Vés al contingut

Ànec cullerot zebrat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Malacorhynchus)
Infotaula d'ésser viuÀnec cullerot zebrat
Malacorhynchus membranaceus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes404 g
344 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura64 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries7,24 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou26 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22680336 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereMalacorhynchus
EspècieMalacorhynchus membranaceus Modifica el valor a Wikidata
(Latham, 1801)
Nomenclatura
ProtònimAnas membranacea Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de

L'ànec cullerot zebrat (Malacorhynchus membranaceus) és una espècie australiana d'ànec. Considerada l'únic representant viu de la tribu Malacorhynchini, a la subfamília Anatinae. Estudis genètics moderns la situen a la tribu Anserini, dins la subfamília dels anserins (Anserinae).[1]

Descripció

[modifica]

El més cridaner d'aquest ocell és el seu gran bec en forma d'espàtula. És un ànec menut (fa 38-40 cm de llargària). Color marró per l'esquena i part superior del cap. Barrejat de blanc i negre pels costats i uns pegats negres al voltant dels ulls, enmig de la cara blanca, en fan un animal inconfusible. Els joves són una mica més apagats, però amb un plomatge similar. Tenen en el cap un taca rosada visible únicament a curta distància.

Taxonomia

[modifica]

És l'únic membre viu del seu gènere, al qual també pertanyia Malacorhynchus scarletti, un ànec una mica major, que vivia a Nova Zelanda.

S'ha relacionat aquest peculiar ànec, amb algunes subfamílies diferents, com ara els Tadorninae[2] i els Oxyurinae (Sraml et al. 1996).

Distribució

[modifica]

Amplament distribuït per Austràlia, vagabundeja cercant les zones on ha plogut fa poc, ocupant les zones on hi ha aigua estancada, sobretot en regions seques d'interior.[3]

Alimentació

[modifica]

Depenen per a la seva alimentació del plàncton, així com de crustacis, mol·luscs i insects. El seu bec està eficientment dissenyant per a l'extracció d'organismes diminuts.

Cria

[modifica]

L'època de cria va en funció de la pluja, ja que aconsegueixen que l'estació reproductora coincideixi amb l'època de major abundància d'aliment. Quan les condicions atmosfèriques no afavoreixen l'abundància d'aliment, la reproducció pot ser completament restringida. De qualsevol manera poden realitzar la posta entre agost i octubre al sud d'Austràlia i entre març i maig al nord. La femella diposita al niu de 6 a 8 ous que cova 26 dies. El mascle col·labora en les tasques de cria.

Referències

[modifica]
  1. Cladograma dels anseriformes segons Burgarella et al. (2010) Rev. 14-03-2011
  2. «Sibley». Arxivat de l'original el 2008-11-21. [Consulta: 7 novembre 2009].
  3. GROMS[Enllaç no actiu]