Vés al contingut

Maria Carme Roca i Costa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ma. Carme Roca)
Plantilla:Infotaula personaMaria Carme Roca i Costa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, filòloga, historiadora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Lloc webmcarmeroca.com Modifica el valor a Wikidata
X: MCarmeRocaCosta Modifica el valor a Wikidata

Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és una historiadora i filòloga catalana, des de l'any 1997 es dedica professionalment a l'escriptura. D'ençà d'aleshores ha publicat gairebé setanta llibres, molts dels quals adreçats al públic infantil i juvenil. Per la seva trajectòria ha rebut diversos premis com el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica per Intrigues de palau (2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil per Akanuu, l'arquer persa (2005) o el Lola Anglada de contes per a infants pel recull On s'amaga la por (2002).[1] El 2018 va guanyar el premi Prudènci Bertrana per El Far (2018).

Carme Roca durant la presentació del seu llibre La ciutat oblidada el 2008

A banda d'escriure, forma part del programa "Itineraris de lectura" de la ILC. És membre del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil com a representant de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i també jurat de premis literaris com el Néstor Lujan de novel·la històrica o el Ciutat de Badalona de narrativa juvenil. Col·labora regularment amb la revista educativa Escola Catalana.

Obres

[modifica]
Assaig
  • Abadesses i priores a la Catalunya Medieval (2013). Base.
  • Les dones de Jaume I (2008). L’Esfera dels llibres.
Novel·la
  • Les illes interiors (2023) Columna
  • A Bàrcino (2020) Columna (en castellà: En Barcino, Planeta)
  • El far (2018)
  • La noia del club (2017).[2] Alzira: Edicions Bromera. ISBN 978-84-9026-721-9
  • A punt d'estrena (2016)[3]
  • L'enigma Colom (2014)[4]
  • Escollida pels déus (2011)
  • Barcino (2009), novel·la que conta la vida de Luci Minici Natal Quadroni, prohom de la ciutat de Bàrcino del segle I, una combinació de coneixements històrics i de llibertat novel·lesca.,[5]
  • El monestir proscrit (2008)
  • Intrigues de palau (2006)
  • El pont de fusta (2004)
  • El darrer buit (1997)
Narrativa juvenil i infantil
  • Nicoletta i companyia (2023) Jollibre
  • Fadanina / Fadanina i els follets perduts (2023) Baula
  • La Gina el gat i l’emparedat (2022) Animallibres
  • Tutankamon. El descobriment de la tomba (2022) Barcanova. En castellà: Tutankamón. El descubriemiento de la tumba. Anaya.
  • Espai Personal (2021) Fiction Exprès. En coautoria amb Albert Puyuelo.
  • Sense filtres (2020) Jo llibre. En castellà Sin filtros Loqueleo
  • Nora, la petita campanera  (2018) Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Selfies al cementiri (2016). Barcanova.
  • Els mitjons de l'ogre (2016). Jollibre. En castellà: Los calcetines del ogro (2018). En valencià: Els calcetins de l’ogre (2016) Voramar.
  • Dedica'm un poema encara que sigui teu (2013) Barcanova.
  • Katalepsis (2013). És una novel·la guanyadora del Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil en 2012.[6] En la història ens trobem des del rebuig social, la lluita del dèbil davant del poderós, la dificultat de comunicació entre pares i fills; la bona relació entre avis –besavis, en aquest cas– i nets, la importància de l'amistat de debò, l'amor i l'amor-odi; les relacions per interessos o el sisè sentit dels gats.
  • Com una fotocòpia (2012) Estrella Polar.
  • La moneda partida (2010) EDEBÉ. En castellà, La moneda partida.
  • Qui és el de la foto? (2010) Bromera.
  • La ciutat oblidada (2008). Estrella Polar.
  • Quina bestiesa (2008) Baula.
  • Una granota reial (2007). Barcanova.
  • No hi ha petons per als fantasmes (2007). Oxford.
  • La reina de Gizeh (2007) Planeta Oxford / 2019 Viena. En castellà La reina de Giza.
  • Tambors de vidre (2006). Edebé. Amb coautoría amb Montse Ballarín. En castellà: Tambores de cristal.
  • Un drac amb massa fums (2006). Oxford.
  • Akanuu, l'arquer persa (2005). Barcanova.
  • Estripar la teranyina (2005). Baula.
  • Kamira.rom (2005). Cadí.
  • Pedra foguera (2005). Barcanova.
  • On s'amaga la por (Editorial Meteora, 2004). Premi Lola Anglada 2002.
  • Les formigues s'han refredat (2004). Jollibre.
  • La temuda petjada de Kali (2004). EDEBÉ.
  • De pel·lícula (2003). Barcanova / 2009 Cadí
  • Ada i Valeri, una nena i un bacteri (2003). Baula.
  • El faedor de mentides (2003). Barcanova.
  • Ermengol el Salat (2002) Edebé. En castellà, Armengol, el salado.
  • Nits de celobert (2002) Baula
  • Amb ulls de guácharo (2001). Jollibre
  • Port Aventura té... Àngel (2001) Casals.
  • Foc al cor (2000) Cadí / (2017) Animallibres.
  • Els llibres també s'equivoquen? (1999). Casals.
  • Sis contes revoltats (1998). Jollibre.
  • Qui és el penjat? (1997). Casals.
  • Una setmana plena de boires (1997) Edebé. En castellà, Una semana de brumas
Participació en reculls de contes
  • Lletres blaves per a l’autisme (2017). Stonberg.
  • La solidaritat no degenera (2013) Viena.
  • Elles també maten (2013)
  • Clio, musa i assassina (2012)
  • De tot cor (2007) Barcanova
  • La Piranya i altres narracions (2000)
  • Deus et machina (1999) La Busca Edicions.
  • Telefonia mòbil (1996) Ràdio Molins de Rei

Premis

[modifica]
  • Finalista Atrapallibres 2021, per la novel·la Sense filtres
  • Finalista Premi llibreter 2020 (modalitat infantil) per la novel·la La reina de Gizeh
  • Premi Literari de Girona Prudenci Bertrana de novel·la per El far, 2018
  • Premi Barcanova de Literatura Juvenil, 2017 per Selfies al cementiri
  • Premi L'Illa dels Llibres, 2016 per A punt d'estrena
  • Premi Joaquim Ruyra, 2012 per Katalepsis
  • Premi Ciutat d'Alzira-Bancaixa de narrativa juvenil, 2009 per Qui és el de la foto?
  • Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, 2006 per Intrigues de palau
  • Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil, 2005 per Akanuu, l'arquer persa
  • White Raven's (2004): El faedor de mentides.
  • Premi Lola Anglada de Tiana (2002): On s'amaga la por.
  • Premi Don·na (1997): El darrer buit.
  • Premi Jocs Florals del Raval (1994).
  • Premi Especial Barri de Sant Antoni (1994).
  • Premi Barri de Sant Antoni-Eixample (1993).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Maria Carme Roca i Costa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Nunes, Maria «Nedar en l'estela dels somnis». llegir.cat [Consulta: 22 febrer 2022].
  3. ↑ Costa-Gramunt, Teresa «A punt d'estrena». Eix Diari, 04-04-2016.
  4. ↑ SM «Maria Carme Roca imagina un Colom corsari». Ara, 21-02-2014.
  5. ↑ Barcino. Columna Edicions, 2009, p. 336. ISBN 9788466410540. 
  6. ↑ «Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012». diari Ara, 14-12-2012. [Consulta: 12 gener 2013].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Carme Roca i Costa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Carme_Roca_i_Costa&oldid=34100536»