Vés al contingut

Luci Corneli Escipió Asiagen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuci Corneli Escipió Asiagen

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) L. Cornelius L.f.L.n. Scipio Asiaticus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementDesprés de 129 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Triumvir monetalis (en) Tradueix
106 aC – 106 aC
Cònsol romà
83 aC – 83 aC
Juntament amb: Gai Norbà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCornelis Escipions Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Corneli Escipió Asiagen Emilià, fill adoptiu Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
ParentsLuci Corneli Escipió, avi patern Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
82 aCproscripció Modifica el valor a Wikidata

Luci Corneli Escipió Asiagen (en llatí: Lucius Cornelius Scipio Asiagenus) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Cornèlia i era de la família dels Escipions, d'origen patrici. Era fill de Luci Corneli Escipió, personatge desconegut, i net de Luci Corneli Escipió, i, en conseqüència, besnet d'Escipió l'Asiàtic. Ciceró diu que era un bon orador.

L'any 100 aC va ser un dels senadors que van agafar les armes contra el tribú Luci Apuleu Saturní, que volia donar un cop d'estat i s'havia refugiat al Capitoli. L'any 90 aC, durant la Guerra Social, va ser legat militar, juntament amb Luci Acili, estacionat a la ciutat d'Esèrnia, de la qual va escapar disfressat d'esclau quan es va acostar el general italià Veti Escató. L'any 88 aC va ser nomenat àugur. Segurament va ser pretor l'any 86 aC, i va obtenir la província de Macedònia, on va combatre els tracis. Sembla també que va saquejar l'Oracle de Delfos.

Va ser partidari de Gai Màrius a la primera guerra civil, i va arribar a cònsol l'any 83 aC junt amb Gai Norbà. Aquell any, Sul·la va tornar d'Àsia i va avançar contra els cònsols. Va derrotar a Norbà a Itàlia, i va fer promeses a les tropes d'Escipió, que es van passar a Sul·la. El cònsol va ser fet presoner junt amb el seu fill Luci, però Sul·la els va alliberar sense castigar-los. Tot i això, l'any 82 aC va ser inclòs en les llistes de proscrits i va haver de fugir a Massília on va passar la resta de la seva vida. Va tenir també una filla, Cornèlia, que es va casar amb Publi Sesti.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 748.