Vés al contingut

Infecció vírica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Malaltia vírica)
Plantilla:Infotaula malaltiaInfecció vírica
modifica
Tipusmalaltia infecciosa, infecció i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
bismut Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat pervirus Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111D9Z Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B34.9, B34 i A94 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9066.9 i 060-066.99 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0150854 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD014777 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet163585 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0042740, C0003723, C0042769 i C5680445 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:934 Modifica el valor a Wikidata

Una virasi o infecció vírica (o malaltia vírica, quan produeix clínica) es produeix quan el cos d'un organisme és envaït per virus patògens i partícules víriques infeccioses (virions) que s'uneixen i entren a les cèl·lules susceptibles.[1] Hi ha un gran nombre de virus que causen infeccions humanes però es mostren en les taules d'aquest article els que són clínicament més importants, tot i que els coneguts a hores d'ara superen el centenar.[2]

El ventall de patologies produïdes pels virus és amplíssim. Són els responsables d'afeccions generalment banals, com ara la majoria de refredats comuns,[3] i també de febres hemorràgiques amb una taxa de mortalitat molt alta.[4]

Durant els darrers anys, l'ús de tècniques moleculars ha posat de manifest la gran importància que tenen els fenòmens de coinfecció i les sinèrgies que es produeixen entre virus i bactèries[5] en el pronòstic i tractament de les infeccions víriques. Avui dia, però, les dades clíniques sobre aquest particular són variables o inclús discrepants. Un fet que, possiblement, està relacionat amb la diversitat dels múltiples agents etiològics implicats segons la localització geogràfica i amb els mètodes de detecció emprats.[6][7]

Taula comparativa de les famílies i espècies de virus clínicament importants
Família Grup Baltimore Espècies importants[8] Embolcall [8] Forma del virió[8] Lloc de replicació[8]
Adenoviridae Grup I Adenovirus No embolicat Icosaèdrica Nucli
Herpesviridae Grup I Herpes simple tipus 1, herpes simplex tipus 2, virus de la varicel·la zòster, virus d'Epstein-Barr,[9] citomegalovirus humà, herpesvirus humà tipus 8[10] Embolicat Complexa Nucli
Papillomaviridae Grup I Virus del papil·loma humà No embolicat Icosaèdrica Nucli
Polyomavirus Grup I Virus BK, virus JC[11] No embolicat Icosaèdrica Nucli
Poxviridae Grup I Verola Embolicat Complexa Citoplasma
Hepadnaviridae Grup VII Virus de l'hepatitis B Embolicat Icosaèdrica Nucli
Parvoviridae Grup II Bocavirus humans,[12] parvovirus B19,[13] No embolicat Icosaèdrica Nucli
Astroviridae Grup IV Astrovirus humà[14] No embolicat Icosaèdrica Citoplasma
Caliciviridae Grup IV Virus de Norwalk[15] No embolicat Icosaèdrica Citoplasma
Picornaviridae Grup IV Coxsackievirus, virus de l'hepatitis A, poliovirus, rinovirus No embolicat Icosaèdrica Citoplasma
Coronaviridae Grup IV Virus de la síndrome respiratòria aguda severa (SARS-CoV), virus de la COVID-19 (SARS-CoV-2) Embolicat Helicoidal Citoplasma
Flaviviridae Grup IV Virus de l'hepatitis C, virus de la febre groga, virus del dengue, virus del Nil Occidental Embolicat Icosaèdrica Citoplasma
Togaviridae Grup IV Virus de la rubèola[16] Embolicat Icosaèdrica Citoplasma
Hepeviridae Grup IV Virus de l'hepatitis E Embolicat Icosaèdrica Citoplasma
Retroviridae Grup VI Virus de la immunodeficiència humana (VIH) Embolicat Icosaèdrica[17] Nucli
Orthomyxoviridae Grup V Virus de la grip Embolicat Helicoidal Nucli[18]
Arenaviridae Grup V Virus Guanarito, virus Junín,[19] virus de Lassa, virus Machupo,[20] virus Aporé,[21] virus de Sabiá[22] Embolicat Helicoidal Citoplasma
Bunyaviridae Grup V Virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo Embolicat Helicoidal Citoplasma
Filoviridae Grup V Virus d'Ebola, virus de Marburg Embolicat Helicoidal Citoplasma
Paramyxoviridae Grup V Virus del xarampió,[23] virus de la parotiditis, virus parainfluenza,[24] virus sincitial respiratori,[25] metapneumovirus humà,[26] virus Hendra, virus Nipah,[27] Embolicat Helicoidal Citoplasma
Rhabdoviridae Grup V Virus de la ràbia Embolicat Helicoidal, en forma de bala Citoplasma
No assignat Grup V Virus de l'hepatitis D[28] Embolicat Esfèrica Nucli
Reoviridae Grup III Rotavirus, orbivirus, coltivirus,[29] virus Banna[30] No embolicat Icosaèdrica Citoplasma

