Vés al contingut

Magda Oranich i Solagran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Magda Oranich)
Plantilla:Infotaula personaMagda Oranich i Solagran
Imatge
Magda Oranich (2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
1999 – 2007
Diputada al Parlament de Catalunya
30 març 1992 – 26 setembre 1995

Circumscripció electoral: Barcelona

Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, advocada Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata -
PartitIniciativa per Catalunya Verds (1987–1995)
Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (1985–1987)
Nacionalistes d'Esquerra (1979–1984) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1719367 TMDB.org: 2320399
X: MagdaOranich Modifica el valor a Wikidata

Magda Oranich i Solagran (Barcelona, 11 de desembre de 1945) és una advocada i política catalana coneguda per defensar nombrosos presos polítics durant el franquisme. Fou diputada al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura, i és referent a Catalunya en la lluita pels drets de les dones, la igualtat de gènere i els drets dels animals.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Llicenciada en Dret i Periodisme per la Universitat de Barcelona, participà en la fundació de l'Assemblea de Catalunya i fou empresonada per participar en una reunió.[2][4] Formà part de l'equip defensor de la darrera persona afusellada pel franquisme, el militant d'ETA Jon Paredes Manot, conegut com a Txiki,[5] en el consell de guerra del 27 de setembre de 1975, i també defensà Salvador Puig i Antich.[3]

Amb la fi del franquisme participà en la fundació del partit polític Nacionalistes d'Esquerra, i fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 en la demarcació de Barcelona en la llista d'Iniciativa per Catalunya.[2] El 1995 abandonà Iniciativa per Catalunya i fou regidora independent per les llistes de CiU a l'Ajuntament de Barcelona entre 1999-2007, on va estar adscrita al Districte de Gràcia, membre de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, i de la Comissió de Seguretat i Mobilitat. A les eleccions espanyoles de 2015 es va presentar a la llista de Democràcia i Llibertat[6] i a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 apareixia a les llistes de Junts per Catalunya.[7]

Ha estat membre de la Comissió dels Drets humans del Col·legi d'Advocats de Barcelona, i vicepresidenta del Consell Nacional de Dones de Catalunya.[2] Ha representat moltes víctimes en casos de violacions i de maltractaments, agressions o avortaments. En concret, actuà en el cas contra l'anomenat violador de l'Eixample, que guanyà el 1988. Representà també víctimes de maltractaments en orfenats franquistes, difosos en el documental Els orfenats de la por (2015).[3]

És també secretària de la junta directiva d'ACNUR Catalunya, membre de la junta de Institut Català Internacional per la Pau elegida pel Parlament[8] i membre de la Fundació Ramon Trias Fargas. És membre de la Comissió de Reforma dels Estatuts del Futbol Club Barcelona i el 23 d'abril del 2009 passà a formar part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona presidida per Joan Laporta.

Creà la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d'Advocats de Barcelona el 2002, en la qual és presidenta,[9] i va donar suport a la iniciativa legislativa popular de 2010 per l'abolició de les curses de braus a Catalunya.[10]

Premis i distincions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Hinojo, Júlia «Tres referents de l'advocacia i els drets humans, guardonats amb els Premis Valor». Xarxanet, 15-06-2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Parlament de Catalunya «Càrrecs parlamentaris i biografies dels diputats i diputades Composició dels grups parlamentaris». IV legislatura.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Magdalena Oranich i Solagran». Gran enciclopèdia catalana.
  4. ↑ «Me politicé durante la dictadura» El Mundo
  5. ↑ Òmnium recorda les víctimes del franquisme i demana justícia pels crims de la dictadura VilaWeb
  6. ↑ Juntas Electorales Provinciales «Candidaturas proclamadas para las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado, convocadas por Real Decreto 977/2015, de 26 de octubre.». BOE, 24-11-2015.
  7. ↑ Magda Oranich i Joan Rigol també fitxen per Junts per Catalunya Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine. El Món
  8. ↑ «Magda Oranich entra a la junta de l'Institut Català Internacional per la Pau». e-noticies.com, 06-11-2013.
  9. ↑ Yuste, Chesús «APDDA: 7 años de lobby por los animales en las Cortes Generales». eldiario.es, 16-09-2014.
  10. ↑ Els famosos diuen 'prou' als toros 04/07/2009 El Periódico de Catalunya
  11. ↑ «Jane Goodall, premiada en España». ECOticias, 05-02-2013.
  12. ↑ «Barcelona otorga su medalla de Honor a Loquillo, Oranich y Marta Estrada». La Vanguardia, 21-07-2017.

Enllaços externs

[modifica]
  • <Els altres veïns>, Magda Oranich, Barcelona Metròpolis, marzo de 2009.
  • (castellà) Entrevista publicada al llibre "Abogados de Cataluña"
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Magda_Oranich_i_Solagran&oldid=31462721»