Vés al contingut

Morera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Móres de morer)
Per a altres significats, vegeu «Morera (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuMorera
Morus Modifica el valor a Wikidata

morera blanca Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font demora i mulberry wood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitdrupa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaMoraceae
GènereMorus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicMorus nigra Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimMorea Modifica el valor a Wikidata

Les moreres (Morus) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les moràcies (Moraceae). Són arbres natius d'Àsia i Amèrica, tot i que avui dia també se'n troben varietats conreades a Europa i Àfrica.[1]

Descripció

[modifica]

Són arbres caducifolis de grandària petita a mitjana, de creixement ràpid quan són joves, però més lents a mesura que arriben a la maduresa, no solen sobrepassar els 15 m. Poden ser monoics o dioics. Les fulles són alternes, ovals, senceres o lobulades (en els arbres joves, més lobulades que en els adults) i de marges dentats. De color verd brillant i llustroses pel feix, més clares pel revés. Fa petites flors que creixen formant espigues atapeïdes i allargades. Després de la floració (maig o juny), sorgeixen els fruits composts, formats per petites drupes estretament agrupades, entre 2-3 cm de llarg, anomenades mores i de color blanc a vermellós. Els fruits són comestibles, els de Morus nigra i Morus rubra són els de més bon gust, mentre que els de Morus alba solen ser insulsos.

Com totes les moràcies, aquests arbres contenen una substància anomenada làtex en els vasos lactífers.

Taxonomia

[modifica]

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[2][3]

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Morus es reconeixen les 17 espècies següents:[1]

Usos

[modifica]

Les moreres, especialment l'espècie Morus alba, es conreen per les seves fulles, únic aliment dels cucs de seda, els capolls dels quals s'utilitzen per a fabricar seda. Tant l'arbre com el teixit procedeixen de l'Àsia i van ser desconeguts a Occident fins que, al segle vi, els monjos nestorians van establir la ruta de la Seda.

A part del seu ús com a arbres de cultiu, s'utilitzen com a ornamentals en jardins, passejos i carrers.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Morus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 desembre 2023].
  2. «Morus L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 17 desembre 2023].
  3. Linné, 1753, p. 986.
  4. «morus alba». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 18 desembre 2023].
  5. «morus nigra». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 18 desembre 2023].

Bibliografia

[modifica]