Magnòlides
magnoliids  | |
|---|---|
 Asimina triloba | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Cap valor | magnoliids |
.svg){kind=icon}
Les magnòlides (Magnoliidae[1] o magnoliids) són un clade de les angiospermes, les plantes amb flors, format per quatre ordres[2] que agrupen 18 famílies i unes 10.000 espècies, amb una distribució cosmopolita.[3]
Descripció
[modifica]Són plantes molt diverses, arbres, arbusts, lianes o plantes herbàcies i moltes presenten característiques arcaiques. Es caracteritzen per produir els alcaloides benzilisoquinolina o l'aporfina que tenen una funció defensiva front els animals.[3]
Taxonomia
[modifica]El nom de les magnòlides va ser publicat per primer cop pel botànic txec František Antonín Novák, (1892-1964), però la primera publicació vàlida la va fer l'any 1967 el botànic armeni Armèn Takhtadjan (1910-2009). Aquest nom botànic deriva del cognom del botànic occità Pierre Magnol (1638–1715).[1]
A L'actual sistema de classificació de les angiospermes, APG IV (2016), el clade de les magnòlides, un subclade de les mesangisopermes, està format pels quatre ordres següents:[4]
- Canellales Cronquist, 1957
- Piperales Bercht. & J.Presl, 1820
- Magnoliales Juss. ex Bercht. & J.Presl, 1820
- Laurales Juss. ex Bercht. & J.Presl, 1820
Història taxonòmica
[modifica]Sistema APG
[modifica]La primera versió del sistema de classificació APG (1998) no va reconèixer aquest clade però si els ordres de les magnolials, les laurals i les piperals, mentre que les canel·làcies no foren classificades dins de cap ordre.[5] A la segona versió, APG II (2003), es va reconèixer l'odre de les canel·lals i el clade de les magnòlides, ja format pels quatre ordres[6] que s'han mantingut a la tercera versió, APG III (2009),[7] i a l'actual APG IV (2016) com a un subclades de les mesangisopermes.[4]
Altres sistemes
[modifica]A l'antic sistema Cronquist (1981), les magnòlides eren una subclasse que agrupava els ordres següents:[8]
- Magnoliales
- Laurales
- Piperales
- Aristolochiales
- Illiciales
- Nymphaeales
- Ranunculales
- Papaverales
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Queiroz, Cantino i Gauthier, 2020, p. 293.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ 3,0 3,1 «magnoliid clade» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 7 maig 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Byng et alii., 2016, p. 14.
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 538.
- ↑ Bremer et alii., 2003, p. 401.
- ↑ Bremer et alii., 2009, p. 108.
- ↑ Cronquist, 1981, p. XIII.
Bibliografia
[modifica]- Queiroz, Kevin de; Cantino, Philip D.; Gauthier, Jacques A. Phylonyms. A Companion to the PhyloCode (en anglès). CRC Press, 2020. ISBN 978-1-138-33293-5.
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1.
- The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 399-436.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 105-121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
