Alta crítica
 |
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. |
Alta crítica és l'estudi del text de la Bíblia amb el mètode historiogràfic de la crítica històrica i el mètode filològic de la crítica textual.[1]
Al context de l'estudi científic de la bíblia, el concepte alemany höhere Kritik, literalment «crítica superior» va ser utilitzat per primera vegada pel historiador i orientalista alemany Johann Gottfried Eichhorn (1752-1827) al seu llibre Einleitung ins Alte Testament (Introducció a l'Antic Testament).[2][3] A les antecedents es compta amb l'humanista Erasme de Rotterdam (1466? - 1536) que se sol acreditar com el primer intel·lectual a estudiar la Bíblia des d'un punt de vista crític, o sota qualsevol criteri que no fos la de considerar-la un text literalment revelat.[4] Al segle xv, l'humanista Lorenzo Valla havia demostrat amb procediments filològics la falsedat de la donació de Constantí, malgrat aquest era un text papal i no bíblic. Baruch Spinoza (1632–1677) va continuar en aquest itinerari,[5] amb una concepció racionalista, en considerar la bíblia com a qualsevol altre llibre.[6]
L'alta crítica utilitza els mateixos mètodes científics que s'utilitzen per estudiar l'origen dels texts literaris antics. No es limita, per tant necessàriament a l'escripturística, sinó que s'empre sobre qualsevol manuscrit antic, medieval o fins i tot modern, i també sobre els textos impresos, especialment els incunables, i de fet, en teoria, sobre qualsevol tipus de suport d'un document. En general, s'aplica especialment a tots aquells la versió original dels quals difereix de les posteriors o, com sol passar en la major part de les fonts primàries de l'antiguitat, quan s'ha perdut i es pretén reconstruir mitjançant diferents procediments d'anàlisis de les diferències i la seva explicació genealògica.
Als estudis clàssics, la «nova alta crítica» del segle xix abandonà «els esforços per dotar a l'antiga religió de sentit literal i pertinència i en el seu lloc es dedicà a la recol·lecció crítica i a l'ordenació de les fonts materials.»[7] Les metodologies (tant de l'alta com de la baixa crítica: crítica textual, ecdòtica, crítica de les fonts) s'apliquen també a altres àmbits d'estudi de fonts documentals. En principi es pot aplicar el mètode a altres texts fundacionals de religions o concepcions filosfòfiques.
Referències
[modifica]- ↑ Roukema, Riemer. «Schriftkritiek». A: Harinck, George (ed.). Christelijke Encyclopedie (en neerlandès). Kampen: Kok, 2005 [Consulta: 11 maig 2018].
- ↑ Eichhorn, Johann Gottfried. Einleitung ins Alte Testament (en alemany). Leipzig: Weidmann und Reich, 1787.
- ↑ Reid, G. «Biblical Criticism (Higher)». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company, 1908.
- ↑ Will Durant, The Story of Philosophy, p. 125, Touchstone, 1961, ISBN 0-671-20159-X,
- ↑ Koyzis, David T. «Studying (cautiously) the Qur’an» (en anglès). First Things, 26-09-2010.
- ↑ Prillevitz, Paul «Spinoza: een rationalistische mysticus» (en neerlandès). Historiek, 17-09-2015.
- ↑ Burkert, Greek Religion (1985), Introduction
Bibliografia
[modifica]- Fogarty, Gerald P. American Catholic Biblical Scholarship: A History from the Early Republic to Vatican II (en anglès). San Francisco: Harper & Row, 1989. ISBN 9780060626662.
- (en anglès) Journal of Higher Criticism, 1994-2003. ISSN: 1075-7139.
- Osborne, Grant «Historical Criticism and the Evangelical». Journal of the Evangelical Theological Society, 42, 2, 3-1999, pàg. 193-210.
- White, Andrew Dickson. «From the Divine Oracles to Higher Criticism». A: A History of the Warfare of Science with Theology in Christendom (en anglès). 1901. Nova York: D. Appleton & Company, 1896.