Litxi
Litchi chinensis  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Font de | litxi |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Sapindaceae |
| Gènere | Litchi |
| Espècie | Litchi chinensis Sonn., 1782 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Euphoria litchi Litchi sinensis
|
.svg){kind=icon}
_at_Samsing,_Duars,_West_Bengal_W2_IMG_6504.jpg)
El litxi (Litchi chinensis)[1] és l'única espècie del gènere monotípic Litchi dins la família de les sapindàcies (Sapindaceae). És una planta amb flors nativa de les zones tropicals del sud-est asiàtic, la Xina, Indoxina, Malèsia i Nova Guinea.[2]
Descripció
[modifica]És un arbre perenne de mida mitjana, normalment ateny uns 10 o 12 metres.[3] Les fulles són compostes i pinnades, amb folíols el·líptics o lanceoloats de fins a 15 cm, habitualment disposats de manera alterna. Les flors són petites, d'entre 3 i 6 mm, s'agrupen en inflorescències que són agrupacions de panícules de fins a 40 cm de llargària i apareixen en els brots nous. Les nombroses flors no tenen pètals, només uns 4 o 5 sèpals que formen el calze i poden ser de tres tipus. Flors funcionalment masculines amb un androceu format per 6-8 estams i sense òvuls, flors hermafrodites funcionalment femenines amb 6-8 estams i un gineceu format per un pistil amb dos carpels i un estigma i un tercer tipus, també masculines amb l'androceu format per 6-8 estams però amb un pistil sense estils ni estigma. La pol·linització acostuma a ser entomòfila. El fruit és una drupa arrodonida, d'uns 4 cm d'amplada i uns 5 de llargària, que triga entre 80 i 112 dies en madurar. La part externa del fruit és una capa força rígida, generalment rugosa i de color vermellós a la maturitat. La part comestible és un aril que embolcalla la llavor, marronosa, de forma allargada i d'una mida d'entre 1 i 3,3 cm de llargària i de 0,6 a 1,2 cm d'amplada. L'aril és de color blanquinós, dolç i lleugerament àcid, recorda el raïm.[4]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser descrita per primer cop l'any 1782 al segon volum de l'obra Voyage aux Indes orientales et à la Chine del naturalista francès Pierre Sonnerat (1748-1814).[5][6]
Subespècies
[modifica]Dins d'aquesta espècie es reconeixen les tres subespècies següents:[7]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims de Litchi:[2]
- Sinònims homotípics
- Scytalia Gaertn.
- Sinònims heterotípics
- Corvinia Stadtm. ex Willemet
- Euphoria Comm. ex Juss.
- Laetji Osbeck ex Steud.
Els següents noms científics són sinònims homotípics de Litchi chinensis:[7]
- Nephelium chinense (Sonn.) Druce
- Scytalia chinensis (Sonn.) Gaertn.
Conreu
[modifica]El conreu del litxi, iniciat al sud-est de la Xina és molt antic, l'arbre més vell que se'n conserva té una edat d'uns 1250 anys.[10] Està documentat que durant la dinastia Song hi havia una gran demanda de litxis a la cort imperial i el seu conreu era una activitat lucrativa.[11] A partir d'estudis genòmics s'ha estimat que la domesticació es va fer iniciar de manera separada a dues zones de la Xina, Yunnan i Hainan. Mentre que les varietats cultivars més desenvolupades s'haurien creat per hibridació a Guangdong.[12]
Els litxis es produeixen en més d'una vintena de països.[12] Xina és, amb molta diferència, el principal productor de litxis, aporta més del 80% de la producció total. Altres productors importants són l'Índia, Vietnam, Madagascar i Tailàndia.[13]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «litxi». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Litchi » (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ Menzel i Waite, 2005, p. 27.
- ↑ Menzel i Waite, 2005, p. 27-30.
- ↑ «Litchi chinensis Sonn.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 23 desembre 2023].
- ↑ Sonnerat, 1782, p. 230.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Litchi chinensis subsp. philippinensis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ «Litchi chinensis subsp. chinensis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ «Litchi chinensis subsp. javensis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ Hu et alii, 2022, p. 73-74.
- ↑ Davidson, 2014, p. 480.
- ↑ 12,0 12,1 Hu et alii, 2022, p. 82.
- ↑ Mitra, S.K.; Pan, J. «Litchi and longan production and trade in the world» (en anglès). ISHS Acta Horticulturae, vol. 1293, 2020, pàg. 132-333. Arxivat de l'original el 2024-04-22. DOI: 10.17660/ActaHortic.2020.1293.1 [Consulta: 27 desembre 2023].
Bibliografia
[modifica]- Menzel, C.M.; Waite, G.K.. Litchi and Longan. Botany, Production and Uses (en anglès). CABI Publishing, 2005. ISBN 0-85199-696-5.
- Sonnerat, Pierre. Voyage aux Indes orientales et a la Chine, Fait par ordre du Roi, depuis 1774 jusqu'en 1781: dans lequel on traite des Moeurs, de la Religion, des Sciences & des Arts des Indiens, des Chinois, des Pégouins & des Madégasses; suivi d'observations sur le Cap de Bonne-Espérance, les Isles de France & de Bourbon, les Maldives, Ceylan, Malacca, les Philippines et les Moluques, & de recherches sur l'Histoire Naturelles de ces Pays. (en francès). Vol. 2, 1782.
- Hu, Guibing; Feng, Junting; Xiang, Xu; Wang, Jiabao; Salojärvi, Jarkko; Liu, Chengming; Wu, Zhenxian; Zhang, Jisen; Liang, Xinming; Jiang, Zide; Liu, Wei; Ou, Liangxi; Li, Jiawei; Fan, Guangyi; Mai, Yingxiao; Chen, Chengjie; Zhang, Xingtan; Zheng, Jiakun; Zhang, Yanqing; Peng, Hongxiang; Yao, Lixian; Wai, Ching Man; Luo, Xinping; Fu, Jiaxin; Tang, Haibao; Lan, Tianying; Lai, Biao; Sun, Jinhua; Wei, Yongzan; Li, Huanling; Chen, Jiezhen; Huang, Xuming «Two divergent haplotypes from a highly heterozygous lychee genome suggest independent domestication events for early and late-maturing cultivars» (en anglès). Nature Generics, vol 54, 1-2022, pàg. 73–83. DOI: 10.1038/s41588-021-00971-3.
- Davidson, Alan. The Oxford Companion to Food (en anglès). Tercera edició. Oxford University Press, 2014. ISBN 9780199677337.
