Malaltia inflamatòria pelviana
 | |
| Tipus | malaltia del sistema reproductor femení, malaltia annexal, malaltia infecciosa i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | ginecologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | GA05 |
| CIM-10 | N70-N77 |
| CIM-9 | 614-616 |
| CIAP | X74 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 9748 |
| MedlinePlus | 000888 |
| eMedicine | 256448 |
| Patient UK | Pelvic-Inflammatory-Disease-(PID) |
| MeSH | D000292 |
| UMLS CUI | C0242172 |
| DOID | DOID:1003 |
La malaltia inflamatòria pelviana (MIP) és una infecció de la part superior del sistema reproductor femení, és a dir, l'úter, les trompes de Fal·lopi i els ovaris, i a l'interior de la pelvis.[1][2] Sovint, pot no haver-hi símptomes.[3] Els signes i símptomes, quan hi són presents, poden incloure dolor abdominal inferior, secrecions vaginals, febre, cremor amb la micció, dolor amb el sexe, sagnat després del sexe o menstruació irregular.[3] La MIP no tractada pot provocar complicacions a llarg termini, incloent infertilitat, embaràs ectòpic, dolor pelvià crònic i càncer.[2][4][5]
La malaltia és causada per bacteris que es propaguen des de la vagina i el coll uterí.[1] Les infeccions per Neisseria gonorrhoeae o Chlamydia trachomatis són presents en el 75 al 90 per cent dels casos. [2] Sovint, hi ha diversos bacteris implicats.[2] Sense tractament, al voltant del 10 per cent de les persones amb una infecció per clamidia i el 40 per cent de les persones amb una gonorrea desenvoluparan una MIP.[2][6] Els factors de risc són generalment similars als de les infeccions de transmissió sexual i inclouen un gran nombre de parelles sexuals i el consum de drogues.[2] La dutxa vaginal també pot augmentar el risc.[2] El diagnòstic es basa normalment en els signes i símptomes que presenten.[2] Es recomana considerar la malaltia en totes les dones en edat fèrtil que presentin dolor abdominal inferior.[2] Un diagnòstic definitiu de MIP es fa trobant pus que afecti les trompes de Fal·lopi durant la cirurgia.[2] L'ecografia també pot ser útil en el diagnòstic.[2]
Els esforços per prevenir la malaltia inclouen tenir poques parelles sexuals i utilitzar preservatius.[7] La detecció de dones amb risc d'infecció per clamidia seguida d'un tractament disminueix el risc de MIP.[8] Si se sospita el diagnòstic, normalment s'aconsella el tractament.[2] També s'hauria de tractar les parelles sexuals de la dona.[8] En aquells amb símptomes lleus o moderats, es recomana una injecció única de l'antibiòtic ceftriaxona juntament amb dues setmanes de doxiciclina i possiblement metronidazole per via oral.[9] Per a aquells que no milloren després de tres dies o tenen malalties greus, s'han d'utilitzar antibiòtics per via intravenosa.[9]
A nivell mundial, es van produir al voltant de 106 milions de casos de clamidiosis i 106 milions de casos de gonorrea el 2008.[6] No obstant això, el nombre de casos de MIP no està clar.[10] S'estima que afecta aproximadament l'1,5% de les dones joves anualment.[10] Als Estats Units, s'estima que el MIP afectarà aproximadament un milió de persones cada any.[11] Un tipus de dispositiu intrauterí (DIU) conegut com a escut Dalkon va provocar un augment de les taxes de MIP a la dècada de 1970.[2] Els DIU actuals no s'associen amb aquest problema després del primer mes.[2]
Etiologia
[modifica]Infecciosa, generalment per bacteris.
Sovint per una malaltia de transmissió sexual, com candidosi, gonorrea i altres malalties d'origen bacterià (estafilococs, estreptococs).
Menys sovint per la implantació d'un dispositiu intrauterí o després d'un avortament.
