Vés al contingut

Luci Juni Brutus Damasip

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Luci Juni Brut Damasip)
Plantilla:Infotaula personaLuci Juni Brutus Damasip
Biografia
MortAbans de 80 aC Modifica el valor a Wikidata
Pretor urbà
82 aC – 82 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPubli Licini Cras Junià Modifica el valor a Wikidata
ParesDècim Juni Brutus Gal·laic Modifica el valor a Wikidata  i Clodia Modifica el valor a Wikidata
GermansDècim Juni Brut
Júnia
Publius Licinius Crassus Dives
Licínia
Licínia Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
82 aCproscripció Modifica el valor a Wikidata

Luci Juni Brutus Damasip (en llatí: Lucius Junius Brutus Damasippus) va ser un magistrat romà del segle ii aC. Formava part de la família dels Juni Brutus, una branca d'origen plebeu de la gens Júnia. El cognom Damasip segurament deriva del fet que havia estat adoptat per un membre de la gens Licínia, perquè aquest cognomen era propi dels membres d'aquesta gens.

Es va dedicar a la política activa i va ser un dels primers partidaris de Màrius el Jove. Quan Màrius era a Preneste assetjat per Sul·la l'any 82 aC, va creure que segurament moriria i va decidir que els seus enemics moririen amb ell: va enviar una lletra a Brutus, que llavors era pretor urbà a Roma, i li va encarregar d'anar al senat amb un fals pretext i allí assassinar Publi Antisti, Gai Papiri Carbó Arvina, Luci Domici Ahenobarb i el pontífex màxim Escèvola. Brutus va complir l'ordre, i els quatre designats van ser assassinats i els seus cossos tirats al riu Tíber.

Tot seguit, va fer un assaig (no reeixit) d'aixecar el setge de Preneste. El cònsol Gneu Papiri Carbó va fugir a Àfrica, però Brutus i els altres van decidir marxar a Roma i presentar batalla a Sul·la. Van ser derrotats amb facilitat, i Brutus va ser fet presoner i executat per ordre de Sul·la.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 511.