Referències

[modifica]
  1. ↑ Taylor MP, Kobiler O, Enquist LW «Alphaherpesvirus axon-to-cell spread involves limited virion transmission» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2012 Oct 16; 109 (42), pp: 17046–17051. ISSN 0027-8424. DOI: 10.1073/pnas.1212926109. PMID: 23027939 [Consulta: 3 maig 2020].
  2. ↑ SIB «Human viruses and associated pathologies» (en anglès). ViralZone, 2020; Abr (rev), pàgs: 4 [Consulta: 5 maig 2020].
  3. ↑ Heikkinen, T; Järvinen, A «The common cold» (en anglès). Lancet, 2003 Gen 4; 361 (9351), pp: 51-59. PMID: 12517470. DOI: 10.1016/S0140-6736(03)12162-9. PMC: 7112468 [Consulta: 5 maig 2020].
  4. ↑ Johnson, KM «Emerging Viruses in Context: An Overview of Viral Hemorrhagic Fevers» (en anglès). A: Emerging Viruses (Morse, SS; Ed.) Oxford University Press, 1996; Ag 1, pp: 46-57. ISBN 9780195355741 [Consulta: 5 maig 2020].
  5. ↑ Almand, EA; Moore, MD; Jaykus, LA «Virus-Bacteria Interactions: An Emerging Topic in Human Infection» (en anglès). Viruses, 2017 Mar; 9 (3), pp: 58. PMID: 28335562. DOI: 10.3390/v9030058. PMC: 5371813 [Consulta: 4 juny 2020].
  6. ↑ Díaz-Muñoz, SL «Viral coinfection is shaped by host ecology and virus-virus interactions across diverse microbial taxa and environments» (en anglès). Virus Evol, 2017 Abr 27; 3 (1), pp: vex011. PMID: 28469939. DOI: 10.1093/ve/vex011. PMC: 5407056 [Consulta: 10 maig 2020].
  7. ↑ Kumar N, Sharma S, Barua S, Tripathi BN, Rouse BT «Virological and Immunological Outcomes of Coinfections» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2018 Jul 5; 31 (4), pii: e00111-17. PMID: 29976554. DOI: 10.1128/CMR.00111-17. PMC: 6148187 [Consulta: 10 maig 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Llevat que s'especifiqui una altra cosa, la referència és: Fisher, Harvey & Champe 2007, pàg. 354–366
  9. ↑ Hislop AD, Taylor GS, Sauce D, Rickinson AB «Cellular Responses to Viral Infection in Humans: Lessons from Epstein-Barr Virus» (en anglès). Annu Rev Immunol, 2007; 25, pp: 587-617. ISSN 1545-3278. DOI: 10.1146/annurev.immunol.25.022106.141553. PMID: 17378764 [Consulta: 5 maig 2020].
  10. ↑ Rewane A, Tadi P «Herpes Virus Type 8 (HHV 8)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Abr 12; NBK (rev), pàgs: 5. PMID: 32310483 [Consulta: 5 maig 2020].
  11. ↑ NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine. «JC polyomavirus» (en anglès) p. 2, 2019 Oct 31; ID10632 (rev). [Consulta: 10 maig 2020].
  12. ↑ Aguirre Muñoz, CA «El Bocavirus humano: un nuevo virus respiratorio» (en castellà). Iatreia, 2006 Gen-Mar; 19 (1), pp: 71-76. ISSN 0121-0793 [Consulta: 3 juny 2020].
  13. ↑ Neely, G; Cabrera, R; Hojman, L «Parvovirus B19: Un virus ADN asociado a múltiples manifestaciones cutáneas» (en castellà). Rev Chil Infectol, 2018; 35 (5), pp: 518-530. ISSN 0716-1018. DOI: 10.4067/s0716-10182018000500518 [Consulta: 5 maig 2020].
  14. ↑ Bosch A, Pintó RM, Guix S «Human Astroviruses» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2014 Oct; 27 (4), pp: 1048-1074. ISSN 0893-8512. DOI: 10.1128/CMR.00013-14. PMID: 25278582 [Consulta: 5 maig 2020].
  15. ↑ Duda, K; Burakoff, R «Overview of Norovirus or the Cruise Ship Virus» (en anglès). Verywell Health, 2020; Gen 21, pàgs: 2 [Consulta: 5 maig 2020].