Quadre clínic
[modifica]Simptomatologia
[modifica]Entre els símptomes es troben: dolor abdominal, secrecions vaginals amb característiques anormals. Aquests símptomes poden ampliar-se (habitualment en la forma aguda) a: febre, micció dolorosa, nàusees i vòmits, entre altres.
Exploració física
[modifica]L'exploració abdominal: dolor abdominal baix (a hipogastri i/o fosses ilíaques).
La palpació vaginal sol ser dolorosa (en palpar l'òrgan genital intern afectat).
Proves complementàries
[modifica]Anàlisis de sang (recompte de glòbuls blancs) i, usualment i en la forma aguda, es pot saber el germen que l'ocasiona amb l'anàlisi del fluix vaginal.
També es pot recórrer a l'ecografia i la laparoscòpia.
Tractament
[modifica]- Antiinflamatoris no esteroidals.
- Si l'origen és una infecció caldran antibiòtics o, més rarament, antimicòtics, depenent del cas.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Pelvic inflammatory disease». The New England Journal of Medicine, 372, 21, 2015, pàg. 2039–48. DOI: 10.1056/NEJMra1411426. PMID: 25992748.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Mitchell, C; Prabhu, M «Pelvic inflammatory disease: current concepts in pathogenesis, diagnosis and treatment.». Infectious Disease Clinics of North America, 27, 4, 12-2013, pàg. 793–809. DOI: 10.1016/j.idc.2013.08.004. PMC: 3843151. PMID: 24275271.
- ↑ 3,0 3,1 «Pelvic Inflammatory Disease (PID) Clinical Manifestations and Sequelae», 01-10-2014. Arxivat de l'original el 22 febrer 2015. [Consulta: 21 febrer 2015].
- ↑ Chang, A. H.; Parsonnet, J. «Role of Bacteria in Oncogenesis». Clinical Microbiology Reviews, 23, 4, 2010, pàg. 837–857. DOI: 10.1128/CMR.00012-10. ISSN: 0893-8512. PMC: 2952975. PMID: 20930075.
- ↑ Chan, Philip J.; Seraj, Ibrahim M.; Kalugdan, Theresa H.; King, Alan «Prevalence of Mycoplasma Conserved DNA in Malignant Ovarian Cancer Detected Using Sensitive PCR–ELISA». Gynecologic Oncology, 63, 2, 1996, pàg. 258–260. DOI: 10.1006/gyno.1996.0316. ISSN: 0090-8258. PMID: 8910637.
- ↑ 6,0 6,1 «Global incidence and prevalence of selected curable sexually transmitted infections - 2008» p. 2, 19, 2012. Arxivat de l'original el 19 març 2015. [Consulta: 22 febrer 2015].
- ↑ «Pelvic Inflammatory Disease (PID) Patient Counseling and Education». Centers for Disease Control, 01-10-2014. Arxivat de l'original el 22 febrer 2015. [Consulta: 21 febrer 2015].
- ↑ 8,0 8,1 «Pelvic Inflammatory Disease (PID) Partner Management and Public Health Measures». Centers for Disease Control, 01-10-2014. Arxivat de l'original el 22 febrer 2015. [Consulta: 21 febrer 2015].
- ↑ 9,0 9,1 «2010 STD Treatment Guidelines Pelvic Inflammatory Disease». Centers for Disease Control, 15-08-2014. Arxivat de l'original el 22 febrer 2015. [Consulta: 22 febrer 2015].
- ↑ 10,0 10,1 Eschenbach, D «Acute Pelvic Inflammatory Disease». Glob. Libr. Women's Med., 2008. DOI: 10.3843/GLOWM.10029. ISSN: 1756-2228.
- ↑ «Self-Study STD Modules for Clinicians — Pelvic Inflammatory Disease (PID) Next Centers for Disease Control and Prevention Your Online Source for Credible Health Information CDC Home Footer Separator Rectangle Epidemiology». Centers for Disease Control, 01-10-2014. Arxivat de l'original el 22 febrer 2015. [Consulta: 21 febrer 2015].