Divehi
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 ([divehi]) | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 350,000+[1] |
| Parlants nadius | 340.500 (2012 ) |
| Oficial a | Maldives |
| Autòcton de | Àsia meridional |
| Estat | Maldives i Minicoi (Índia) |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | thaana |
| Institució de normalització | National Centre for Linguistics and Historical Research |
| Codis | |
| ISO 639-1 | dv |
| ISO 639-2 | div |
| ISO 639-3 | div |
| SIL | div |
| Glottolog | dhiv1236 |
| Ethnologue | div |
| ASCL | 5214 |
| IETF | dv |
El divehi, conegut com a mahl a Minicoi, és una de les llengües indoàries. És oficial a les Maldives. Es calcula que té prop de 350,000 parlants nadius i s'han trobat inscripcions almenys del segle viii. Té una fonologia basada en l'oposició de vocals llargues o breus i consonants simples i geminades, que es combinen en grups de dos o tres sons per a formar síl·labes. El divehi té declinacions i set casos, així com dos sistemes diferents d'expressar els numerals. Existeixen tres nivells de parla formal ben diferenciats.
L'idioma divehi de les Maldives està emparentat amb el singalès de Sri Lanka i aquestes dues llengües mostren les característiques de provenir d'un tronc comú.
El divehi s'escriu amb l'alfabet Tāna, derivat de la numeració aràbiga oriental.
Referències
[modifica]- Xavier Romero Frias, The Maldive Islanders, A Study of the Popular Culture of an Ancient Ocean Kingdom. Barcelona 1999, ISBN 84 7254 801 5
Enllaços externs
[modifica]
