Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Manuel de Oms y de Santa Pau 1651 Barcelona |
Mort | 24 abril 1710 (58/59 anys) Lima (Perú) |
Virrei del Perú | |
1707 – 1710 ← Miguel Núñez de Sanabria, Juan Peñalosa y Benavides – Miguel Núñez de Sanabria → | |
Virrei de Mallorca | |
1681 – 1688 ← Baltasar López de Gurrea Ximenez y de Cerda – Gaspar Pardo de la Casta-Aguilar y de Puixmarín-Rocafull (es) → | |
Protector del braç militar | |
Ambaixador d'Espanya a França | |
Ambaixador d'Espanya al Regne de Portugal | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic, militar |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Altres | |
Títol | Marquès de Castelldosrius |
Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (Barcelona, 1651 - Lima, 24 d'abril de 1710) va ser un militar, polític i diplomàtic català, marquès de Castelldosrius i vint-i-tresè virrei del Perú (1707-1710).[1]
Després de cursar estudis a la Universitat de Barcelona va fer una carrera militar i política ràpida. Va ser nomenat mestre de camp d'infanteria el 1675, governador de Tarragona el 1677, virrei del regne de Mallorca (1681-1688) i ambaixador a Portugal el 1691. El 1696 el rei Carles II li va atorgar el títol de primer marquès de Castelldosrius, i dos anys després el va designar ambaixador a França. Oms pertanyia a una família filofrancesa que es va posar al costat de Felip V durant la Guerra de Successió, i per això el rei el va nomenar virrei del Perú el 1704, encara que no va ocupar el càrrec fins al 1707. Va ser destituït el 1709 per escàndols (corrupció, contraban, etc.), però va ocupar-lo de nou poc abans de morir. No va estalviar, però, que li confisquessin els béns a Catalunya, posteriorment retornats als seus hereus.
A banda de la seva carrera política, va ser un amant de les lletres. Va traduir a l'espanyol els Himnes de Sant Tomàs d'Aquino; va escriure un drama titulat El mejor escudo de Perseo[2] i se li atribueix també un poema llarg en català titulat En alabança dels bolets.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Manuel Oms de Santa Pau y de Lanuza» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ Rodríguez Garrido, José Antonio. «Una pieza recuperada del teatro colonial peruano: historia del texto de «El mejor escudo de Perseo»del Marqués de Castell dos Rius». A: Edición y anotación de textos coloniales hispanoamericanos (en castellà). Frankfurt am Maim & Madrid: Vervuert & Iberoamericana, 1999, p. 351-375.
- ↑ Rossich, Albert. «Un elogi dels bolets al segle XVII». Ara, 06-10-2013. [Consulta: 1r desembre 2024].
Bibliografia
[modifica]- 200 catalans a les Amèriques, 1493-1987: mostra del diccionari de Catalunya i Amèrica. Barcelona: Comissió Catalana del Cinquè Centenari del Descobriment d'Amèrica, 1988. ISBN 978-84-393-0893-5.
- Artola Gallego, Miguel. Enciclopedia de historia de España. Madrid: Alianza ed, 1991. ISBN 978-84-206-5240-5.
- Militars barcelonins
- Militars catalans històrics
- Polítics barcelonins històrics
- Virreis del Perú
- Diplomàtics catalans històrics
- Barons catalans històrics
- Marquesos catalans històrics
- Nobles barcelonins històrics
- Virreis de Mallorca
- Protectors del Braç militar de Catalunya
- Morts a Lima
- Diplomàtics peruans
- Diplomàtics barcelonins
- Militars peruans
- Militars balears històrics
- Marquesos balears
- Diplomàtics balears
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Naixements del 1651