María Vicenta Silvestra Villén del Rey
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 desembre 1871  Burgos (Espanya) |
| Mort | 8 novembre 1961 (89 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagoga, professora |
| Ocupador | Escola Normal de València |
 | |
María Vicenta Silvestra Villén del Rey (Burgos, 31 de desembre de 1871 - València, 8 de novembre de 1961) fou una pedagoga, directora de l'Escola Normal de València, també coneguda com a María Villén.[1][2]
Representa l'esperit de la Institución Libre de Enseñanza a València i en els anys vint i trenta constitueix, al costat de les seves companyes, el claustre de professores més innovadores fins aleshores a València.[2]
Biografia
[modifica]María Vicenta Silvestre Villén del Rey (María Villén) va nàixer a Burgos el 1871. Va estudiar magisteri i fou professora de Ciències Físiques i Naturals, i també de Pedagogia, a les Escoles Normals d'Àvila, Segòvia, Madrid, La Laguna (Canàries) –on desenvolupà el càrrec de secretària-, Jaén, Còrdova i Lugo, i es traslladà el 1923 com a professora numerària de Matemàtiques a l'Escola Normal de Mestres de la ciutat de València.[1][2]
Estava afiliada a la Federació de treballadors de l'Ensenyament (FETE), dintre de la Unió General de Treballadors, i arribà a formar part de la directiva.[3]
Quan es proclama la República és nomenada directora de l'Escola Normal del magisteri primari de València, des del 21 d'abril fins a la fusió de les Normals de Mestres el novembre de 1931. Torna a ser directora des de l'1 de desembre de 1932 fins al 15 de març de 1934, quan cessa en el càrrec per ordre ministerial de 8 de març de 1934. Després, per concurs obligatori de trasllat i ordre ministerial de 19 de setembre de 1934, és traslladada a Melilla, per haver estat nomenada professora de matemàtiques de l'Escola Normal del Magisteri primari, fins a l'abril de 1936.[1]
Després del triomf del Front Popular torna a València i, per ordre ministerial de 18 d'agost de 1936 i d'acord amb el que establia el decret de 31 de juliol i ordre de 14 d'agost, és confirmada com a directora de l'Escola Normal, i pren possessió el 20 d'agost de 1936. Ocuparia aquest càrrec fins al 1939. Com a directora de la Normal, forma part com a membre del Patronat escolar dels establiments dependents de la Diputació provincial.[1] Fou membre de la Junta Valenciana de Colonias escolares 1927, del Patronat escolar dels establiments de la Dipùtació Provincial i del Patronat de Cultura Valenciana. A més presidí el tribunal 1 de curset d'accés al Magisteri l'any 1936.[2]
D'ideologia d'esquerres, el 21 d'abril de l'any 39 la suspengueren provisionalment d'ocupació i sou.[2] Estigué en un camp de concentració en el nord d'Àfrica. Tornà, però, aviat a Espanya i a València viuria limitadíssima econòmicament; rebé ajuda de les seues antigues alumnes fins que va morir, en aquesta ciutat a la qual estigué tan vinculada, el 8 de novembre de 1961.[1][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «María Vicenta Silvestra Villén del Rey». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mayordomo Pérez, Alejandro; Agulló Díaz, Mª Carmen. La renovació pedagògica al País Valencià. València: UNIVERSITAT DE VALENCIA. SERVEI DE PUBLICACIONS, 2004, p. 440. ISBN 978-84-370-5859-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Maestras republicanas y de FETE-UGT. Represaliadas por el franquismo.» (en castellà). http://historiamujeres.es/,+l'1 Juliol de1 2013.. [Consulta: 27 novembre 2016].
Bibliografia
[modifica]- Arxiu Universitat de València (A.U.V.), Arxiu General, caixes n. 1388/58.