Vés al contingut

Luci Cornifici el Jove

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Luci Cornifici el jove)
Plantilla:Infotaula personaLuci Cornifici el Jove
Nom original(la) L. Cornificius L.f. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle I aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
35 aC – 35 aC
Juntament amb: Sext Pompeu
Tribú de la plebs
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesLuci Cornifici Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Luci Cornifici el jove (en llatí: Lucius Cornificius) va ser un militar romà, probablement fill de Luci Cornifici. Formava part de la gens Cornifícia, d'origen plebeu.

Era l'acusador de Marc Brut a la cort on van ser jutjats els assassins de Juli Cèsar, en el marc de la Lex Pedia de vi Caesaris interfectoribus.

Després va comandar la flota d'Octavi en la guerra contra Sext Pompeu, i per la seva audàcia i valentia va lliurar aquesta flota d'un gran perill a la costa siciliana l'any 38 aC. Va capturar el vaixell de Demòcares, l'almirall de l'esquadra pompeiana.

Es va distingir també a la campanya del 36 aC. Octavi li va encarregar el comandament de les forces de terra i va desembarcar a Sicília on l'exèrcit, a Tauromenium, es trobaven en greu perill, i en una perillosa marxa va arribar a Mylae i va reunir el seu exèrcit amb el d'Agripa. Com agraïment Octavi li va confiar el consolat l'any següent, el 35 aC. Es considerava amb aquest dret per haver salvat la vida a tants de soldats, i quan sortia de casa seva anava muntat en un elefant. Com altres generals d'August va haver d'invertir part del seu patrimoni en embellir la ciutat de Roma i Cornifici va construir el temple de Diana.

Se li atribueix l'obra Rhetorica ad Herennium, però també podria correspondre a Quint Cornifici el Jove o algú altre.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 858.