Mansfield College (Oxford)
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | College of the University of Oxford edifici universitari | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1886 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Treballadors | 99 (2019) | ||||
| Part de | Universitat d'Oxford | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Ingressos totals | 7.051.000 £ (2019) | ||||
| Lloc web | mansfield.ox.ac.uk | ||||
Localització geogràfica  | |||||
Mansfield College és un dels colleges que constitueixen la Universitat d'Oxford. El desembre del 2014 tenia 220 estudiants de grau, 122 estudiants de postgrau i 36 visitants.[1] A més, compta amb 47 professors.[2]
Història
[modifica]
El college fou fundat el 1838 com a Spring Hill College a Birmingham, essent un college per a estudiants incomformistes.[3] Al segle xix, tot i que per llei els estudiants de totes les confessions tenien dret a anar a la universitat, no podien graduar-se si no acceptaven l'Església d'Anglaterra.
El 1871, la Universities Tests Act va abolir tots els exàmens de religió pels graus no relacionats amb la teologia a les universitats d'Oxford, Cambridge, Londres i Durham.[4] D'aquesta manera, es permetia l'accés a les principals institucions educatives britàniques a tots els incomformistes.
El primer ministre que va permetre aquestes reformes, William Ewart Gladstone, va suggerir la creació d'un college incomformista a Oxford però no fou fins al 1886 que Spring Hill College es va traslladar a Oxford i va passar a anomenar-se Mansfield College en homenatge als seus mecenes George i Elizabeth Mansfield. Els edificis victorians que conformen el college foren dissenyats per Basil Champneys i es varen completar el 1889. D'aquesta manera Mansfield es convertí en el primer college incomformista d'Oxford. Inicialment el college només acceptava homes com a estudiants, fins que el 1913 es va admetre la primera dona. No fou fins al 1955 que el college es convertí en un Permanent Private Hall i fins al 1995 que se li concedí el títol de college.
Des que el college es va integrar a l'estructura de la universitat el 1955, els seus aspectes incomformistes han anat disminuint gradualment. Tot i això, el llegat incomformista de la institució encara és present a la capella. Es tracta d'un espai no consagrat i conté una selecció única de vitralls i escultures que representen els líders del moviments incomformistes més importants com Oliver Cromwell, Sir Henry Vane i William Penn entre d'altres. Encara se celebren oficis a la capella segons la tradició incomformista. Tot i això, l'afluència als oficis de la capella ha disminuït amb els anys i el cos d'estudiants ja no reflecteix els orígens incomformistes del college.
Galeria d'imatges
[modifica]-
Edifici principal -
Exterior de la capella -
Interior de la capella
Referències
[modifica]- ↑ «Estadístiques dels estudiants d'Oxford». [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ «Professors de Mansfield College». Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ «Història del Mansfield College». Arxivat de l'original el 2011-05-14. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Universities Tests Act 1871 s.3».
Enllaços externs
[modifica]
| Colleges |  All Souls ·  Balliol ·  Brasenose ·  Christ Church ·  Corpus Christi ·  Exeter ·  Green Templeton ·  Harris Manchester ·  Hertford ·  Jesus ·  Keble ·  Kellogg ·  Lady Margaret Hall ·  Linacre ·  Lincoln ·  Magdalen ·  Mansfield ·  Merton ·  New College ·  Nuffield ·  Oriel ·  Pembroke ·  Queen's ·  St Anne's ·  St Antony's ·  St Catherine's ·  St Cross ·  St Edmund Hall ·  St Hilda's ·  St Hugh's ·  St John's ·  St. Peter's ·  Somerville ·  Trinity ·  University ·  Wadham ·  Wolfson ·  Worcester |  |
|---|---|---|
| Permanent Private Halls | ||
