Coure tornassolat
Lycaena alciphron  | |
|---|---|
 Imago prop de Belgrad, Sèrbia ♂ | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 174238 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Superfamília | Papilionoidea |
| Família | Lycaenidae |
| Gènere | Lycaena |
| Espècie | Lycaena alciphron (Rottemburg, 1775) |
.svg){kind=icon}
El coure tornassolat (Lycaena alciphron),[1] també anomenat coure tornassol,[2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels licènids (Lycaenidae) present als Països Catalans.
Distribució
[modifica]S'estén pel nord d'Àfrica, gran part d'Europa i per l'Àsia fins al sud de Sibèria, nord-est de la Xina i Corea. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília, nord de França, illes Britàniques, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca, Escandinàvia, Finlàndia i sud de Grècia.[3][4] A la península Ibèrica és present a la majoria de sistemes muntanyosos, tot i que de forma més escassa al sud. A Catalunya és present sobretot als Pirineus i Prepirineus, amb poblacions aïllades a l'Albera, Serralada Transversal, Montseny, Muntanyes de Prades i Ports de Tortosa-Beseit. Antigament la seva distribució catalana era més extensa, amb poblacions, per exemple, a la Serra de Collserola i àrees properes, però aquestes fa dècades que es van extingir.[5]
Descripció
[modifica]Envergadura alar d'entre 31 i 35 mm.[6] Marcat dimorfisme sexual per la diferent coloració de l'anvers i en tenir la femella les ales més arrodonides. L'anvers del mascle és de color taronja intens amb marcades iridescències violetes, un estret marge negre a la part exterior de les dues ales i diversos punts negres repartits per ambdues ales. La femella presenta l'anvers similar al del mascle, però de color taronja més clar, sense iridescències i amb els punts negres més marcats. Revers semblant en ambdós sexes. Ala anterior de color taronja pàl·lid, marge gris i amb diversos punts negres. Ala posterior de color gris clar amb múltiples punts negres i una franja taronja prop del marge envoltada de taques negres a banda i banda.[5]
-
♂ -
♂ △
_Lycaena_alciphron_-_Kaunas,_Lithuania_-_male_dorsal.jpg)
_Lycaena_alciphron_-_Kaunas,_Lithuania_-_male_ventral.jpg)
Hàbitat
[modifica]Prats secs, matollars, landes assolellades i marges de bosc.[6] Rang altitudinal des dels 50 m fins als 2650 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses poligonàcies, principalment de l'agrella (Rumex acetosa), però també d'altres espècies del mateix gènere.[6]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una generació entre els mesos de juny i agost, en funció de la localitat.[4] Hiberna com a eruga.[6]
Comportament
[modifica]Les femelles ponen els ous a les tiges i fulles de les seves plantes nutrícies. Habitualment seleccionen les plantes ja espigades i es van desplaçant tija avall tot tocant-la amb les antenes i abdomen abans de pondre l'ou.[5]
Espècies ibèriques similars
[modifica]- Lycaena bleusei
- Coure violeta (Lycaena helle)
- Coure de mollera (Lycaena hippothoe)
- Coure comú (Lycaena phlaeas)
- Coure fosc (Lycaena tityrus)
- Coure roent (Lycaena virgaureae)
Galeria
[modifica]-
Anvers d'un mascle -
Anvers d'una femella -
Revers d'un adult -
Aparellament
_-_%D0%A7%D0%B5%D1%80%D0%B2%D0%BE%D0%BD%D0%B5%D1%86_%D1%84%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%B5%D1%82%D0%BE%D0%B2%D1%8B%D0%B9_(%D1%81%D0%B0%D0%BC%D0%B5%D1%86)_(40969623180).jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Coure tornassolat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Lycaena alciphron» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs
[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)