  16. ↑ Mali, A; Giri, P «A Mini Review on Rubella Virus» (en anglès). ASMS, 2018 Des; 2 (9), pp: 10-14. ISSN 2582-0931 [Consulta: 16 maig 2020].
  17. ↑ Le, Tao; Bhushan, Vikas; Vasan, Neil. First Aid for the Usmle Step 1 2010. McGraw-Hill Prof Med/Tech, 2009, p. 169. ISBN 978-0-07-163340-6. 
  18. ↑ Fisher, Harvey & Champe 2007, p. 315
  19. ↑ Wattam, R «Junin Virus» (en anglès). Virginia Bioinformatics Institute, 2004; Maig 11, pàgs: 19. Arxivat de l'original el 28 d’agost 2006 [Consulta: 21 maig 2020].
  20. ↑ Dyal, J; Fohner, B «Arenaviridae: Machupo» (en anglès). Humans and Viruses, Stanford University, 2005, pàgs: 2 [Consulta: 5 maig 2020].
  21. ↑ Fernandes J, Guterres A, de Oliveira RC, Jardim R, et al «Aporé virus, a novel mammarenavirus (Bunyavirales: Arenaviridae) related to highly pathogenic virus from South America» (en anglès). Mem Inst Oswaldo Cruz, 2019; 114, pp: e180586. PMID: 31141019. DOI: 10.1590/0074-02760180586. PMC: 6533801 [Consulta: 5 maig 2020].
  22. ↑ Gonzalez, JP; Bowen, MD; Nichol, ST; Rico-Hesse, R «Genetic Characterization and Phylogeny of Sabiá Virus, an Emergent Pathogen in Brazil» (en anglès). Virology, 1996 Ag; 221 (2), pp: 318-324. ISSN 0042-6822. DOI: 10.1006/viro.1996.0381. PMID: 8661442 [Consulta: 21 maig 2020].
  23. ↑ INSST «Virus del sarampión» (en castellà). DataBio, 2016 Feb 15; Ficha DB-V-V.s-16 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 16 maig 2020].
  24. ↑ Tesini, BL «Parainfluenza Virus Infections» (en anglès). MSD Manual (Professional Version), Merck Sharp & Dohme Corp., 2020; Maig (rev), pàgs: 1 [Consulta: 5 juny 2020].
  25. ↑ Díaz, PV; Avendaño, LF «El virus respiratorio sincicial: patógeno de niños… y de grandes» (en castellà). Rev Chil Enferm Respir, 2017 Des; 33 (4), pp: 293-302. ISSN 0717-7348. DOI: 10.4067/S0717-73482017000400293 [Consulta: 5 maig 2020].
  26. ↑ Ulloa-Gutiérrez, R «Metapneumovirus humano: un nuevo agente en el diagnostico diferencial de la infección respiratòria» (en castellà). An Pediatr, 2003 Ag; 59 (2), pp: 129-130. ISSN 1695-4033. DOI: 10.1016/S1695-4033(03)78735-9 [Consulta: 16 maig 2020].
  27. ↑ WHO «Nipah virus» (en anglès). Fact sheets, 2018; Maig 30 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 5 maig 2020].
  28. ↑ Kumar, S «Hepatitis D» (en anglès). MSD Manual (Professional Version), Merck Sharp & Dohme Corp., 2019; Oct (rev), pàgs: 2 [Consulta: 5 maig 2020].
  29. ↑ Attoui, H; Mohd Jaafar, F; Piagini, P; Cantaloube, JF; et al «Genus Coltivirus (Family Reoviridae): Genomic and Morphologic Characterization of Old World and New World Viruses» (en anglès). Arch Virol, 2002 Mar; 147 (3), pp: 533-561. PMID: 11958454. DOI: 10.1007/s007050200005. PMC: 7098428 [Consulta: 3 juny 2020].
  30. ↑ Liu H, Li MH, Zhai YG, Meng WS, et al «Banna virus, China, 1987-2007» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2010 Mar; 16 (3), pp: 514-517. PMID: 20202434. DOI: 10.3201/eid1603.091160. PMC: 3322026 [Consulta: 10 maig 2020].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Infecció vírica
  • Effects of viral infection on host cell Shomu's Biology. 2014, Mar. (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Infecció_vírica&oldid=34012189»