Vés al contingut

Maria Àngels Cabré

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: M. Àngels Cabré)
Plantilla:Infotaula personaMaria Àngels Cabré
Biografia
Naixement1968 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional, poesia, crítica literària i traducció Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, crítica literària, poetessa, traductora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmariangelescabre.blogspot.com Modifica el valor a Wikidata

Maria Àngels Cabré (Barcelona, 1968) és una escriptora i crítica literària catalana, directora de l'Observatori Cultural de Gènere, dedicat a impulsar la presència de les dones en la cultura.[1][2] Ha estat professora del màster de Gènere i Comunicació (GiC) de la Universitat Autònoma de Barcelona.[3]

Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i màster en Humanitats (Literatura Comparada) per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.[cal citació] Des de 1990 treballa en el sector editorial i des de 1994 exerceix la crítica literària. Ha col·laborat molts anys al suplement Cultura/s de La Vanguardia i a altres mitjans com Lateral, Quimera, El País i la revista M-arte y cultura visual. També ha col·laborat al programa cultural Wonderland de Ràdio 4 (RNE). Actualment, publica articles al diari Ara.[cal citació] Ha participat en el volum col·lectiu A New History of Iberian Feminisms.[4]

Especialitzada en literatura escrita per dones i en dones i cultura, imparteix conferències i organitza activitats relacionades amb aquests àmbits.[5] L'any 2013 va engegar l'Observatori Cultural de Gènere, dedicat a incentivar la igualtat de gènere en la cultura.[cal citació]

Obres

[modifica]
  • Gabriel Ferrater (Omega, 2002)
  • El silencio (Caballo de Troya, 2008)[5]
  • Gran amor (Egales, 2011)[5]
  • Si se calla el cantor (Libros de la Frontera, 2012)[5]
  • Leer y escribir en femenino (Aresta, 2013)[5]
  • A contracorriente. Escritoras a la intemperie del siglo XX (Elba, 2015)
  • Wonderwomen. 35 retratos de mujeres fascinantes (SD Edicions, 2016)
  • Miralls creuats: Roig/Capmany (Pagès Editors, 2017)
  • María Luz Morales. Pionera del periodismo (Libros de Vanguardia, 2017)
  • LILA. Història gràfica d'una lluita/LILA. Historia gráfica de una lucha (Amb Toni Galmés; Comanegra, 2019)
  • El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya (Edicions 62, 2020)[6][7]
  • Flors i violes. La Barcelona literària en clau femenina (Ajuntament de Barcelona, 2021)
  • La lluita necessària. Retrat dels feminismes avui (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2022)

Antologies

[modifica]
  • Sobre el arte y el artista d'Oscar Wilde (DVD Ediciones, 2000; Elba, 2020)
  • Migajas sentenciosas de Francisco de Quevedo (Círculo de Lectores, 2004; Madrid, Espasa-Calpe, 2007)
  • Som una ganga de Montserrat Roig (Editorial Comanegra, 2020)
  • A la recerca de la dona moderna d'Anna Murià (Editorial Comanegra, 2022)

Algunes traduccions

[modifica]
  • Diario póstumo d'Eugenio Montale (Ediciones de la Rosa Cúbica, 1999)
  • Satura d'Eugenio Montale (Icaria, 2000)
  • Poesía completa de Oscar Wilde (DVD Ediciones, 1999)
  • La balada de la presó de Reading. L'Esfinx de Oscar Wilde (DVD Ediciones, 2000)
  • Las mujeres y los días de Gabriel Ferrater (Lumen, 2002)
  • Vidas conjeturales de Fleur Jaeggy (Alpha Decay, 2013)

Referències

[modifica]