Vés al contingut

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Manuel d'Oms i de Santa Pau)
Plantilla:Infotaula personaManuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Manuel de Oms y de Santa Pau Modifica el valor a Wikidata
1651 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1710 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Virrei del Perú
1707 – 1710
← Miguel Núñez de Sanabria, Juan Peñalosa y BenavidesMiguel Núñez de Sanabria →
Virrei de Mallorca
1681 – 1688
Protector del braç militar
Ambaixador d'Espanya a França
Ambaixador d'Espanya al Regne de Portugal
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquès de Castelldosrius Modifica el valor a Wikidata

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (Barcelona, 1651 - Lima, 24 d'abril de 1710) va ser un militar, polític i diplomàtic català, marquès de Castelldosrius i vint-i-tresè virrei del Perú (1707-1710).

Després de cursar estudis a la Universitat de Barcelona va fer una carrera militar i política ràpida. Va ser nomenat mestre de camp d'infanteria el 1675, governador de Tarragona el 1677, virrei del regne de Mallorca (1681-1688) i ambaixador a Portugal el 1691. El 1696 el rei Carles II li va atorgar el títol de primer marquès de Castelldosrius, i dos anys després el va designar ambaixador a França. Oms pertanyia a una família filofrancesa que es va posar al costat de Felip V durant la Guerra de Successió, i per això el rei el va nomenar virrei del Perú el 1704, encara que no va ocupar el càrrec fins al 1707. Va ser destituït el 1709 per escàndols (corrupció, contraban, etc.), però va ocupar-lo de nou poc abans de morir (no va estalviar, però, que li confisquessin els béns a Catalunya, potseriorment retornats als seus hereus).

A banda de la seva carrera política, va ser un amant de les lletres. Va traduir a l'espanyol els Himnes de Sant Tomàs d'Aquino; va escriure un drama titulat El mejor escudo de Perseo i se li atribueix també un poema llarg en català titulat En alabança dels bolets.

Bibliografia

[modifica]