Vés al contingut

Luci Valeri Flac (pretor 63 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Luci Valeri Flac (pretor))
Plantilla:Infotaula personaLuci Valeri Flac
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort54 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Quindecimviri Sacris Faciundis
76 aC – 54 aC
Qüestor Hispània romana
71 aC – 71 aC
Proqüestor
70 aC – 70 aC
Edil curul
66 aC – 66 aC
Pretor urbà
63 aC – 63 aC
Propretor Àsia
62 aC – 62 aC
Governador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaValeri Flac Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Valeri Flac Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Valeri Flac Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà. Era probablement fill de Lucius Valerius Flaccus (cònsol el 100 aC i 86 aC). Formava part de la gens Valèria.

Va servir com a tribú militar sota Publi Servili Vàtia Isàuric l'any 78 aC i més tard com a qüestor sota Marc Pupi Pisó a Hispània. Va ser pretor l'any 63 aC, any del consolat de Ciceró, el qual, gràcies a l'ajuda de Valeri Flac, va aconseguir els documents que els ambaixadors al·lòbroges havien rebut dels còmplices de Catilina. L'any següent va ser propretor d'Àsia fins que el va succeir Quint Tul·li Ciceró.

L'any 59 aC va ser acusat per Dècim Leli Balb d'extorsió a la seva província, però Flac, que sens dubte era culpable, va ser defensat per Ciceró (discurs pro Flacco, que es conserva) i per Quint Hortensi, i va ser absolt. Se sap que els anys 57 i 56 aC va ser legat de Luci Calpurni Pisó Cesoní a Macedònia. No hi ha més notícies d'aquest Valeri Flac.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 159.