, fons documental [ 173AP] Arxius departamentals d'Yvelines [ 4Q 47] Arxius de l'Estat de Neuchâtel, fons documental [ BERTHIER ALEXANDRE] Servei Històric de Defensa [ GR 6 YD 1]
Altres
Títol	Duc
Cònjuge	María Isabel de Baviera
Fills	Napoléon Alexandre Berthier, Caroline Josephine Berthier de Wagram, Anna Berthier de Wagram
Pares	Jean-Baptiste Berthier   i Marie Françoise L'Huillier de La Serre
Germans	Victor Léopold Berthier
Premis
Gran Creu de la Legió d'Honor  Orde militar de sant Enric  Orde de la Corona de Ruda  Orde Militar de Max Joseph  Orde de sant Josep  Orde de Lluís de Hessen  Cavaller de l'Orde de Sant Alexandre Nevski  Orde de la Fidelitat  Orde de la Corona de Ferro  Orde de Santa Anna de 1a classe  Orde de Sant Lluís  Orde de la Corona  Gran Oficial de la Legió d'Honor  mariscal de França  Comanador del reial i militar orde de sant Lluís  Mariscal de l'Imperi  Cavaller de la Legió d'Honor  Noms inscrits sota l'Arc del Triomf  Orde de Sant Alexandre Nevski  Orde de l'Àliga Negra  Orde de Sant Andreu  Reial orde de sant Esteve d'Hongria
Signatura

Louis-Alexandre Berthier (20 de novembre de 1753 - 1 de juny de 1815) va ser un general francès. Va ser el cap de l'estat major de Napoleó Bonaparte.

Biografia

Fill d'un oficial d'enginyers, va ingressar també en aquest cos i va lluitar amb La Fayette a Amèrica contra els anglesos durant la guerra de la Independència dels Estats Units; nomenat coronel d'estat major al seu retorn a França, va manar la guàrdia nacional a Versalles en esclatar la Revolució. Cap el 1795 de l'estat major de l'exèrcit d'Itàlia amb el grau de brigadier, va contreure amb Napoleó una estreta amistat que va durar divuit anys. El 1798 fou encarregat del comanament en cap d'aquell exèrcit i proclamà la República de Roma; va acompanyar més tard a Bonaparte a Egipte, i de tornat a França va ser nomenat després del 18 Brumari ministre de la Guerra. En pujar Napoleó a soli imperial el 1804 Berthier era mariscal de França i oficial de la Legió d'Honor, i des de llavors fou constantment cap d'estat major de Napoleó; el 1807 fou nomenat sobirà dels dos principats prussians de Neuchatel i Balangin i vice-condestable i príncep de l'imperi.

El 1808 es va casar amb la princesa Maria, filla del duc Guillem de Baviera, i el 1809 Napoleó li va atorgar el títol de príncep de Wagram arran de la batalla del mateix nom. A la caiguda de Napoleó, Berthier, oblidant tots els beneficis que havia rebut, va prestar jurament de fidelitat a Lluís XVIII, i si bé va perdre la sobirania sobre Neuchatel, li va ser concedida la dignitat de par de França.

En tornar Napoleó de l'illa d'Elba, Berthier es va retirar a Baviera, i en un rapte d'alienació mental es va suïcidar llançant-se per un balcó del castell on residia, encara que alguns historiadors afirmen que va ser assassinat.

Va escriure:

• Relations des campagnes du général Bonaparte en Egypte et en Syrie (París, 1800);
• Relation de la bataille de Marengo (París, 1804);
• les seves Mémoires es publicaren a París el 1826.

El seu fill

Napoleó Berthier, príncep i duc de Wagram (1810-1887), era fill seu. Fou nomenat senador per Napoleó III, conservant el seu càrrec fins 1870. El 1876 i 1877 presentà la seva candidatura per a diputat, però no fou elegit.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 416/17. (ISBN 84-239-4508-1)