Sander vitreus
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 202605 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Percidae |
| Gènere | Sander |
| Espècie | Sander vitreus Mitchill, 1818 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Sander vitreus és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes present a les conques dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord,[2] i del riu Mississipi des del Quebec fins als Territoris del Nord-oest al Canadà[3] i Alabama i Arkansas als Estats Units. Ha estat extensament introduït a les conques atlàntiques, pacífiques i del golf de Mèxic dels Estats Units.[4]
Morfologia
[modifica]
Els mascles poden assolir 107 cm de longitud total (normalment, en fa 54)[5] i 11,3 kg de pes.[6] Té 13-17 espines i 18-22 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 11-14 radis tous a l'anal i 44-48 vèrtebres.[7][4]
Ecologia
[modifica]És un peix d'aigua dolça i salabrosa, demersal, potamòdrom[8] i de clima temperat (55°N-35°N), el qual viu fins als 27 m de fondària[9][10] als llacs, llacunes, masses d'aigües estancades i rius mitjans i grans. Prefereix els grans llacs poc fondos i amb una alta terbolesa.[4]
Menja de nit principalment peixos (com ara Perca flavescens[11] i Aplodinotus grunniens) i insectes, i, en menor mesura, crancs, caragols, granotes i petits mamífers quan peixos i insectes esdevenen escassos.[12]
Al Canadà és depredat pel lluç de riu (Esox lucius), Esox masquinongy, Stizostedion canadense i Stizostedion vitreum, i als Estats Units per Morone americana[13] i la llampresa de mar (Petromyzon marinus).[14]
És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 29 anys.[4]
Ús comercial i gastronòmic
[modifica]No és molt conreat comercialment per al consum humà, però si que ho és per a omplir llacs destinats a la pesca esportiva.[15] Es comercialitza fresc o congelat i es menja fregit, rostit, enfornat i fet al forn microones.[16][4]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Wolfert, D.R., 1981. The commercial fishery for walleyes in New York waters of Lake Erie, 1959-1978. N. Am. J. Fish. Manage. 1:112-126.
- ↑ Rawson, D.S., 1956. The life history of the yellow walleye, Stizostedion vitreum, in Lac La Ronge, Saskatchewan. Trans. Am. Fish. Soc. 86(1):15-37.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Sander vitreus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
- ↑ Hugg, D.O., 1996. MAPFISH georeferenced mapping database. Freshwater and estuarine fishes of North America. Life Science Software. Dennis O. i Steven Hugg, 1278 Turkey Point Road, Edgewater, Maryland, Estats Units.
- ↑ IGFA, 1991. World record game fishes. International Game Fish Association, Florida, els Estats Units
- ↑ Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973. Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Regier, H.A., V.C. Applegate, R.A. Ryder, J.V. Manz, R.G. Ferguson, H.D. Van Meter i J.R. Wolfert, 1969. The ecology and management of the walleye in western Lake Erie. Great Lakes Fish. Comm. Tech. Rep. 15:101 p.
- ↑ Eaton, J.G., J.H. McCormick, B.E. Goodno, D.G. O'Brien, H.G. Stefany, M. Hondzo i R.M. Scheller, 1995. A field information-based system for estimating fish temperature tolerances. Fisheries 20(4):10-18
- ↑ Smith, L.L. Jr., 1977. Walleye (Stizostedion vitreum) and yellow perch (Perca flavescens) populations and fisheries of the Red Lakes, Minnesota, 1930-1975. J. Fish. Res. Board Can. 34:1774-1783
- ↑ Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973
- ↑ Schaeffer, J.S. i F.J. Margraf, 1987. Predation on fish eggs by white perch, Morone americana, in western lake Erie. Environ. Biol. Fish. 18(1):77-80
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Li, S. i J.A. Mathias, 1982. Causes of high mortality among cultured larval walleye. Trans. Am. Fish. Soc. 111(6):710-721.
- ↑ Frimodt, C., 1995.
